La Comissió de la Dignitat denuncia davant la Unesco l'incompliment del retorn dels ‘papers de Salamanca'

El govern espanyol ha incomplert els terminis de retorn de la documentació establerts per la llei de Memòria Històrica de 2005

La façana del Centro de Documentación Histórica de Salamanca
La façana del Centro de Documentación Histórica de Salamanca
5 de juliol del 2013
Autor
Carla Galisteo
La Comissió de la Dignitat, creada el 2002 per protestar pel retard en la devolució dels ‘papers de Salamanca', ha pres la decisió de denunciar davant la Unesco l'incompliment del govern espanyol de retornar a Catalunya tots els documents que es conserven a l'Arxiu General de la Guerra Civil de Salamanca. Segons la llei de Memòria Històrica de 2005, tots els ‘papers' de la Generalitat i de particulars espoliats per l'exèrcit franquista durant la guerra ja haurien d'haver tornat als seus legítims propietaris.

L'entitat ha denunciat també que l'actual ministre de cultura, José Ignacio Wert, va prometre fa sis mesos que completaria el retorn de les 411 caixes –que contenen els documents i prop de 3.000 llibres– en un termini de tres mesos, però avui encara continuen a Salamanca. Cent onze de les caixes ja van ser digitalitzades i preparades per ser retornades al final del mandat de l'anterior ministra de cultura, Ángeles González-Sinde, i segons la llei haurien d'haver estat transferides en un màxim de tres mesos després de la digitalització. Des de 2003 i en el període de deu anys, la Generalitat de Catalunya ha invertit més d'un milió i mig d'euros per identificar i digitalitzar tots els ‘papers'.

Per aquests motius, la Comissió de la Dignitat ha decidit enviar a la Unesco un informe en què denunciarà els incompliments i els entrebancs del govern espanyol a l'hora de tramitar el trasllat de la documentació. Entre les traves es troben les darreres negatives de retornar certs documents, com ara alguns papers judicials de Lluís Companys, d'altres relacionats amb la maçoneria i tota la documentació de 13 ajuntaments catalans, entre els quals hi ha els de Barcelona, Tarragona, Igualada, Reus i Sant Cugat del Vallès. La denúncia compta amb el suport de l'Arxiu Nacional de Catalunya.