Historiador de vocació i de nissaga, Jaume Sobrequés ha destacat com a autor d'una extensa obra que abraça l'anàlisi de diversos períodes, des de l'edat mitjana fins avui. Títols com ‘El rei Jaume i la Renaixença als Països Catalans' (1981), ‘L'Estatut de la Transició' (2010) o ‘Història del Futbol Club Barcelona' (1994) així ho demostren. Entre 2000 i 2008 va ser director del Museu d'Història de Catalunya. Ara ha estat nomenat director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya (CHCC).

Des de la seva creació el 1984, el CHCC s'ha fixat com a objectiu recuperar la memòria històrica del país. Com valora la tasca feta fins ara?
El CHCC ha fet fins avui una tasca positiva i sobretot necessària, perquè s'ha ocupat d'un àmbit que altres institucions acadèmiques, potser per manca de recursos, no havien pogut atendre. Sovint aquesta tasca ha estat vinculada a projectes historiogràfics molt personals, però no per això menys necessaris.

Creu que els catalans valorem la nostra història, especialment la contemporània?
Crec que en els darrers anys del franquisme i els primers de la Transició, la ciutadania potser va perdre cert interès en la història de Catalunya. Les institucions públiques, però, han treballat força per fer reviure i evocar episodis i personatges de la nostra història més recent. Caldrà insistir en aquest camí.

Tot i que ha escrit diferents obres sobre història contemporània, vostè ve del camp de la història medieval. Què pensa aportar al CHCC? Quines seran les seves línies d'actuació i prioritats?
El Centre serà una eina útil per estudiar en profunditat els fonaments històrics de la Catalunya contemporània i això ho farem a través de quatre grans projectes. En primer lloc caldrà fer una anàlisi transversal de passat català. Després impulsarem l'estudi de la consciència nacional i la identitat del nostre país, des de l'edat mitjana fins avui. Serà necessari analitzar les bases i l'arrencada de la Generalitat republicana i editarem un important corpus documental sobre aquesta qüestió. Finalment, estudiarem les grans línies polítiques del tardofranquisme i la Transició a Catalunya que permetin entendre la vida política actual.

I com serà la relació amb altres institucions i centres culturals, com el Museu d'Història de Catalunya?
El nostre treball exigirà una relació intensa amb tots els centres de recerca, universitaris i acadèmics, en especial l'Institut d'Estudis Catalans. A més, en la mesura que els recursos ens ho permetin, apostarem per un treball col·lectiu que vull que marqui un abans i després en l'estudi de la història a Catalunya, amb iniciatives que estiguin al servei de la ciutadania, ja sigui a través de publicacions o d'un programa d'activitats que l'ajudi a comprendre el món en què vivim. No descarto tampoc impulsar una publicació periòdica que doni sortida a la feina que estan fent els investigadors, els joves i els que no ho són tant.