Situada a Síria, en el camí que marcava l'antiga Ruta de la Seda, la ciutat de Palmira es va consolidar amb l'imperi Romà i va esdevenir una de les ciutats més pròsperes de l'Orient Mitjà. Les restes dels temples i els edificis públics construïts fa més de dos mil anys —que formen part dels jaciments declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO— han superat quatre anys de guerra al país. Però ara, l'arribada dels combatents de l'Estat Islàmic pot significar la destrucció completa del jaciment. El grup gihadista ja ha destruït monuments de l'antiguitat a l'Iraq —com en les històriques Hatra i Nimrod— i tot fa témer que ara podria passar el mateix amb les restes de Palmira.
Els radicals han pres el control del jaciment. I tot i que fins ara no hi ha evidències que s'hagin destruït antiguitats, la situació és preocupant. Els darrers dies els responsables de patrimoni sirians han traslladat algunes estàtues i diverses peces del museu. "Estem preocupats pel que pugui passar al fons del museu i als grans monuments, que no es poden moure", ha explicat Maamún Abdelkarim, director d'Antiguitats i Museu de Síria. El jaciment de Palmira ocupa 3.600 metres quadrats i destaca sobretot pel teatre romà i l'avinguda de més d'un quilòmetre de columnes.
Els radicals han pres el control del jaciment. I tot i que fins ara no hi ha evidències que s'hagin destruït antiguitats, la situació és preocupant. Els darrers dies els responsables de patrimoni sirians han traslladat algunes estàtues i diverses peces del museu. "Estem preocupats pel que pugui passar al fons del museu i als grans monuments, que no es poden moure", ha explicat Maamún Abdelkarim, director d'Antiguitats i Museu de Síria. El jaciment de Palmira ocupa 3.600 metres quadrats i destaca sobretot pel teatre romà i l'avinguda de més d'un quilòmetre de columnes.