Actualitat

Bea Cabezas, autora de ‘La ciutat vertical'

"Em vaig inspirar en ‘La Llumanera', una publicació novaiorquesa del segle XIX escrita en català"

Oriol Gracià
20 de gener de 2011
Bea Cabezas, escriptora
Bea Cabezas, escriptora

‘La ciutat vertical' (Ed. Columna) és el títol de la darrera novel·la de Bea Cabezas, finalista del Premi Carlemany 2010. Cabezas hi retrata l'emigració catalana als Estats Units a partir d'una història de ficció —però amb alguns personatges reals— protagonitzada per un jove barceloní que a finals del segle XIX va emigrar a Nova York.

En el llibre hi ha una voluntat de reivindicar la petjada dels catalans a l'Amèrica del Nord?
El protagonista és un català —concretament del barri de Gràcia de Barcelona— que, en arribar a la ciutat, s'enrola com a reporter a ‘La Llumanera', una revista mensual en català que es va publicar a Nova York entre els anys 1874 i 1881.

Una revista curiosa.
Sí, es va publicar en el moment àlgid de la Renaixença i del procés d'independència de Cuba. Va ser el primer projecte periodístic que interconnectava Catalunya amb els Estats Units i aplegava escriptors catalans de totes dues bandes de l'Atlàntic. Se'n van publicar 13 números. De fet, fullejant els exemplars d'aquesta publicació em vaig inspirar per escriure ‘La ciutat vertical'.

Per tant, en el llibre barreja ficció i realitat?
Sí, el protagonista és un personatge de ficció, però el context i alguns dels personatges secundaris intenten ser fidels a la història. Hi apareix, per exemple, Rafael Guastavino, un arquitecte valencià reconegut als Estats Units per ser autor d'obres com la Grand Central Station o el Museu Americà d'Història Natural de Nova York. Ell va introduir la volta catalana a l'arquitectura nord-americana.

També hi apareix un gàngster, sembla que amb arrels catalanes.
Sí, es diu Frankie Carbo. Va ser un dels 'capos' més respectats a les cases d'apostes de boxa. Va néixer a Nova York. Alguns creuen que era d'ascendència italoamericana; altres, asseguren que el seu pare provenia de Manlleu. Està tot per confirmar, però.

‘La ciutat vertical' es pot considerar una novel·la històrica?
Està ambientada en el passat i retrata l'emigració europea de fa 150 anys. Ara bé, no espereu trobar-hi cavallers medievals. A diferència de la meva primera novel·la, ‘El monestir de les ombres', ambientada en el monestir de Pedralbes al segle XVII, ‘La ciutat vertical' és un llibre molt urbanita.

Subscriu-t'hi

SAP 191

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

SAP 191

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto