El grup de recerca Aragosaurus-IUCA de Saragossa, investigadors de l'Institut Català de Paleontologia i altres experts catalans, francesos i italians han realitzat un estudi a partir de les restes fòssils trobades als Pirineus de dinosaures que van viure al final del Cretaci. Aquesta troballa demostra que es van mantenir fins a la seva extinció final, fet que reforça la hipòtesi que els dinosaures es van extingir de manera sobtada a causa de l'impacte d'un asteroide contra la Terra. Els resultats de l'estudi desmenteixen, doncs, que el seu declivi fos gradual, com plantegen altres tesis.
Els sauròpodes eren dinosaures herbívors, quadrúpedes i amb coll llarg. Els investigadors han realitzat una anàlisi detallada dels ossos de fèmur trobats en diversos jaciments dels Pirineus i del sud i sud-est de França, àrees que a finals del Cretaci formaven part de l'illa Iberoamericana, situada en un antic arxipèlag del sud d'Europa. Al món existeixen pocs registres fòssils de dinosaures que coincideixen amb el límit del Cretaci. Fins a l'actualitat, la major part de fòssils es concentrava a l'oest dels Estats Units, per la qual cosa aquest estudi proporciona informació molt important sobre els dinosaures europeus.
Els resultats de l'estudi aporten noves dades sobre quantes varietats de sauròpodes van viure al sud d'Europa durant els darrers 6,5 milions d'anys abans de l'extinció, i han determinat que va existir una gran diversitat de formes i varietats del grup dels titanosaures. L'anàlisi també exposa una exhaustiva datació de les localitats amb fòssils, que ha permès establir una successió temporal de la vida d'aquests animals a l'illa sud-europea.
Els sauròpodes eren dinosaures herbívors, quadrúpedes i amb coll llarg. Els investigadors han realitzat una anàlisi detallada dels ossos de fèmur trobats en diversos jaciments dels Pirineus i del sud i sud-est de França, àrees que a finals del Cretaci formaven part de l'illa Iberoamericana, situada en un antic arxipèlag del sud d'Europa. Al món existeixen pocs registres fòssils de dinosaures que coincideixen amb el límit del Cretaci. Fins a l'actualitat, la major part de fòssils es concentrava a l'oest dels Estats Units, per la qual cosa aquest estudi proporciona informació molt important sobre els dinosaures europeus.
Els resultats de l'estudi aporten noves dades sobre quantes varietats de sauròpodes van viure al sud d'Europa durant els darrers 6,5 milions d'anys abans de l'extinció, i han determinat que va existir una gran diversitat de formes i varietats del grup dels titanosaures. L'anàlisi també exposa una exhaustiva datació de les localitats amb fòssils, que ha permès establir una successió temporal de la vida d'aquests animals a l'illa sud-europea.
