Finalitza la restauració de la cartoixa d'Escaladei

A partir d'ara es podrà visitar la zona comú on es trobaven els monjos, a més de les estances d'aïllament, ja rehabilitades temps enrera

Entrada a l'antic monestir d'Escaladei -  Museu d'Història de Catalunya
Entrada a l'antic monestir d'Escaladei - Museu d'Història de Catalunya
8 de maig del 2013
Autor
Carla Galisteo
La cartoixa d'Escaladei, situada a la Morera de Montsant, al Priorat, ha recuperat una part de la seva esplendor original després de la restauració que ha dut a terme el Museu d'Història de Catalunya a la seva zona cenobítica. L'acte institucional de presentació del conjunt restaurat tindrà lloc el proper dissabte 11 de maig, a les 11h.

Tot i que algunes parts del monument ja es podien visitar durant les obres de recuperació, a través d'una ruta pels tres claustres, l'església, el refetor, el sagrari i una cel·la, la nova restauració permetrà als visitants accedir directament a les parts de la zona cenobítica que fins ara només es podien observar des de l'exterior. El conjunt permet als visitants, a partir de les diferents estances del monestir, de fer-se una idea de com vivia la comunitat de monjos i com es desenvolupava la seva vida quotidiana.

La cartoixa de Santa Maria d'Escaladei es va fundar l'any 1194, gràcies a una donació d'Alfons I, i va ser el primer monestir de l'orde de Sant Bru a la península Ibèrica. Durant segles va gaudir d'un gran prestigi i va exercir una important influència, fins al punt d'intervenir en la fundació de moltes de les cartoixes que es van edificar posteriorment. Al segle XIX es va iniciar un període de desamortitzacions de terres de l'Església i múltiples saquejos fruit de les revoltes populars, que van conduir el monestir a l'abandonament i a la seva progressiva degradació. 

En els últims anys, el conjunt d'Escaladei ha estat objecte de múltiples intervencions destinades a recuperar les runes i conservar el monument, així com a fer-lo més accessible als visitants. La darrera intervenció s'ha fet majoritàriament al claustre menor, que era el punt de trobada dels monjos i un lloc de pas obligatori per accedir a la majoria de dependències.