El mes d'abril del 2015 vam quedar amb Jason Matthews, conegut pels seus jocs de taula de simulació històrica i d'estratègia, que li han valgut premis arreu del món. Desenes de milers de jugadors s'han posat a la pell de dirigents històrics gràcies als seus jocs de taula. Amb Twilight Struggle revivim el pols que van mantenir durant la guerra freda els Estats Units i la Unió Soviètica per fer sentir la seva influència arreu del món. Devir Iberia, que publica el joc a casa nostra, va organitzar una trobada perquè puguéssim conèixer el seu creador.

La història és un gènere que funciona molt bé amb els títols d'estratègia.
Això és perquè tot bon joc ha d'explicar una bona història. La gestió de l'atzar, l'equilibri de poders o el sistema de presa de decisions són factors importants, però sense un bon relat al darrere el títol no té èxit. La història és un context comú que tots coneixem i la tensió d'un conflicte sempre atrau el jugador. A Twilight Struggle un element imprescindible són les cartes amb els esdeveniments més rellevants des de la fi de la Segona Guerra Mundial fins als darrers anys de la guerra freda.

Ens agrada jugar a ser déus?
Simular que tens el poder de canviar el passat és atractiu. A tots els que ens agrada la història hem pensat en algun moment que ho hauríem pogut fer millor que altres líders polítics del passat, i el joc et brinda aquesta possibilitat. La fantasia de crear un món nou a partir d'algun punt conegut de la història és un element recurrent: a tots els que ens agrada la història ens sedueix la idea de canviar-la.

Vostè ha estat implicat en campanyes polítiques als Estats Units. Ha aplicat aquesta experiència als jocs de taula?
Haver format part en primera persona de la voràgine política de Washington t'obre la ment. Et queda molt clara la noció d'estratègia a llarg termini i de tàctica, pas a pas. L'experiència de prendre decisions en molt poc temps i d'entrenar la ment per respondre a uns objectius, la proporcionen tant els títols de simulació històrica com la política. Amb tot, però, jugar sempre és més divertit perquè la persona que tens davant no és realment un oponent, sinó algú que experimenta com tu.

Bé, hi ha jugadors que s'ho prenen molt seriosament.
Si el joc és bo, et permet entrar molt en el paper que interpretes, però no s'ha de perdre mai la noció de realitat. Per mi, els millors jocs t'han de permetre prendre moltes decisions i que les variables determinin la partida. En una sessió de Twilight, pots centrar-te a lluitar per la influència a Europa i Àsia, controlar els recursos del Pròxim Orient, fer carrera espacial, orquestrar cops d'estat... Però vigilant que la tensió no desencadeni una crisi nuclear.

Per què es va inspirar en la guerra freda per crear un joc de taula?
Simplement perquè quan ens vam plantejar fer-lo, no n'hi havia cap. Vam omplir un forat en el món dels jocs de taula. D'altra banda, notàvem que als Estats Units hi havia un sentiment creixent de nostàlgia cap a la guerra freda, un període històric que ha quedat en el subconscient col·lectiu com una victòria del nostre país. Amb tot, però, m'agrada més la història europea que l'americana.

Com és que no ha fet cap joc basat en la història del Vell Continent?
El primer que em vaig plantejar va ser crear un joc sobre la Guerra Civil Espanyola, per la seva importància a escala global. Però després d'informar-me, hi vaig renunciar en adonar-me que em faltaven molts coneixements sobre la matèria. Va ser una decisió encertada, perquè temps després va aparèixer España 1936 (Devir), que és un gran joc d'estratègia. A part d'això, m'interessa força la relació entre la França napoleònica i Anglaterra, així que no renuncio a publicar-ne un joc algun dia.

Com va néixer la seva afició pels jocs de taula històrics?
Quan era petit el meu pare em va regalar una còpia d'Axis & Allies, un títol clàssic sobre la Segona Guerra Mundial que incloïa un mapa del món i desenes de miniatures de plàstic. Vaig jugar-hi molt i l'afició es va mantenir fins a la universitat, quan vaig conèixer altres amants dels jocs de taula. Agafant la nostra experiència com a jugadors, ens vam plantejar el repte de fer jocs per a un públic tan exigent com ho podíem ser nosaltres mateixos.

Un dels elogis que fan als seus jocs és que no són excessivament complicats i alhora són molt rigorosos.
És impossible reproduir tots els factors que intervenen en un procés històric. Els jocs més complicats, els wargames, busquen controlar fins al detall més insignificant: des del subministrament de combustible d'un batalló d'artilleria fins a la inclinació del terreny en una determinada zona. Per mi s'ha de buscar l'equilibri entre unes normes que ofereixin marge de decisió als jugadors, però sense complicar l'accés als no iniciats.

Dos dels seus jocs més celebrats reprodueixen l'enfrontament electoral entre Nixon i Kennedy i entre McCain i Obama.
Poca gent sap realment quin impacte tenen les campanyes electorals. Es mouen quantitats de diners properes al producte interior brut d'un país petit. L'organització d'una campanya també preveu controlar milers de detalls en el marc d'una estratègia global per fer guanyar el teu candidat.

Jason Matthews va ser el protagonista de l'entrevista del núm. 154 de SÀPIENS