Un grup internacional de científics ha pogut llegir, després de més d'una dècada d'investigacions, la major part dels textos escrits als fragments supervivents del mecanisme d'Anticitera. L'ús d'un equip de tomografia especialment dissenyat ha permès definir el relleu de les lletres minúscules, de només dos mil·límetres de mida, gravades al dispositiu. Segons explica Mike Edmunds, de la Universitat de Cardiff, un dels investigadors del Projecte de Recerca del Mecanisme d'Anticitera, els missatges no instrueixen el lector en l'ús del dispositiu, sinó que actuen més aviat com una etiqueta descriptiva.
Entre les inscripcions desxifrades destaquen, a la part frontal, els noms dels mesos, escrits en el dialecte de la ciutat grega de Corint, fet que fa pensar que el seu fabricant o propietari era originari de la ciutat o d'alguna de les seves colònies a la regió de l'Epir. La teoria es veu reforçada per l'esment d'uns jocs locals de la zona, els de l'oracle de Dodoni. També hi ha referències a uns altres jocs locals de Rodes, de manera que se suposa una relació també amb la ciutat.
Un instrument astronòmic sense precedents
L'artefacte, que es va perdre al segle I aC en un naufragi romà davant l'illa grega d'Anticitera, va ser redescobert a la primeria del segle XX. Per tot allò que s'ha pogut esbrinar a partir de les peces recuperades, 82 a dia d'avui, es compon de com a mínim 30 engranatges de bronze. L'objecte, d'origen grec i considerat l'ordinador analògic més antic descobert, era un instrument astronòmic que sintetitzava coneixements de física, enginyeria, astronomia i matemàtiques.
Tancat en una capsa de fusta, funcionava amb una maneta. En girar-la, els engranatges connectats dins el mecanisme giraven i permetien el càlcul simultani de la posició del sol i la lluna, la fase lunar i els cicles naturals i d'eclipsis. També es creu que el dispositiu permetia saber les posicions dels planetes coneguts en aquell moment: el mecanisme incloïa originalment un planetari que encara no s'ha trobat.
Entre les inscripcions desxifrades destaquen, a la part frontal, els noms dels mesos, escrits en el dialecte de la ciutat grega de Corint, fet que fa pensar que el seu fabricant o propietari era originari de la ciutat o d'alguna de les seves colònies a la regió de l'Epir. La teoria es veu reforçada per l'esment d'uns jocs locals de la zona, els de l'oracle de Dodoni. També hi ha referències a uns altres jocs locals de Rodes, de manera que se suposa una relació també amb la ciutat.
Un instrument astronòmic sense precedents
L'artefacte, que es va perdre al segle I aC en un naufragi romà davant l'illa grega d'Anticitera, va ser redescobert a la primeria del segle XX. Per tot allò que s'ha pogut esbrinar a partir de les peces recuperades, 82 a dia d'avui, es compon de com a mínim 30 engranatges de bronze. L'objecte, d'origen grec i considerat l'ordinador analògic més antic descobert, era un instrument astronòmic que sintetitzava coneixements de física, enginyeria, astronomia i matemàtiques.
Tancat en una capsa de fusta, funcionava amb una maneta. En girar-la, els engranatges connectats dins el mecanisme giraven i permetien el càlcul simultani de la posició del sol i la lluna, la fase lunar i els cicles naturals i d'eclipsis. També es creu que el dispositiu permetia saber les posicions dels planetes coneguts en aquell moment: el mecanisme incloïa originalment un planetari que encara no s'ha trobat.
