Europa

ETA, a punt de ser història?

El comunicat d'ETA del 10 de gener de 2010 és el principi del final d'un procés tan complex com llarg

Antoni Batista
1 de març de 2011
1 ETA, a punt de ser història?
Portaveus d'ETA emetent un comunicat
Portaveus d'ETA emetent un comunicat

Avui fa 28 anys de l'atemptat al centre comercial Hipercor de Barcelona que va provocar 15 morts i una quarantena de ferits. Amb motiu de l'efemèride, recuperem aquest anàlisi publicat quan la banda terrorista va emetre un comunicat en el que renunciava a la lluita armada.

Les sigles ETA, Euskadi Ta Askatasuna, van estampar-se per primera vegada en un document datat el dia de Sant Ignasi de 1959, després d'un estira i afluixa de set anys entrant i sortint del PNB els que eren els seus fills biològics i/o polítics. Quatre universitaris biscains i tres guipuscoans pensen que cal donar un impuls a un nacionalisme que o periclita a l'exili o fa negocis a Madrid. I afegeixen als patrons clàssics l'accent generacional del marxisme que trenca amb l'internacionalisme proletari tot just quan ells comencen a fer política: Vietnam, Algèria, Cuba.

Les primeres accions
José Luis Álvarez Emparantza, Txillardegi, desenvoluparà una teoria nacional que necessita fer créixer l'encongiment arcaic aranista que ha dibuixat la ikurrinya superposant dues creus, aguantat en un foralisme teocràtic i en un concepte de la raça sobre el qual el III Reich i el Ku-Klux-Klan havien encès les pires més cruels de la intolerància. Iulen de Madariaga defensarà que cal agafar les armes per anar cap a la independència, no tan per aconseguir-la com per aplanar un camí en el que si més no sigui possible de negociar-la.

L'ideari nacionalista queda clar al primer document oficial d'ETA, els "Principis", aprovats en la I Assemblea, celebrada el maig de 1962 a l'abadia benedictina de Notre Dame de Belloc, que ja defineixen el mapa dels set territoris. El recurs a la violència s'oficialitza a la III Assemblea, 1964, és el report anomenat "La insurrecció a Euskadi" o Informe Verd –no en clau d'un ecologisme que no existia sinó pel color del paper ceba de les còpies mecanoscrites, que tributa òrbites de múltiples planetes: Ho Chi Min, Truong Chin, Menahen Begin i Federico Krutwig, que publica "La insurrección en Euskadi", una edició matussera de 1963 que avui va buscada. ETA ja s'havia proveït de les primeres armes gràcies als nuclis anarquistes catalans de Tolosa de Llenguadoc i havien començat les primeres accions.

2 La gran acció
Euskal Herria -  Shutterstock
Euskal Herria - Shutterstock

La gran 'ekintza' (‘acció'), incruenta però carregada de simbolisme, que de fet era el què buscaven uns militants que encara estaven influenciats pel catolicisme –Madariaga va anar a missa fins que va tenir 25 anys i ja feia el doctorat a Cambridge—, va ser el descarrilament d'un tren que portava feixistes a la commemoració a Donostia del vint-i-cinquè aniversari del cop militar de Franco, el 18 de juliol de 1961. Els franquistes van arribar humiliats en autocars, però s'ho van cobrar amb repressió indiscriminada, detencions, les tortures dirigides pels comissaris Sainz i Manzanas... I a Madariaga li dinamiten la casa d'estiueig que acabava d'estrenar a Bakio.

El que anomenen cicle acció-repressió comença a retroalimentar-se; el jove dirigent Txabi Etxebarrieta morirà a boca de canó després d'un enfrontament que causa la primera baixa a la Guàrdia Civil, ETA el revenjarà "ajusticiant" (sic al comunicat) el comissari Manzanas, i el règim reaccionarà amb una ràtzia espectacular que culminarà en el Procés de Burgos, desembre de 1970, en el qual un tribunal militar va condemnar a mort a sis militants, salvats del patíbul gràcies a mobilitzacions arreu l'Estat i a les principals capitals i capçaleres mediàtiques d'Europa. Catalunya hi tindrà un rol protagonista, amb la tancada d'intel·lectuals i artistes a Montserrat que ha fet història per ella mateixa, per l'abast de les personalitats que va aplegar, i per ser l'embrió de l'Assemblea de Catalunya.

L'espiral no va acabar aquí, ETA encara seria capaç de matar un president del Govern dictatorial, l'almirall Carrero Blanco, i Franco moriria matant, signant cinc penes capitals el setembre de 1975. Juan Paredes, Txiki, va ser afusellat al costat del cementiri de Cerdanyola, mentre cantava l'"Eusko gudariak gera", som soldats bascos, l'himne d'una esquerra abertzale que des d'aleshores ha posat als seus calendaris simbòlics el 27 de setembre com a Gudari Eguna. S'instal·lava la "guerra prolongada de desgast", una pressió que pretenia una solució dialogada del conflicte a cop d'acumular més conflicte.

3 El telèfons vermells
Portaveus d'ETA emetent un comunicat
Portaveus d'ETA emetent un comunicat

Els telèfons vermells entre ETA i el Govern espanyol han estat sempre activats, han sonat i encara sonen directament o amb el 'bypass' Eguiguren, però el primer gran intent de posar fi a la violència a través d'un procés de negociació va tenir lloc a Alger, l'any 1989. No va quallar, a ETA li va mancar experiència i cintura, i Espanya i França van reaccionar amb un 'joint-venture' pactat per González i Miterrand a Les Landes, i desmantellant la direcció i els més importants aparells de l'organització en el seu moment de màxima capacitat logística.

Però d'allà va sorgir una reflexió del portaveu abertzale, Antton Etxebeste, que, en visionari 'rubato del tempo' històric, va posar negre sobre blanc un toc d'alerta sobre la caducitat de la violència en un mapa d'Europa en plena entropia. Es pot perdre la batalla militar, argumentava, cal temptar de no perdre la batalla política. El mateix Madariaga, que havia estat d'alguna manera l'inspirador principal de la via armada, el va sintonitzar des del penal de Fresnes, començant per una duríssima crítica a l'atemptat d'Hipercor en una entrevista a "La Vanguardia", acotant com ell havia definit el recurs armat, des d'un punt de vista de la defensa pròpia i en cap cas contra cap població civil; els assassinats de Miguel Ángel Blanco i Gregorio Ordóñez van decidir-lo a deixar Herri Batasuna i anys després va ser un dels fundadors d'Aralar. Mentrestant, la societat basca es posicionava cada cop més en contra d'una lluita que encaixava millor amb el terrorisme que amb la defensa que havien invocat a través de la vella llegenda de l'Arbre Malato, segons la qual els guerrers medievals hi clavaven l'espasa per demostrar que mai no atacarien més enllà de les seves fronteres ni a cap població civil. La societat els donava l'esquena i les detencions els debilitaven.

4 Una societat cansada
Euskal Herria -  Shutterstock
Euskal Herria - Shutterstock

Herri Batasuna s'havia constituït com a coalició el 24 d'octubre de 1977 a Altsasu, i a Altsasu es va definir el 14 de novembre de 2009 la nova estratègia de final definitiu de la violència. La irrupció brutal del terrorisme jihhadista l'11 de setembre de 2001, la consegüent aliança policial i dels serveis d'intel·ligència de la NATO, incorporant l'esquerra abertzale a l'enemic d'una nova guerra mundial terrorista, la Llei de Partits i il·legalització de totes les marques de l'independentisme d'esquerres, afegit al cansament d'una societat basca cansada fins i tot de demanar massivament la dissolució d'ETA... Conflueixen i menen a un tram final de debat de 14 mesos en el qual es conclou que la violència no només no beneficia les possibilitats independentistes, sinó que les perjudica fins fer-les inviables.

ETA acaba on comença una nova marca de l'esquerra abertzale, recuperant un protagonisme que mai no havia existit, sempre a expenses de l'axioma "manen els que tenen els ferros". ETA aparca al pàrquing de la història, el futur és dels polítics, començant per Arnaldo Otegi, que sortirà d'una presó a la que mai no havia d'haver entrat, precisament quan estava preparant la resolució pacífica d'Altsasu.

5 Les dates clau
Euskal Herria -  Shutterstock
Euskal Herria - Shutterstock

• 1959. Neix oficialment Euskadi Ta Eskatasuna, ETA, Poble Basc i Llibertat, després d'una gestació de set anys.
• 1961. Atemptat contra el tren de franquistes que van a celebrar l'aixecament feixista del 18 de juliol.
• 1962. I Assemblea, en la qual s'aprova el nom i els primers estatuts. Es publica "Principis d'ETA", conegut com El vell testament.
• 1964. "La Insurrecció a Euskadi" o Informe Verd que defensa la lluita armada. Obra de Iulen de Madariaga.
• 1966. Primera part de la V Assemblea, la més important de la història d'ETA perquè en defineix una continuïtat no conjuntural en funció del franquisme sinó del binomi independència-socialisme.
• 1968. La Guàrdia Civil mata el jove dirigent Txabi Etxebarrieta. ETA es revenja matant el cap de la Brigada Social, Melitón Manzanas.
• 1969. Ràtzies a tot el País Basc, detenció de la direcció d'ETA.
• 1970. Procés de Burgos. Sis penes de mort (Izko, Gorostidi, Larena, Dorronsoro, Onaindia, Uriarte) per l'atemptat a Manzanas, que el dictador acaba commutant per una gran pressió a l'Estat espanyol i internacional.
• 1973. La guàrdia civil mata el cap de l'aparell militar, Eustakio Mendizábal, Txikia. En remembrança es forma el "Comando Txikia", que materialitzarà el magnicidi contra el president del Govern franquista, almirall Carrero Blanco.
• 1974. Atemptat contra la cafeteria Rolando de Madrid, amb 13 morts. Debat sobre la violència. Escissió entre ETA-militar i ETA político-militar.
• 1975. Afusellament dels militants Juan Paredes, Txiki, i Ángel Otaegi. Primera campanya d'extorsió a empresaris.
• 1976. Fuga de presos del penal de Segòvia. La Guàrdia Civil mata l'anarquista català Oriol Solé Sugranyes, que hi va prendre part, quan ja era a punt de creuar la frontera navarresa. Desapareix Eduardo Moreno Bergaretxe, Pertur, dirigent poli-mili. Les hipòtesis de la causa van des de l'extrema dreta fins els milis. Es crea la Koordinadora Abertzale Sozialista (KAS), que inspirarà l'esquerra independentista basca a partir d'un programa que fa innegociables l'autodeterminació, la territorialitat i l'amnistia.
• 1977. Indult en vistes a les primeres eleccions democràtiques que afecta els presos d'ETA. Els sis condemnats a mort són "estranyats" fora d'Espanya. Set morts en una setmana pro-amnistia. ETA segresta i assassina Javier Ybarra, un dels empresaris bascos més influents. Ingressen a ETA-militar els comandos Bereziak, procedents dels polimilis, que confegiran una nova direcció d'ETA amb Pako Mujika, Artapalo, al front.
• 1978. Campanya contra la central nuclear de Lemona, que finalment no es construirà. Fundació d'Herri Batasuna com a conseqüència d'una plataforma creada l'any anterior a Altsasu. Violenta repressió policial a les festes de San Fermín. El Batallón Vasco-Español assassina José Miguel Beñarán, Argala, cap del comando que va matar Carrero Blanco i principal ideòleg del protagonisme polític.
• 1981. ETA assassina l'enginyer de Lemona, José Mª Ryan, i el militant Joxe Arregi es torturat fins a la mort.
• 1982. Primers empresonaments de dirigents d'HB.
• 1982. Autodissolució d'ETA p-m. Crearan Euskadiko Eskerra i finalment s'integraran al PSE. Mor en atemptat el cap de la Divisió Cuirassada Brunete, una part de la qual havia tingut un paper destacat al cop d'Estat frustrat de l'any anterior.
• 1983. Neixen els Grupos Antiterroristas de Liberación (GAL), i comencen a actuar en diversos atemptats. Un any després mataran el dirigent abertzale Santiago Brouard i quatre refugiats a Baiona.
• 1985. ETA fa la primera acció contra l'Ertzantza, matant l'Intendent general. Parlen d'un salt qualitatiu perillós pel que alguns consideren que frega la "guerra civil". Multiplicació del cotxe-bomba. Creix el número de víctimes.
• 1986. ETA assassina la dirigent dissident Dolores González Katarain, Yoyes.
• 1987. Atemptats d'Hipercor a Barcelona, 21 morts, i de la Casa-caserna de la Guàrdia Civil a Saragossa, amb altres 12 morts. Es multipliquen les crítiques a ETA i la mobilització popular contraria. La Raffle: gran operació policial franco-espanyola, amb 257 detinguts.
• 1989. Converses entre ETA i el Govern espanyol a Alger. Primera treva. Atemptat d'ultra-dreta contra parlamentaris d'HB a Madrid. Mor Josu Muguruza i queda greument ferit Iñaki Esnaola.
• 1992. ETA anuncia que els Jocs Olímpics no seran objectiu. Detenció de la cúpula a Biddart: Artapalo, Santi Potros i Txelis. Desarticulació important de tot l'aparell logístic. Debat Urrats Berri (en pas endavant) en el qual l'esquerra abertzale replanteja la seva estratègia i comença a apostar per la preponderància de les vies democràtiques.
• 1995. Assassinat del regidor del PP a Donostia Gregorio Ordóñez. Noves manifestacions massives de rebuig al terrorisme i crítiques serioses des de la pròpia esquerra abertzale.
• 1997. Detinguts els 23 membres de a Mesa Nacional d'HB. Primera gran ofensiva jurídico-policial contra l'esquerra independentista civil.
• 1998. Després d'un llarg període de detencions i manca de protagonisme, l'esquerra abertzale es recupera i lidera el Pacte de Lizarra-Garazi entre forces nacionalistes. Treva indefinida d'ETA. La nova marca de l'independentisme d'esquerres, Euskal Herritarrok, assoleix el sostre electoral abertzale, 17'9%, tercera força política i Otegi candidat més votat a Guipúscoa.
• 2000. Trencament de la treva, final de legislatura de majoria nacional basca i convocatòria d'eleccions anticipades. Assassinat d'Ernest Lluch. Noves manifestacions massives de rebuig. La de Barcelona aplega prop del milió de persones però a diferència d'altres no reclama revenja sinó diàleg.
• 2002. Es promulga la Llei de Partits, que criminalitza definitivament l'es querra abertzale civil. Sovintegen les detencions i l'antiga HB va canviant de marques per mantenir-se a la política.
• 2004. "Declaració d'Anoeta". L'esquerra abertzale civil es compromet a defensar les seves idees per vies polítiques. Alto el foc permanent i incondicional d'ETA. Inici de converses amb el Govern espanyol.
• 2006. Bomba a la terminal 4 de Barajas, amb un mort. Final de la treva i de les converses, que han tingut com a principals interlocutors polítics el dirigent socialista Jesús Eguiguren i el dirigent independentista Arnaldo Otegi, que a partir d'aleshores començarà a entrar i sortir de la presó.
• 2009. Últim empresonament d'Otegi, que segueix complint condemna a la presó de Logroño. Primer pas a Altsasu per a la refundació de l'esquerra abertzale apostant exclusivament per les vies polítiques i democràtiques.
• 2010. Iniciatives diverses per consolidar el protagonisme de l'esquerra abertzale civil en detriment de la militar. Primera declaració d'ETA ratificant (BBC, 5.09). Entrevista d'Arnaldo Otegi ("El País", 17.10). Declaració de Brussel·les de diversos premis Nobel demanant un alto el foc verificable a ETA (19.09). Sentència absolutòria dels processats pel cas "Egunkaria", amb el seu director, Martxelo Otamendi, al davant (13.02).
• 2011. "Alto el foc permanent, general i verificable internacionalment". Principi del final definitiu d'ETA.

Subscriu-t'hi

SAP 191

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

SAP 191

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto