Actualitat

Carme Sansa

"És gratificant poder reivindicar la nostra història damunt dels escenaris"

Oriol Gracià
25 de maig de 2011
Carme Sansa a la porta del teatre Romea de Barcelona -  Enrique Marco
Carme Sansa a la porta del teatre Romea de Barcelona - Enrique Marco

Enguany se celebra el 20è aniversari de la mort de Maria Aurèlia Capmany, escriptora i dramaturga vinculada a la lluita antifranquista. Capmany va ser, precisament, un dels referents personals i professionals de l'actriu barcelonina Carme Sansa.

Vostè la va conèixer en diversos registres.
Vaig tractar amb ella des de ben petita: primer com a professora a la meva escola de primària i de batxillerat, l'escola Isabel de Villena, després em va donar classes a l'escola d'Art Dramàtic Adrià Gual i més tard vam compartir escenari i molts projectes professionals. Era una dona llesta i intel·ligent, dues
qualitats que poques vegades van plegades.

Què va representar l'escola de teatre Adrià Gual en una època tan fosca com el franquisme?
Al capdavant d'aquest centre hi havia en Ricard Salvat i la mateixa Maria Aurèlia. La seva didàctica va ser un revulsiu perquè els seus mètodes anaven més enllà del teatre. Ens van ensenyar a ser lliures, reflexius i crítics. I això, en plena dictadura era una excepció. Quan penso en aquella època, em dic: "Quina sort vaig tenir!"

El teatre encara és una eina de lluita social?
Als anys seixanta i setanta, va ser la nostra manera particular d'anar contra la dictadura. Ara, el franquisme ja és història, però el món pateix altres tipus de problemes, igualment greus. Tot i que hi ha algunes excepcions, és una llàstima que, en general, el teatre hagi perdut aquell esperit crític.

Però la petjada de la Maria Aurèlia Capmany encara es fa notar.
Fa unes setmanes la vam homenatjar amb la lectura d'una de les seves millors peces: "Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya", dirigida per Josep Antòn Codina. És una obra que és va estrenar clandestinament l'any 1970, coincidint amb el cinquantè aniversari de la mort de Francesc Leyret.

Una lectura que no va ser casual.
Capmany, juntament amb l'escriptor i polític Xavier Romeu, van construir un relat molt ben treballat sobre la figura d'aquest advocat, un personatge cabdal en la història obrera de Catalunya. Proper a Lluís Companys, va ser assassinat per pistolers del Sindicat Lliure l'any 1920.

Vostè va participar en aquell estrena clandestina?
No, no va ser fins l'hivern de l'any 1993 que hi vaig prendre part. Primer la vam representar a Barcelona i després de gira per Catalunya. En tinc un record especial perquè vam tenir l'oportunitat de reivindicar la nostra història damunt dels escenaris. És molt gratificant. Aquella obra va servir per donar a conèixer la vida d'un home fort, una persona íntegra i honesta que va portar els seus ideals de llibertat fins al final. M'agradaria poder repetir aquella l'experiència.

Subscriu-t'hi

SAP 191

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

SAP 191

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto