Actualitat

Cathrine Kramer: "No podem esperar que la tecnologia arregli el món"

Entrevista a Cathrine Kramer, comissària de l'exposició ' Humans'

Albert Salord
12 de novembre de 2015
Cathrine Kramer, comissària de l'exposició  Humans -  Cortesia de Cathrine Kramer
Cathrine Kramer, comissària de l'exposició Humans - Cortesia de Cathrine Kramer
Cathrine Kramer és la comissària de l'exposició ' Humans', que es pot visitar actualment al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Artista, dissenyadora i investigadora, ha fundat dos think tanks artístics, el Centre de Gastronomia Genòmica i CoClimate. Amb una obra que es troba a l'intersecció entre l'art, la tecnologia i el medi ambient, el seu treball va ser guardonat el 2014 amb el premi VIDA del Concurs Internacional Art i Vida Artificial de la Fundació Telefònica.

El futur que ens mostra l'exposició sembla molt pessimista. No hi ha esperances d'un món millor?
Crec que hi ha diversos futurs potencials representats a l'exposició, i la seva interpretació depèn una mica en la visió del visitant. Més que dir ‘aquest és el futur', la voluntat és explicar una història complexa i plural a través de tot un ventall d'idees. Mentre algunes són distòpiques, altres són optimistes i empoderadores, per exemple les cames de guepard (protèsiques) d'Aimee Mullins. En una exposició com aquesta és valuós mostrar a la gent un futur fosc i distòpic contra el qual cal resistir-se o lluitar, i alhora mostrar una visió ideal o utòpica del futur. Vol provocar una reacció que ajudi a les persones a articular el que volen i el que no volen. Això varia entre els individus.

Podem aplicar una perspectiva moral al desenvolupament tecnològic?
És impossible dir si la tecnologia és bona o dolenta. És l'ús que en fa la gent el que importa. Internet va ser un invent que es va desenvolupar en una instal·lació militar dels Estats Units, però avui s'utilitza de formes radicalment diferents. La difusió de les idees i de la comunicació, des dels punts de vista polítics al coneixements més bàsics, és increïblement empoderador per al ciutadà mitjà. Cal regular l'ús d'Internet? És possible? Crec que les lleis de la robòtica d'Asimov encara funcionen, i hi ha qüestions sens dubte morals que s'han d'abordar formalment a través de les polítiques del govern i dels codis pràctics de la indústria, però també a nivell individual. Crec que hauríem d'estar ensenyant als nens a les escoles sobre les dimensions ètiques de la tecnologia. També ha de ser un tema de discussió dins de les escoles d'enginyeria, de biomedicina i del públic en general. No és només la feina dels científics socials i especialistes en ètica.

Hi ha alguns aspectes que recorden que estem en un món que no és sostenible per als humans. Però la història ens ha demostrat que sempre ha estat més una qüestió de repartiment de la riquesa i dels recursos que d'escassedat. La tecnologia no ens pot ajudar a què això millori?
Espero que puguem imaginar un futur millor, però la pregunta de com crear un món millor és un debat ja molt antic. Penso que hem d'apuntar a un món més just i igualitari, amb una millor redistribució. Però la història ens ha demostrat que inclús amb les millors intencions, pot ser molt difícil per a la gent i les societats canviar els seus hàbits i comportaments. Per repartir els recursos, sense abans tenir empatia o cura dels altres. Pot utilitzar-se la tecnologia per augmentar els vincles dels humans, perquè les nostres preocupacions tinguin en compte a una xarxa més àmplia d'actors? Estem predestinats a convertir-nos en un poble global, on tant les xafarderies com l'espionatge succeeixen a escala global? El potencial de la tecnologia per augmentar la nostra capacitat per estimar o oprimir és una qüestió latent. Tot i això, considero que la distribució dels recursos és un repte polític, econòmic i cultural. La tecnologia pot jugar un rol, però no podem esperar que ho arregli. Això és responsabilitat nostra, dels humans.

Com ens ajuda l'art a enfrontar-nos a aquest futur tecnològic tan incert?
Roy Ascott ja s'ho va preguntar a l'article 'Hi ha amor en una abraçada telemàtica?' I al 1982, el videoartista Bill Viola es va preguntar: ‘Hi haurà condominis a l'Espai de les Dades?'. Aquestes qüestions són encara rellevants en els ambients tecnològics que estem creant. ‘La màquina per ser un altre' és potser la peça de l'exposició que utilitza més directament la tecnologia com una forma de crear empatia i connexió social. Veure físicament el món des de la perspectiva d'un altre pot ser molt transformador. També crec que la pel·lícula ‘La utopia de qui?' de Cao Fei és commovedora, i ens recorda les persones que hi ha darrera la producció industrial a gran escala.



Quin paper juga el consumisme en l'adopció de la tecnologia?

Per bé o per malament, el mercat i el consumisme són una de les principals formes per què la gent adopti les noves tecnologies. Hi ha dos productes comercials a l'exposició que demostren això. Les joguines eròtiques Kiiroo demostren que hi ha un desig entre algunes persones a tenir relacions íntimes físicament a través d'una xarxa. Però hi ha altres maneres per introduir les noves tecnologies sense l'impuls del consumisme. Per exemple, Twitter va ser fortament inspirat en un programa anomenat Text Mob, que va ser dissenyat específicament com una eina per als activistes. Això no va ser impulsat per un mercat, sinó per una necessitat dels activistes de comunicar-se en una xarxa ‘peer-to-peer' durant les manifestacions.

Quina reacció intel·lectual pretén provocar ‘ Humans'?

L'objectiu és aconseguir que la gent es faci preguntes i prensi críticament sobre la seva relació amb la tecnologia, i el paper que la tecnologia ha de jugar en el nostre futur. El "plus" a ‘ Humans' implica un judici de valor que hem de fer, individual i col·lectivament, sobre les nostres tecnologies, el nostre lloc en el món i, en última instància, el que és ser humà.

Subscriu-t'hi

SAP 191

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

SAP 191

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto