Revista

Portada Sàpiens 139
Sàpiens núm. 139. Febrer 2014

Montserrat sota sospita: desvelem les intrigues del règim franquista i el Vaticà per silenciar l'abat Escarré

En aquest número

Per què passa?

La cara fosca de la democràcia a Europa

L'ascens de l'extrema dreta al Vell Continent serà un dels punts calents de les properes eleccions de la UE

Els sondejos de les eleccions europees de maig auguren un gran ascens de la ultradreta, que podria disposar de grup parlamentari propi si aplega un mínim de vint-i-cinc diputats de sis estats. Formar-lo és la fita compartida de la dirigent del Front Nacional (FN) francès, Marine Le Pen, i del líder del Partit de la Llibertat d'Holanda (PVV), Geert Wilders. Ambdós volen dissoldre la Unió Europea ("el monstre de Brussel·les", segons Wilders) i tornar la sobirania als estats. Per què creix l'extrema dreta? El seu ascens és un retorn del feixisme?

Xavier Casals (text)

L'entrevista

Robert A. Maxwell

"A l'edat mitjana, els somnis es consideraven prediccions de futur"

Aquest medievalista ens parla d'un dels aspectes més curiosos i desconeguts de l'art romànic: les il·lustracions dels manuscrits medievals històrics.

Sònia Casas (text), Maria Rosa Vila (fotografia)

Reportatges

Montserrat sota sospita

La vigilància franquista en temps de l'abat Escarré

Les declaracions contra el règim franquista a 'Le Monde' de l'abat Escarré el 1963 i la seva marxa a l'exili són la punta d'un iceberg que arrela fins a l'inici del franquisme. Desvelem com la policia vigilava el monestir, el paper que hi tenia la Santa Seu i la determinació d'Escarré en la defensa del catalanisme, tot i les pors i les intrigues que això va suscitar en la comunitat.

Sònia Casas (text), Josep Cruanyes (assessorament)

Reportatges

El crani de la discòrdia

Una nova teoria sobre els orígens de la humanitat sacseja el panorama científic

La troballa a l'indret caucasià de Dmanisi de les restes d'homínids més antigues mai descobertes fora d'Àfrica ja va obligar fa uns anys a replantejar tot el que es creia sobre les primeres migracions dels nostres avantpassats més remots. Avui, l'equip que estudia el jaciment fa una nova aportació teòrica que ha encès la polèmica entre els prehistoriadors.

Àlex Novials (text), Jordi Agustí (assessorament)

Reportatges

El duc d'Alba: terror a Flandes

La guerra del militar castellà per impedir la independència dels Països Baixos

Felip II sabia que Flandes era el territori més delicat de governar. Va encomanar el repte al seu millor home, Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel. La seva intolerància religiosa, l'augment dels impostos i la negativa a escoltar les demandes de la població van conduir els flamencs a una revolta que l'home fort del rei va aplacar brutalment.

Arnau Cònsul (text), Àngel Casals (assessorament)

Reportatges

Sima Qian, el primer historiador de la Xina

Ambaixador de la cort i gran astròleg imperial, Sima Qian ha passat a la posteritat com a legítim pare de la història d'Orient. Els seus viatges per tota la Xina en el segle II aC i una educació confuciana el van empènyer a escriure una crònica mai vista fins aleshores. El llegat d'un home que va fer front a la humiliació més gran, perquè la seva obra veiés la llum.

Víctor Farradellas (text), Anna Busquets (assessorament)

Reportatges

Missió: salvar la natura dels Estats Units

Recorrem la història dels parcs nacionals del país americà

Davant la invasió de turistes i l'explotació dels recursos, es van alçar les primeres veus per protegir els paisatges naturals més espectaculars del nord d'Amèrica i preservar-ne l'essència per a les generacions futures. Així van néixer els primers parcs nacionals del món, una xarxa que no ha deixat de créixer.

Raimon Portell (text)

Reportatges

Un banquet amb Apici

Entrem a la cuina dels millors xefs de Roma

Menjar ha estat sempre un dels grans plaers de la humanitat. A l'antiga Roma, els xefs de l'elit gastronòmica eren els Apici, i s'encarregaven del refinament i la sofisticació de l'art del gust. Descobrim com cuinaven i què menjaven en els seus banquets més sumptuosos.

Francesc Murgadas (text)

Reportatges

L'oblit que va salvar la memòria

L'odissea de l'estàtua de Rafael Casanova durant el segle XX

El monument al conseller en cap de Barcelona ferit durant el setge del 1714 va esdevenir una icona del moviment catalanista des del dia en què es va inaugurar. Amb l'arribada del franquisme el monument es va desmutnar i desar. Gràcies a això va sobreviure als anys més durs de la dictadura, oblidat en un barracó sense portes i protegit per un fals envà.

Cristina Serret (text), Enric Pujol (assessorament)

Viu la història

'Cent anys d'escola pública' al Museu de les Terres de l'Ebre

Amposta fa un repàs de la història de l'ensenyament

Laia Seró (text)

La biblioteca pallaresa dels Sagarra

L'obra de l'escriptor i els clàssics de la literatura universal en un poblet dels Pirineus

Anna Sàez

Postals des de...

Quatre barreres al mont Sinaí, a Egipte

Un retaule català del segle XIV al bell mig del desert

Mia Salarich

Viu la història

Reus, l'altra capital modernista

Seguim el rastre de Domènech i Montaner a la vila natal de Gaudí

Víctor Farradellas (text)

Viu la història

La catedral de la Seu d'Urgell

L'única catedral plenament romànica del país

Delfí Dalmau (text)

Viu la història

Aventures d'ultramar

Enric Calpena (text)

Viu la història

Màquines per tractar la pell a Anoia

El Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia recorda el seu passat industrial

Roger Costa (text)

Venda de números endarrerits

Si et falta algun SÀPIENS, compra'l a la nostra botiga

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

SAP 191

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto