Jordi Boixó

El fill de Miquel Boixó explica la lluita per recuperar la memòria del pare

Jordi Boixó (esquerra) al monument en memòria de Boixó, a Shúbino
Jordi Boixó (esquerra) al monument en memòria de Boixó, a Shúbino
22 de juliol del 2010
Jordi Boixó va néixer el 18 de març de 1940 a Moscou, fill de comunistes catalans que, després d'haver perdut la guerra, havien anat cap a l'exili. Des del 1957 viu a Mallorca. Amb els anys, ha volgut recuperar la memòria del pare i aclarir les circumstàncies de la seva mort a Crimea, quan lluitava contra l'exèrcit nazi que havia atacat la Unió Soviètica. SÀPIENS ha parlat amb ell.

Ha estat molt difícil aclarir com va morir el seu pare?

Sí, ha estat complicat. La meva mare, que va ser una gran lluitadora i que va morir l'any 1979, va ser la primera i gran font d'informació. Després, he anat a Crimea diverses vegades i he pogut parlar amb testimonis dels fets, gent del poble i també militars avui retirats que recorden aquells esdeveniments.

A Crimea encara recorden aquella acció de guerra?
A tots els territoris de l'antiga URSS, cada 9 de maig fan una festa per no oblidar la Gran Guerra de la Pàtria, com en diuen ells. A Shúbino, on encara recorden la caiguda dels paracaigudistes que els havien d'alliberar dels nazis, cada any hi ha un record per al pare i per als companys que van morir amb ell.

Com era Jordi Boixó de portes endins?
Del meu pare, sempre me n'han explicat que tenia un caràcter obert i simpàtic. Va ser sempre un milicià. Diuen que era intel·ligent i suposo que tenia facilitat per les llengües. De molt jove ja va aprendre francès. Expliquen que anava de Banyoles a Marsella en bicicleta quan ningú no ho feia. A Rússia, en pocs mesos va aprendre la llengua. Era molt vital. Durant la guerra civil, quan eren al front i els soldats de Franco atacaven, procurava alleugerir la tensió explicant acudits.

El seu pare era un idealista?
Tota la meva família volia lluitar contra el feixisme. El pare ja es va allistar de voluntari al front d'Aragó, i després, quan Rússia va ser envaïda pels nazis i va ser evacuat a Taixkent, va esperar mesos fins que va aconseguir una missió de guerra a Crimea. Ell i la mare tenien molt clar quina era la seva lluita.

Vostè va viure a la Unió Soviètica fins als 17 anys. Quins records té d'aquella època?
Molt bons. A la Unió Soviètica sempre em van tractar molt bé. Recordo perfectament el fred que hi feia, els companys de l'escola i la quantitat d'esport que ens feien fer. Els meus records d'aquella època i d'aquell país són molt bons.

Va estar en un internat amb fills de comunistes d'arreu del món

Sí, a causa del meu pare i de les circumstàncies que l'havien dut a la mort, vaig estar en un internat a Ivanovo, a 200 quilòmetres de Moscou, on hi havia fills i néts de comunistes il·lustres de tot el món. Per exemple, jo estudiava a la mateixa classe que un fill del mariscal Tito, i uns cursos més enrere hi havia l'actual màxim dirigent de Corea del Nord, Kim Jong-Il.

Creu que històries com la del seu pare haurien de ser més conegudes a casa nostra?

Jo crec que el sol fet que un grup de catalans hagi mort lluny de casa lluitant contra el feixisme ja és prou destacable. El meu pare i els seus companys van perdre la vida combatent el feixisme. Per ell, lluitar contra el nazisme era el mateix que lluitar contra el franquisme. I sí, crec que això a Catalunya s'hauria de conèixer més.