Catalunya

Àngel Colom: "com que la Marxa de la Llibertat no era de cap partit, no s'ha reivindicat prou"

Entrevistem a un dels principals impulsors de la Marxa de la Llibertat, que ens explica com va sorgir, com es va organitzar i quines dificultats es va trobar

Redacció
1 de juny de 2016
Àngel Colom
Àngel Colom

Copresident (juntament amb Frederic Roda i Arcadi Oliveres) de Pax Christi, Colom va ser l'impulsor de la Marxa de la Llibertat. Després seria portaveu de la Crida a la Solidaritat i diputat al Parlament de Catalunya durant tres legislatures.

Com va sorgir la idea de la Marxa? Amb la mort de Franco es va rellançar la campanya per l'amnistia promoguda per Pax Christi. L'objectiu que perseguíem era sensibilitzar i mobilitzar els catalans al voltant de la reivindicació. Totes les accions que vam fer van desembocar en una concentració a Montserrat, convocada per l'Assemblea de Catalunya. Era el desembre del 1975, hi havia unes tres mil persones i d'allà en va sorgir l'eslògan: "Poble català, posa't a caminar". A alguns ens va semblar que havíem de fer un pas més. I si dúiem a la pràctica el missatge de l'eslògan?

L'Assemblea va aixoplugar la Marxa? Hi va haver molt debat. Recordo, sobretot, la intervenció d'Antoni Gutiérrez Díaz, 'Guti', elogiant molt la iniciativa, però votant-hi en contra. Ell i molts d'altres estaven convençuts que acabarien prohibint la Marxa i temien que, si s'hi implicaven, acabaria essent el final de l'Assemblea. Va ser una decepció. La meva primera lliçó política. El mateix va passar amb els partits polítics. La respectaven, però no la van secundar. Com que va acabar essent una mobilització de la societat civil, no s'ha reivindicat prou.

Què va comportar la prohibició de Fraga? Que molta gent que havia de participar-hi es fes enrere. Per culpa de la repressió no va ser tan multitudinària com havíem previst, però va fer la seva funció: va ajudar a fer que el territori deixés de tenir por. Barcelona va trencar abans amb el franquisme que molts altres indrets del país! L'arribada dels marxaires en un poble encenia el llumí de la revolució i solia generar una onada de solidaritat entre els veïns. Sense la bona rebuda de la gent, la Marxa no hauria estat possible.

Quin tracte va rebre per part de les forces de seguretat? Tot i que amb excepcions, allà on hi havia la Policia espanyola acostumàvem a rebre més llenya que en els llocs on hi havia la Guàrdia Civil. A qui més recordo, però, és al governador civil de Lleida, en Luis Mardones, que després d'alliberar-me, va ordenar que em deixessin a la carretera entre Torà i Calaf, allà on Déu va perdre l'espardenya!
 

LA MARXA DE LA LLIBERTAT
Aquest juny, en el 40è aniversari de la Marxa de la Llibertat, publiquem un extens reportatge sobre la primera gran concentració organitzada dels catalans a l'inici de la Transició. Sota el lema "poble català, posa't a caminar", els dies 3 i 4 de juliol del 1976 centenars de joves antifranquistes van començar a marxar des dels extrems dels Països Catalans seguint uns itineraris geogràfics prèviament fixats que havien de confluir en el monestir de Poblet, dos mesos després. La Guàrdia Civil desplegaria tot el seu aparell repressiu per evitar que fos un èxit. Entrevistem als principals organitzadors del moviment i t'expliquem com es va gestar. No et quedis sense el SÀPIENS de juny, ja al teu quiosc!
 

Subscriu-t'hi

SAP 191

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

SAP 191

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto