Dues estructures trobades a l'interior d'una cova francesa haurien estat construïdes per neandertals que van viure a la regió fa uns 176.500 anys, quan encara faltaven 100.000 anys perquè els humans moderns arribessin a Europa. Es tracta d'una de les obres més antigues descobertes d'aquests homínids, i possiblement de qualsevol espècie humana.
Els cercles de la cova de Bruniquel, al sud-oest de França, estan formats per gairebé 400 estalagmites arrencades del sòl i apilades l'una sobre l'altra per crear parets rudimentàries. El més gran fa gairebé set metres de diàmetre i 40 centímetres d'alçada allà on encara està intacte. Com que les estalagmites presenten danys causats per la calor, els investigadors creuen que els neandertals van encendre llars de foc a les estructures, situades a més de 300 metres de l'entrada, per il·luminar la cova.
Les construccions van ser trobades el 1990, però van ser erròniament datades de fa uns 50.000 anys d'acord amb unes restes d'animals properes. Ara, noves anàlisis han situat els cercles de pedra en un moment en el qual els neandertals eren els únics homínids a Europa. L'estudi, publicat a la revista ‘Nature' per Jacques Jaubert, de la Universitat de Bordeus, i una vintena d'investigadors de diferents països, afirma que "la seva presència a 336 metres de l'entrada de la cova indica que els éssers humans d'aquesta època ja havien dominat l'ambient subterrani, fet que es pot considerar un pas important en la modernitat humana".
Els cercles de la cova de Bruniquel, al sud-oest de França, estan formats per gairebé 400 estalagmites arrencades del sòl i apilades l'una sobre l'altra per crear parets rudimentàries. El més gran fa gairebé set metres de diàmetre i 40 centímetres d'alçada allà on encara està intacte. Com que les estalagmites presenten danys causats per la calor, els investigadors creuen que els neandertals van encendre llars de foc a les estructures, situades a més de 300 metres de l'entrada, per il·luminar la cova.
Les construccions van ser trobades el 1990, però van ser erròniament datades de fa uns 50.000 anys d'acord amb unes restes d'animals properes. Ara, noves anàlisis han situat els cercles de pedra en un moment en el qual els neandertals eren els únics homínids a Europa. L'estudi, publicat a la revista ‘Nature' per Jacques Jaubert, de la Universitat de Bordeus, i una vintena d'investigadors de diferents països, afirma que "la seva presència a 336 metres de l'entrada de la cova indica que els éssers humans d'aquesta època ja havien dominat l'ambient subterrani, fet que es pot considerar un pas important en la modernitat humana".
