Europa

Encara té sentit una Escòcia britànica?

Analitzem les raons històriques que esgrimeixen els partidaris i els contraris de la independència

Xavier Solano
17 de setembre de 2014
Edimburg, capital d'Escòcia -  Brendan Howard / Shutterstock
Edimburg, capital d'Escòcia - Brendan Howard / Shutterstock
Postal de l'Eilean Donan Castle, a l'oest d'Escòcia -  Shutterstock
Edimburg, capital d'Escòcia - Brendan Howard / Shutterstock

L'Escòcia que va signar el Tractat de la Unió amb Anglaterra el 1707 era una Escòcia caracteritzada per la fam i la misèria. Els escocesos havien fracassat en el seu propi projecte colonial a Darien, actualment part del Panamà, un fet que els va representar una important crisi financera. La Unió els va proporcionar però l'accés a les colònies britàniques, afavorint una revifada econòmica miraculosa.

Un creixement mal repartit
Com a conseqüència de formar part de l'imperi Britànic, Escòcia va arribar a ser la segona nació més rica del món. Els escocesos no solament estaven presents als cinc continents sinó que, a més, estaven sobrerepresentats: tot i ser el 10% de la població a la Gran Bretanya, entre el 1850 i el 1939 una tercera part dels governadors colonials eren escocesos.
Però, paradoxalment, més de dos milions d'escocesos van haver d'emigrar entre l'any 1815 i la Segona Guerra Mundial. Això demostraria que els considerables beneficis econòmics generats per la Unió només van recaure en una minoria de la població. En canvi, com a contrapartida, Escòcia va passar a dependre d'un parlament controlat pels anglesos des de Westminster.

Més enllà de les finances, l'Imperi també va facilitar que Escòcia participés en el corrent intel·lectual de la Il·lustració. El filòsof David Hume, Adam Smith, el primer economista modern, el poeta Robert Burns o el fundador de la sociologia, Adam Ferguson, van ser alguns dels escocesos cabdals del seu temps.

La importància de la religió
Però la història d'Escòcia i de la mateixa Unió no es podria entendre sense la religió. Escòcia té la seva pròpia Església, la presbiteriana, mentre que l'Església d'Anglaterra és l'anglicana. Ambdues conformen les dues branques del protestantisme més importants de la Gran Bretanya. Al 1707, l'Església escocesa va veure en la Unió l'oportunitat de preservar la seva existència com l'Església nacional d'Escòcia. Cal entendre que, històricament, a Escòcia, a banda del presbiterianisme oficial hi havia també grups de catòlics i d'episcopalians, aquests darrers propers a l'anglicanisme. Totes les faccions estaven armades i sempre a punt per revoltar-se.

Amb la Unió del 1707, els presbiterians van guanyar una important batalla política en aconseguir aprovar una llei que estipulava que l'Església escocesa havia de romandre presbiteriana, com a mínim, mentre durés la unió. Un altre important triomf, aquest militar, va ser la contesa de Culloden el 1746, en el qual els jacobins (catòlics i episcopalians) van ser derrotats pels presbiterians. Tot i així, el 1801, amb l'annexió d'Irlanda a la Unió, hi hagué una immigració massiva d'irlandesos a Escòcia que va revifar aquest etern conflicte.

Amb el temps, però, les raons religioses per defensar la Unió han anat desapareixent. Primer de tot, per la secularització. També perquè el sector catòlic escocès ara és més procliu a la independència. A més, també han desaparegut bona part de les comunitats presbiterianes de classe treballadora que tendia a concedir el vot als unionistes. I finalment, l'arribada de pràctiques religioses d'altres indrets del món que no tenen una posició definida sobre la possible independència escocesa.
El proteccionisme que oferia el mercat britànic és un altre dels factors que, amb el pas del temps, ha deixat de tenir sentit per als escocesos. Amb la globalització i la creació de la Unió Europea, aquests gaudeixen d'un mercat molt més ampli per a la seva indústria. Així, una necessitat abans imprescindible com era la de tenir una marina reial forta que defensés el comerç escocès és, a dia d'avui, del tot irrellevant.

Mil i un arguments
No hi ha dubte que la desfeta del vast imperi Britànic és un element històric cabdal a l'hora d'entendre el sorgiment actual del moviment independentista. Però hi ha molts més factors unionistes importants que han desaparegut o que han perdut la seva antiga rellevància: el poder de la monarquia, que ara ja només té un paper simbòlic; l'actitud d'una part de les elits escoceses, que no acaben d'estar prou convençudes de la conveniència d'Escòcia dins la Unió; la creació del Parlament i el Govern d'Escòcia, que ha fet perdre a Londres el monopoli en l'esfera pública o la fi de l'existència d'un enemic comú, com ho foren, en diferents moments, els francesos, els soviètics o els alemanys. Arribats en aquest punt, no resulta estrany que molts escocesos es preguntin quin sentit té formar part del Regne Unit avui.

Tot i així, hi ha veus que discrepen. Aquestes adverteixen que el Regne Unit no es troba en una situació de perill de desintegració, o si més no, a curt termini. I és que el Regne Unit encara manté alguns elements atractius que garanteixen la seva unitat, com ara els hàbits, la tradició, la inèrcia de pertànyer a una mateixa comunitat política durant tant de temps, la cultura comuna, uns mateixos valors, la BBC, la llengua, les relacions familiars i, sobretot, la lluita per tornar a viure moments de prosperitat. Encara té sentit formar part del Regne Unit per als seus ciutadans? Dijous la història ens traurà de dubtes.

CRONOLOGIA 

843. Primer rei d'una Escòcia unida
1290. Escòcia és envaïda pel rei Eduard I d'Anglaterra
Del 1296 al 1357. Guerres escoceses d'independència
1603. Unió de corones (un rei, dues nacions)
1707. Tractat de la Unió. Naixement del Regne Unit
1979. Referèndum per una assemblea per Escòcia
1997. Referèndum per un parlament escocès
1999. Constitució del Parlament d'Escòcia
2014. Referèndum d'independència

BIBLIOGRAFIA

  • GOUREVITCH,, PHILIP. 'Historias de Ruanda'. Barcelona: Debate, 2009.
  • SUAU, JAUME. 'Rwanda, guerra i pau'. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2009.


Aquest article es va publicar en el número 116 del SÀPIENS (maig de 2012).

Subscriu-t'hi

SAP 191

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

SAP 191

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto