Des del turó del coll del Moro, a l'oest de Gandesa, es domina la vall de l'Ebre i les planes interiors de la Terra Alta. No és estrany, doncs, que el 1938 els comandaments franquistes hi instal·lessin el seu observatori. De fet, des d'allà el general Franco va dirigir la tercera ofensiva contra els republicans durant la batalla de l'Ebre, en el marc de la Guerra Civil Espanyola. Però la història d'aquest punt estratègic es remunta uns quants segles enrere. I és que els arqueòlegs de la Universitat de Barcelona i de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica hi han descobert un fortí romà dels segles II-I aC, que inclou la base d'antigues cases i una petita trama urbana disposada en terrasses.
El conjunt, segurament, estaria vinculat a l'antiga xarxa militar construïda al voltant del riu per controlar el comerç fluvial. Les restes descobertes van reaprofitar l'antiga torre ibèrica del coll del Moro. I és que en el mateix assentament —excavat per primer cop a mitjan segle passat— també s'hi conserva un conjunt ibèric fortificat de la tribu dels ilercavons. El recinte ibèric està presidit per una torre situada al punt més alt de l'assentament i un petit poblat a l'interior del qual es van descobrir les restes d'un taller destinat a la transformació del lli i a la manufactura de teixits.
El conjunt, segurament, estaria vinculat a l'antiga xarxa militar construïda al voltant del riu per controlar el comerç fluvial. Les restes descobertes van reaprofitar l'antiga torre ibèrica del coll del Moro. I és que en el mateix assentament —excavat per primer cop a mitjan segle passat— també s'hi conserva un conjunt ibèric fortificat de la tribu dels ilercavons. El recinte ibèric està presidit per una torre situada al punt més alt de l'assentament i un petit poblat a l'interior del qual es van descobrir les restes d'un taller destinat a la transformació del lli i a la manufactura de teixits.
