Revista

Portada Sàpiens 98
Sàpiens núm. 98. Desembre 2010

Els ulls i les orelles de Franco. Els informes secrets de l'Exèrcit espanyol

En aquest número

Per què passa?

L'art de la discòrdia

La segregació del bisbat de Lleida el 1995 comportà la reclamació de 113 peces de parròquies de la Franja

El 17 de setembre del 1995 es va aplicar el Decret de finium mutatione. Traducció: el Vaticà procedia a integrar les 111 parròquies aragoneses del bisbat de Lleida a la nova diòcesi de Barbastre-Montsó. Era una segregació sense precedents, beneïda pel nunci Lajos Kada, famós per la seva lluita contra les misses en català. Poc després, el bisbat de Barbastre va reclamar formalment les obres d'art d'aquestes parròquies administrativament aragoneses, fet que va donar peu a un insòlit litigi que té causes obertes a mitja dotzena de tribunals de tot l'Estat.

Anna Sàez (text)

Entrevista

Françoise Vergés

"L'esclavitud ha modelat el món. Cal deixar de mirar els africans com a víctimes"

Les imatges positives de l'Àfrica sempre es vinculen a la natura. Les negatives, als humans. Aquesta especialista del continent negre creu que ha arribat l'hora de trencar clixés.

Sònia Casas (text)

Reportatges

Els ulls i les orelles de Franco

Els informes secrets de l'exèrcit espanyol als anys quaranta

El règim franquista va viure relativament tranquil mentre el món estava ocupat amb la Segona Guerra Mundial. La derrota de l'Eix nazi feixista, però, va situar Espanya en el centre de totes les mirades internacionals: què calia fer amb aquella dictadura col·laboracionista? La descoberta de cinquanta exemplars del 'Boletín de Información Secreto' de l'Estat Major franquista revela que els militars colpistes van témer seriosament pel futur del llavors flamant règim.

Arnau Cònsul (text), Antoni Segura (assessorament)

Reportatges

Catalans contra mohicans

La lluita pel control del cor de Nord-Amèrica

El regiment Royal Roussillon, format en part per soldats de la Catalunya del Nord, va tenir un paper important en la guerra que va enfrontar francesos i britànics pel domini de Nova França en el segle XVIII. Els catalans van ser presents en el setge del fort William Henry, l'episodi central de la novel·la 'El darrer dels mohicans'.

Joan Esculies (text), Enric Ucelay-Da Cal (assessorament)

Reportatges

Les aventures d'un monjo

El pare Ubach, de Montserrat a Terra Santa

Monjo, arqueòleg, viatger, biblista. Bonaventura Ubach, una persona àvida de coneixement i compromesa amb la societat que li va tocar viure, l'inici de la Renaixença, es va proposar recórrer els escenaris de les Sagrades Escriptures per elaborar l'edició catalana de la Bíblia. A més, pretenia recollir pel camí tants objectes como pogués per fundar el Museu de l'Orient Bíblic

Martí Gironell (text)

Reportatges

Vespasià

L'emperador que va construir el Colosseu

L'Amfiteatre Flavi, finançat en bona part amb el saqueig de Jerusalem del 70 dC i construït majoritàriament amb mà d'obra esclava, va ser el símbol colossal del triomf de la dinastia inaugurada per Vespasià. Durant cinc segles, la sang es va vessar sobre l'arena d'un recinte ideat per canalitzar els instints morbosos i violents dels romans.

Montse Armengol (text), Arturo Pérez (assessorament)

Reportatges

Un museu per als nostres tresors

Com es va gestar (i omplir) el Museu d'Arqueologia de Catalunya

Una donació privada a la ciutat de Barcelona va ser el punt de partida d'un museu destinat a convertir-se en el principal impulsor i aparador de l'arqueologia catalana. Després de superar els terratrèmols polítics de l'últim segle, la institució es manté fidel als ideals dels seus impulsors.

Arnau Cònsul (text), Xavier Llovera (assessorament)

Reportatges

Pentinats que han fet història

L'art de tallar els cabells al llarg del temps

Amb un caràcter simbòlic i jeràrquic, els tallats de cabell i els pentinats han marcat l'estatus social, polític i cultural dels individus d'una societat. Des del final de la prehistòria fins als nostres temps, la perruqueria -ja sigui ritual o artística- s'ha convertit en un document excepcional per analitzar la història de la humanitat.

Gemma Aguilera (text)

Escapades

Temple i fortalesa

Església ,Santa Eulària del Riu, Eivissa

Joan Lluís Ferrer (text)

Escapades

Un baluard gegantí

Castell de Sant Ferran, Figueres, Alt Empordà

Cristina Masanés (text)

Escapades

Modernisme contingut

Seu social de la Unió Coral, Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat

Anna M. Bofarull (text)

Escapades

La bella austeritat del gòtic civil català

Institut d'Estudis Ilerdencs, Lleida, Segrià

Anna Sáez (text)

Escapades

De Roma al franquisme

Torre del Pretori, Tarragona, Tarragonès

Un cap de setmana a...

La mà dreta de Gaudí

Modernisme. Un itinerari pel llegat artístic de l'arquitecte Josep M. Jujol a la seva terra natal

Malgrat que en molts casos la genialitat del mestre Antoni Gaudí va eclipsar la seva carrera, les obres de Josep Maria Jujol són referent indiscutible en l'estudi del modernisme a Catalunya. Bona part del seu llegat es concentra a Tarragona i les comarques de l'entorn. Per això, us proposem una ruta que parteix de l'antiga

Barbara Vastenavond (text)

Venda de números endarrerits

Si et falta algun SÀPIENS, compra'l a la nostra botiga

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

SAP 191

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto