Un vaixell ibèric al cap de Creus

Troben les restes d'una nau del segle I aC que transportava àmfores de vi

Cap de Creus -  Pixel
Cap de Creus - Pixel
25 de setembre del 2014
Autor
Oriol Gracià
El primer vaixell que es coneix a la Península fet amb tècniques navals dels ibers. Així és com els arqueòlegs han definit la nau que han descobert al cap de Creus, enfonsada a les costes del Port de la Selva. El vaixell —batejat com ‘Cap de Vol', que és el lloc on reposen les fustes que se'n conserven— data del segle I aC, mesurava 12 metres i carregava diverses àmfores de vi. Després que fos espoliat, a finals dels anys 70 se'n va fer un primer estudi arqueològic, però no es va anar més enllà.

Ara, els arqueòlegs del Centre d'Arqueologia Subaquàtica han documentat a fons la zona de proa i els arqueòlegs han pogut datar les restes del vaixell (finals del segle I aC). De fet, es creu que es va enfonsar entre l'any 25 i l'1 aC. El responsable del Centre, Gustau Vivar, ha explicat que la forma de la quilla —la part allargada que va de popa a proa per la part de sota de l'embarcació—, la troballa d'una moneda de l'època i el fet que les quadernes —les peces corbades inserides a la quilla— estiguessin lligades amb cordes els fa concloure que es tracta d'un vaixell ibèric. "Per primera vegada, podem dir que el vaixell respon a uns criteris que pertanyen a una tradició constructiva ibèrica", ha concretat Gustau Vivar. I després, ha afegit: "N'estem segurs en un 90%, i esperem que en els propers anys la resta de campanyes ens permetin acabar de confirmar-ho amb tota seguretat". Els arqueòlegs confien a descobrir més secrets d'aquesta nau en properes campanyes. L'any vinent, tenen intenció d'estudiar-ne la part de la proa.

A la mateixa zona del Port de la Selva també es té constància de l'existència de tres naus més de la mateixa època, que es volen excavar i comparar amb els resultats obtinguts amb el ‘Cap de Vol'. Arreu de Catalunya, el Centre d'Arqueologia Subaquàtica té constància de l'existència de 820 jaciments sota l'aigua. D'aquests, més de 350 es troben repartits arreu de la Costa Brava, sobretot al litoral de l'Alt Empordà.