Catalunya

"En generositat, Benítez només era comparable a Kubala"

Parlem amb el restaurador Salvador Dinarés, amic de l'estrella del Barça

Frederic Porta
7 de març de 2016
Benítez entrant al camp
Benítez entrant al camp

Coincidint amb la publicació a la revista del mes de març del reportatge ‘Julio César Benítez, una vida i mort de llegenda', publiquem aquesta entrevista feta a una de les seves principals amistats a Catalunya: Salvador Dinarés.

De jove, Salvador Dinarés tenia una gran retirada amb Herb Edelman, actor secundari en les pel·lícules de Billy Wilder. Compartien alopècia, bonhomia i do de gents. Ara, ja octogenari, Dinarés ens diu que prepara les seves memòries a Castellbisbal, retirat d'aquell món de la restauració que el va propulsar a la popularitat en les dècades dels 60 i els 70. Ell figurava entre els personatges imprescindibles de la gastronomia local al capdavant de La Gran Bodega, establiment prou famós del carrer València dedicat a les bones tapes. Li deien ‘El rei dels pinxos' i el seu restaurant estava de moda, era un lloc de visita obligada per als nadius populars, aquells que volien veure i ser vistos en societat, i també per als famosos que aterraven per aquella Barcelona tan diferent i gairebé ja oblidada, es diguessin John Wayne o Claudia Cardinale.

Entre els parroquians, naturalment, els jugadors del primer equip del Barça, que forjaren amistat amb aquest rodamón encantat avui de recordar els dies de plenitud: "Havia viscut a Mèxic, i en tornar a casa Julio César Benítez i jo ens vam convertir ràpidament en amics íntims. De fet, vaig muntar La Gran Bodega gràcies a dos milions de pessetes que em va deixar". Una fortuna en l'època que encara avui li genera agraïment etern al futbolista, "desprès i generós com ningú, sempre amb la cartera a la mà, a disposició dels amics". "Tan esplèndid que només era comparable amb Kubala", afirma. Una setmana abans de la tragèdia, Dinarés, Benítez i les seves parelles van anar a provar un cotxe nou fins a Andorra. Res de marisc, cap musclo consumit: "Això va ser una excusa inventada per explicar el que ens semblava inexplicable, la mort d'un ídol tan jove". L'amistat entre el lateral uruguaià i el restaurador d'èxit semblava feta a prova de bombes: "N'estava molt, d'ell. Fins i tot, l'ajudava amb una filla que havia tingut fora del matrimoni ja aquí, a Barcelona, i l'acompanyava cada cop que volia veure-la, cosa que la dona [Pilar Ruiz] no tolerava de bon grat". Una altra societat, altres costums. Benítez s'havia casat amb la ‘starlette' d'un night-club de Saragossa per convencions socials: "Enric Llaudet, aleshores president del Barça, el va collar de mala manera. En aquell temps, viure junts sense estar casats semblava el pitjor dels pecats, i per les convencions socials i la pressió del club Benítez no va tenir cap altre remei que cedir a les pressions".

Sense expressar-ho de forma directa, queda clar que Dinarés i Pilar Ruiz no congeniaven gaire. El record al difunt, però, ha estat constant en el decurs de les últimes dècades: "Acostumava a portar-li flors sovint, fins fa un parell d'anys. En sec, la seva làpida va desaparèixer. Es veu que es van vendre el nínxol on era al cementiri de les Corts. Si l'Agrupació de Veterans o jo ens n'haguéssim assabentat a temps, ja et dic jo que les seves despulles encara reposarien al mateix lloc". Salvador Dinarés encara guarda el relat d'aquelles últimes hores de Benítez ben viu: "Ens havíem enfadat per alguna fotesa i em vaig assabentar de la malaltia massa tard. Quan el vaig veure a casa seva, en aquell sobreàtic del carrer de Londres amb Casanova, al mateix edifici on vivia el central Paco Gallego, ja estava molt fumut. La seva dona insistia que no volia moure'l d'allà per portar-lo a l'hospital, tot i que les infermeres ja no podien ni punxar-lo. Vaig sentir una conversa a l'ascensor entre els metges que el portaven. Confessaven que l'havien diagnosticat malament".

Amb el pas del temps i la llegenda mitificada cobrint el record de Julio César Benítez, Dinarés no s'està de dir-hi la seva: "Quan el van ingressar a la Creu Roja, no hi havia res a fer. Aquella porpra ja era fulminant. Es va posar l'excusa dels musclos en mal estat i la gent s'hi va conformar. Més que res, per l'impacte del seu traspàs. Em sembla que el seu va ser el funeral més multitudinari viscut a Catalunya des de la mort de Francesc Macià, amb això ja t'ho dic tot". De la vetlla, l'amic recorda el sentiment de l'exblaugrana Paco Rodri, "dels pocs amics que havia tingut al vestidor": "Els altres no compartien la seva manera de viure. Més que la seva generositat, els pesava el seu eixelebrament, que no es cuidés gens, que portés la vida que li venia de gust viure".

Amb la mort, van començar els problemes i els plets: "Vam tenir un munt de maldecaps per arreglar la difícil situació de la mare de Benítez a Montevideo, per suavitzar la lluita d'interessos viscuda entre ella i la vídua. Entre els veterans i jo anàvem navegant com podíem en aquell temporal per satisfer ambdues parts". En la conversa, Dinarés salpebra els episodis viscuts amb El Negre –tal com li deien al jugador entre amics– amb altres sucoses peripècies: "Kubala sempre venia al restaurant amb aquell llampant Mercedes blanc que tot Barcelona coneixia. Quan va marxar a l'Espanyol, em vaig emprenyar molt, com la gran majoria de culers. M'havia regalat les últimes botes que va calçar de blaugrana i les exposava a La Gran Bodega, enmig de tants records i quadres de personalitats. L'endemà de la malifeta d'anar-se'n amb els pericos, vaig posar un parell de xoriços al costat. Ai las! I just que entra en Laszy a dinar i veu allò... No et pots imaginar l'emprenyada que va agafar. Només li faltava aquella...".

Dinarés creu que el club no es va portar gaire bé amb Benítez: "Tret d'en Chus Pereda, que era un bon jan, la directiva i els responsables de l'equip van reaccionar massa tard, no van estar amb ell en aquell tràngol. Tenien Benítez com un nen gran, imprevisible en les reaccions, díscol i anàrquic, però sobretot no se'n refiaven de la dona i mantenien la distància. Alguns companys de l'equip em deien que l'havien vist pixar sang després dels partits... i ningú es va molestar a veure què li passava! Realment, era un exagerat, abusava del seu cos. Podia beure com una esponja i no el veies mai torrat. Jo, que no he begut mai, no me'n sabia avenir d'aquesta resistència. Devia estar molt tocat per dins".

Amb l'arribada de la democràcia, La Gran Bodega va tancar portes per mudar-se a un altre indret, fins que Salvador Dinarés va aconseguir estalviar el racó que volia. Enrere va quedar ‘El rei dels pinxos', aquells cargols picants que tant agradaven Kubala. Va abandonar la capital per marxar cap al Muntanyà i, finalment, a Castellbisbal, on resideix ara: "A la casa de Barcelona tenia un gran quadre, un retrat de Benítez, que volia regalar al Museu del Barça, però em sembla que no guarden gaire respecte pels grans jugadors del passat. En la dècada dels 60, si haguessis preguntat als culers quin era el seu futbolista preferit, la majoria t'hauria contestat ‘Benítez'. Quina llàstima!". Entre el munt d'historietes amenes, l'última per avui: "Els meus amics de Mèxic em van dir, devia ser a començaments dels 80, que hi havia un golejador fantàstic, una promesa imponent, a qui agradaria provar pel Barça. Vaig establir contactes amb la gent del club i no em van fer ni cas. Tenia 18 anys, el noi. I es deia Hugo Sánchez...".

Subscriu-t'hi

Portada 193

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 193

Madame Companys

Descobrim Carme Ballester, qui va ser la primera dama de Catalunya

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto