Actualitat

S'obren al públic les restes visigòtiques de la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor

L'Institut de Cultura de Barcelona presenta les troballes que ha tret a la llum el projecte de recuperació arqueològica a la basílica

Carla Galisteo
18 de gener de 2013
Interior del temple
Interior del temple
L'Institut de Cultura de Barcelona ha presentat públicament les restes arqueològiques descobertes sota la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor de Barcelona, durant la campanya arqueològica que es va dur a terme al llarg del passat 2012. Totes les troballes desenterrades en diferents intervencions al llarg de l'any passat, en el marc del Pla Barcino per a la recuperació i la posada en valor de la Barcelona romana, es van mostrar al públic en una visita el passat dimecres 16 de gener.

La basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor, situada a la plaça de Sant Just, es troba en un punt central de l'antiga Barcino i és una de les més antigues de Barcelona. Des de finals de 2011, un projecte de recerca arqueològica hi ha dut a terme diverses intervencions, i ha tret a la llum múltiples troballes que van des de l'època romana fins a la contemporània. Els primers descobriments, que es van excavar al gener del 2012 a la nau de l'església de Sant Just Pastor, van ser un mur del segle I que pertanyia a un edifici públic situat a prop del fòrum romà, i part d'una columna de granit del segle VI que formava part d'un edifici de culte i que ofereix les primeres dades sobre l'antiguitat de l'edifici.

La darrera intervenció realitzada en el marc del Pla Barcino es va dur a terme entre octubre i desembre de 2012, fruit d'un conveni de col·laboració entre l'Institut de Cultura de Barcelona i la basílica, dins un projecte més ampli d'estudi de la Barcelona cristiana i visigòtica. La presència dels visigots a la ciutat està documentada des de l'any 415, i a partir d'aleshores els nouvinguts, que eren arrians, van conviure amb la població local catòlica. Fins i tot es va establir a la ciutat una dualitat entre el culte arrià i el catòlic, i es van crear dos nuclis episcopals amb dos bisbes.

Aquesta darrera excavació va treure a la llum part d'una piscina baptismal sota l'actual sagristia de l'església de Sant Just. El descobriment ha permès plantejar la hipòtesi que el culte arrià dels visigots va ocupar el nucli episcopal que estava sota la catedral actual, i que els catòlics van ser desplaçats a Sant Just, on ja hi havia una antiga església. El nucli episcopal catòlic es va desenvolupar allà, amb menor pes, fins al final de l'arrianisme l'any 589.

Es tracta, doncs, d'una troballa molt important per a l'estudi de la Barcelona cristiana i visigòtica, ja que ha proporcionat moltes dades sobre el grup episcopal visigot, que va predominar en l'època i va exercir un poder sobre la ciutat que anava molt més enllà del terreny espiritual.

Subscriu-t'hi

SAP 191

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

SAP 191

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto