Actualitat

Un buda supervivent

L'estàtua, sorprenentment ben conservada, ha estat rescatada i restaurada d'una província de l'Afganistan plena de talibans

Clara Duarte
17 de març de 2017
Representació del buda, període Gandjara. Hadda, Afganistan. Museu de Victòria i Albert, Londres
Representació del buda, període Gandjara. Hadda, Afganistan. Museu de Victòria i Albert, Londres
Restes del monestir budista de Mes Aynak -  Wikimedia Commons
Representació del buda, període Gandjara. Hadda, Afganistan. Museu de Victòria i Albert, Londres
La paraula ‘buda' significa ‘il·luminat', i, a Orient, s'atorga a aquelles persones que aconsegueixen la saviesa verdadera, la il·luminació espiritual, el despertar davant la realitat. El buda que es va trobar el 2012 en una de les zones més perilloses de l'Afganistan es va despertar davant d'una realitat difícil. Ara, però, està llest per entrar al Museu Nacional de l'Afganistan. L'estàtua, que fa aproximadament un metre, va superar tots els obstacles que se li van presentar, i no eren pocs: el clima, els saquejos i la guerra.

Ermano Carbonara, un dels restauradors italians enviat per la Unesco a la Delegació Arqueològica Francesa a l'Afganistan (DAFA), se sorprenia que l'estàtua, que es trobava al centre d'un nínxol decorat amb flors pintades, estigués gairebé completa i amb cap, ja que la majoria d'estàtues trobades eren decapitades.

El miracle de la troballa encara és més increïble pel fet que el buda està fet d'argila del riu Mes Aynak, i el mateix Carbonara destacava que "en un dia de pluja podria perdre's, ja que és una argila molt sensible a la humitat". L'estàtua es va mantenir sota terra fins que els arqueòlegs la van trobar a Mes Aynak, a uns 40 km al sud-est de Kabul.

Un dipòsit de coure sota tresors mil·lenaris
Fa dècades que es coneixia el potencial arqueològic de Mes Aynak, i feia anys que un equip d'arqueòlegs afganesos i d'altres països hi treballaven. Per sort o per desgràcia, sota aquestes ruïnes mil·lenàries hi ha un dipòsit de coure de 4 km, un dels dipòsits sense explotar més gran del món i que va enriquir els monjos budistes de l'antiguitat.

Quan el 2007 es va fer pública la concessió de 30 anys per extreure coure a una empresa xinesa, els defensors del patrimoni cultural afganès van reclamar que s'excavessin i es documentessin bé tots els tresors històrics de la zona abans que fossin destruïts per la futura mina a cel obert. Però el perill no era només a causa de les mines. Hi havia altres factors de risc com ara els saquejos constants de la zona i els atacs talibans.

El passat preislàmic de l'Afganistan
Milers d'estàtues, manuscrits, monedes i monuments budistes sagrats han estat desenterrats els últims anys. Fortificacions i monestirs mil·lenaris que són testimoni del passat d'aquesta zona, i és que entre els segles III i VIII Mes Aynak va ser un centre espiritual on es van construir set complexos monàstics budistes de diversos pisos amb les seves talaies i muralles defensives.

El territori també va ser un important centre econòmic de Gandhara (la regió que ocupava l'actual Afganistan i el nord-est del Pakistan) i va fer de punt de trobada de civilitzacions i cultures (com la grega, la persa, la centreasiàtica i l'índia) i religions (com l'hinduisme, el budisme i el zoroastrisme). El principal arqueòleg afganès del projecte, Abdul Qadir Temory, ho definia com "el centre del món".

Tot això són testimonis del passat preislàmic de l'Afganistan que els islamistes voldrien esborrar tal com van fer els talibans en destruir els grans budes de Bamiyan, al centre de l'Afganistan, o Estat Islàmic a Palmira (Síria) i Mossul (Iraq). "Vol ser la prova de la conservació de la nostra història i la nostra identitat nacional", diu Rohullah Ahmadzai, director en funcions de l'arqueologia de l'Afganistan.

El museu ja compta amb tota una sala dedicada a les troballes de les excavacions de Mes Aynak, i ara aquest buda que ha sabut sobreviure a totes les injúries que se li han presentat s'afegirà a la col·lecció. Completament restaurat, està a punt per entrar al Museu Nacional on s'espera que, per fi, podrà descansar en pau.

Subscriu-t'hi

Portada 193

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 193

Madame Companys

Descobrim Carme Ballester, qui va ser la primera dama de Catalunya

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto