Continents negres i oceans verds sota un cel ataronjat. Així devia ser el paisatge terrestre quan els fòssils més antics del món, descoberts recentment a Groenlàndia, encara eren vius. Un equip d'investigadors australians ha anunciat la troballa, publicada a la revista ‘Nature', que demostra que la vida va sorgir ràpidament durant la història primerenca del planeta. La notícia podria tenir fins i tot implicacions en la nostra comprensió de la vida extraterrestre.
El descobriment, datat en 3.700 milions d'anys d'antiguitat, consisteix en una sèrie d'estromatòlits fòssils, és a dir, estructures formades a partir de la sedimentació de microbis antics. Altres estromatòlits trobats a Austràlia, considerats prèviament els més antics mai descoberts, tenien entre 3.350 i 3.480 milions d'anys. Així, doncs, els fòssils de Groenlàndia són 220 milions d'anys més antics.
Els fòssils ara descoberts es trobaven, al seu torn, entre les roques més antigues del món, les que formen el cinturó supracortical d'Isua (Groenlàndia). Els estromatòlits han emergit a la superfície a causa de la fusió recent d'una zona de neu perenne.
De la Terra a Mart
L'equip d'investigació, dirigit pel professor Allen Nutman, de la Universitat de Wollongong, considera que el descobriment no només proporciona una major comprensió de la diversitat primerenca de la vida a la Terra, sinó que també podria tenir implicacions per a la nostra comprensió de la vida a Mart.
El professor Van Kranendonk, un dels descobridors i professor a la Universitat de Nova Gal·les del Sud (Austràlia), afirma que la troballa "apunta a una ràpida aparició de la vida a la Terra i dóna suport a la recerca de vida en roques antigues de manera similar a Mart, que era un ambient humit fa 3,7 milions d'anys".
En definitiva, el descobriment dóna una empenta al registre fòssil i el col·loca a prop de l'inici del registre geològic de la Terra. Sembla que fa 3.700 milions d'anys, la vida, representada només per organismes unicel·lulars, ja era diversa i lluitava per desenvolupar-se en entorns que per als humans serien apocalíptics. Segons càlculs genètics previs, la vida a la Terra es podria haver originat encara abans, fa més de 4.000 milions d'anys.
Enigmes sota el gel
El seu impacte al medi ambient ocasiona una preocupació seriosa pel present i el futur del nostre planeta. Però alhora el canvi climàtic, com un efecte col·lateral inesperat, ens ha portat visions del passat en forma de troballes que eren impensables fa només uns anys. Recentment, hem sabut que eldesgel podria desenterrar residus perillosos de la guerra freda i ja està revelant alguns de les desenes de milions de mamuts que ara descansen sota el gel de Sibèria. Aquesta troballa, però, supera per molt l'antiguitat de qualsevol altra anunciada fins ara.
El descobriment, datat en 3.700 milions d'anys d'antiguitat, consisteix en una sèrie d'estromatòlits fòssils, és a dir, estructures formades a partir de la sedimentació de microbis antics. Altres estromatòlits trobats a Austràlia, considerats prèviament els més antics mai descoberts, tenien entre 3.350 i 3.480 milions d'anys. Així, doncs, els fòssils de Groenlàndia són 220 milions d'anys més antics.
Els fòssils ara descoberts es trobaven, al seu torn, entre les roques més antigues del món, les que formen el cinturó supracortical d'Isua (Groenlàndia). Els estromatòlits han emergit a la superfície a causa de la fusió recent d'una zona de neu perenne.
De la Terra a Mart
L'equip d'investigació, dirigit pel professor Allen Nutman, de la Universitat de Wollongong, considera que el descobriment no només proporciona una major comprensió de la diversitat primerenca de la vida a la Terra, sinó que també podria tenir implicacions per a la nostra comprensió de la vida a Mart.
El professor Van Kranendonk, un dels descobridors i professor a la Universitat de Nova Gal·les del Sud (Austràlia), afirma que la troballa "apunta a una ràpida aparició de la vida a la Terra i dóna suport a la recerca de vida en roques antigues de manera similar a Mart, que era un ambient humit fa 3,7 milions d'anys".
En definitiva, el descobriment dóna una empenta al registre fòssil i el col·loca a prop de l'inici del registre geològic de la Terra. Sembla que fa 3.700 milions d'anys, la vida, representada només per organismes unicel·lulars, ja era diversa i lluitava per desenvolupar-se en entorns que per als humans serien apocalíptics. Segons càlculs genètics previs, la vida a la Terra es podria haver originat encara abans, fa més de 4.000 milions d'anys.
Enigmes sota el gel
El seu impacte al medi ambient ocasiona una preocupació seriosa pel present i el futur del nostre planeta. Però alhora el canvi climàtic, com un efecte col·lateral inesperat, ens ha portat visions del passat en forma de troballes que eren impensables fa només uns anys. Recentment, hem sabut que eldesgel podria desenterrar residus perillosos de la guerra freda i ja està revelant alguns de les desenes de milions de mamuts que ara descansen sota el gel de Sibèria. Aquesta troballa, però, supera per molt l'antiguitat de qualsevol altra anunciada fins ara.
