Actualitat

Troben la dent i el parietal d'un nen neandertal a la cova de les Teixoneres

Els fòssils, de fa 50.000 anys, són els primers d'un homínid que es localitzen en aquest jaciment

Redacció
22 d'agost de 2016
Un parietal i una dent atribuïts a un nen neandertal descoberts a la cova de les Teixoneres -  Florent Rivals / IPHES
Un parietal i una dent atribuïts a un nen neandertal descoberts a la cova de les Teixoneres - Florent Rivals / IPHES
Els arqueòlegs que han participat en la campanya d'enguany a les coves del Toll (Toll i Teixoneres) de Moià han trobat una dent de llet i un fragment de parietal d'un nen neandertal de fa 50.000 anys. És la primera vegada que es localitzen fòssils d'homínid en aquest jaciment.

La dent és un caní inferior que s'estima que podria correspondre a un individu d'entre 7 i 9 anys, batejat amb el nom d''El nen de Moià'. La peça presenta un elevat grau de desgast i manté encara tota l'arrel, fet que indica que no va caure per causes naturals normals com, per exemple, el reemplaçament per la dent permanent. El seu estudi detallat permetrà esbrinar el sexe de l'individu i ajudarà a entendre com es produïa el pas des de la infància a la pubertat entre els membres d'aquesta espècie humana.

Aquestes dues peces obren noves perspectives a la recerca que s'està efectuant en aquestes coves per tal de conèixer qui van ser els seus habitants. Al registre prehistòric europeu hi ha diversos individus infantils de diferents edats, però el nombre de canins inferiors és molt escadusser. Tant amb la dent com amb el parietal es podran efectuar estudis paleogenètics per veure les relacions filogenètiques dels grups humans del Moianès amb els habitants de les diferents regions europees del mateix període.

La campanya d'enguany a les Coves del Toll de Moià duraran fins al 25 d'agost. L'objectiu de les excavacions, dirigides per l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i el CENIEH (Centre Nacional d'Investigació sobre l'Evolució Humana), és aprofundir en el coneixement de les societats neandertals. Recentment, l'anàlisi d'ossos d'animals i restes de carbó ja va suggerir una ocupació neandertal continuada de la cavitat fins fa 35.000 anys.

Subscriu-t'hi

Portada 193

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 193

Madame Companys

Descobrim Carme Ballester, qui va ser la primera dama de Catalunya

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto