Actualitat

Xile investiga la mort de Pablo Neruda

El cadàver del poeta serà exhumat 40 anys després de la seva mort per saber si va ser assassinat

Carla Galisteo
25 de febrer de 2013
Pablo Neruda
Pablo Neruda
Després de dos anys d'investigació, fruit d'una querella presentada pel Partit Comunista de Xile, les restes de Pablo Neruda seran exhumades per esclarir els dubtes sobre la seva mort. La querella es basa en el testimoni de l'últim xofer del poeta, Manuel Araya, que sosté que va ser assassinat per agents del dictador Augusto Pinochet.

El poeta va morir a la clínica Santa María de Santiago de Xile el 23 de setembre de 1973, només dotze dies després del cop d'estat que va enderrocar el govern socialista del president Salvador Allende. Tot i que la versió oficial diu que la causa de la seva mort va ser el càncer de pròstata que patia, els qui creuen que va ser assassinat asseguren que podria haver rebut una injecció letal que li va produir una aturada cardíaca. Cap dels centres mèdics on Neruda va ser atès aquell any conserva el seu historial complet, per això el jutge Mario Carroza ha ordenat l'exhumació del cadàver del poeta per comprovar la veracitat de les noves informacions.

El motiu aparent del seu assassinat va ser la seva postura pública durant aquell convuls any 1973. Neruda intuïa l'aixecament militar, i va fer públiques múltiples declaracions sobre això mostrant clarament la seva posició política. Un altre motiu que podria alimentar la hipòtesi de l'assassinat és que Neruda era a punt d'exiliar-se a Mèxic amb la seva dona, des d'on hauria participat en un pla per enderrocar Pinochet i s'hauria convertit en un opositor incòmode per al nou règim.

El cadàver de Pablo Neruda ja va ser exhumat l'any 1992, quan el seu cos va ser traslladat del Saló d'Honor de l'antic Congrés Nacional al seu emplaçament actual, la Casa Museo Isla Negra de la Fundació Pablo Neruda. Després de l'oposició inicial, l'examen de les restes de l'escriptor ha obtingut finalment l'acceptació de la Fundació Pablo Neruda, i es durà a terme en les properes setmanes a càrrec d'un equip d'experts en identificació de víctimes de la dictadura del Servei Mèdic Legal de Xile.

Subscriu-t'hi

Portada 193

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 193

Madame Companys

Descobrim Carme Ballester, qui va ser la primera dama de Catalunya

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto