Món

10 pel·lícules amb errors històrics

Tot i comptar amb pressupostos milionaris, les grans ficcions històriques de Hollywood no estan exemptes de ficades de pota

Redacció
13 de febrer de 2017

Que el passat no t'espatlli un bon guió. Això és el que deuen haver pensat molts cineastes i productors a l'hora de portar a la gran pantalla superproduccions històriques. Tot i que per Internet corren sovint imatges falses que fan passar per errors escenes que no ho són (el famós avió de Troia és un muntatge amb Photoshop, per exemple), el cert és que molts mites cinematogràfics s'han forjat sobre fal·làcies històriques. Ara que s'acosten els premis Oscar, aprofitem per recordar 10 casos en què rigor i espectacle no han anat de la mà.

1 1. 'Gladiator'
Detall del cartell de 'Gladiator' -  Wikimedia Commons
Detall del cartell de 'Gladiator' - Wikimedia Commons

El film protagonitzat per Russell Crowe i dirigit per Ridley Scott va merèixer l'any 2001 cinc Oscars, entre els quals el de millor pel·lícula i millor actor principal. Si els màxims reconeixements de l'acadèmia de cinema nord-americana també tinguessin la categoria de ficades de pota històriques, també hi hauria estat nominat. I és que la ficció ens presenta un emperador Còmmode que va governar uns pocs mesos, a diferència dels 13 anys reals que va passar al poder. El film també el mostra com un home agressiu i envejós, quan en realitat va dur a terme una política pacifista.

En la mateixa pel·lícula, el general Màxim Dècim Meridi recorre en només dos dies la distància que separa els camps de batalla de la Germània Superior fins als voltants d'Emerita Augusta (Mèrida). Tot i desplaçar-se a cavall, un romà hauria trigat molt més a recórrer aquesta distància fa dos mil·lennis.

2 2. 'Ben-Hur'
Escena de 'Ben-Hur' -  Wikimedia Commons
Escena de 'Ben-Hur' - Wikimedia Commons

La fama d'aquest film sovint ha eclipsat el fet que es basa en una novel·la homònima del nord-americà Lew Wallace. El film de 1959 dirigit per William Wyler és, de fet, la tercera versió que es va fer de la història, després de dos films muts, el 1907 i el 1925. Una de les escenes més conegudes de ‘Ben-Hur' és la que mostra Charlton Heston remant durant la seva condemna a galeres. No obstant això, la pena de galeres no existia durant l'imperi Romà; per tant, el Ben Hur real mai va patir aquest càstig.

D'altra banda, l'aposta que fa el xeic Ilderim per la cursa de quadrigues cinematogràfica és de 1.000 talents, una xifra desorbitada que equival a uns 430 milions d'euros. A la novel·la, de fet, només aposta 20 talents.

3 3. '10.000 BC'
Detall del cartell del film '10.000 BC' -  Wikimedia Commons
Detall del cartell del film '10.000 BC' - Wikimedia Commons

‘10.000 BC' és un film de Roland Emmerich de l'any 2008 que narra un conjunt d'aventures prehistòriques al pur estil de Hollywood. Tot i això, presenta errades històriques importants.

Per una banda, el blat de moro a Àfrica. Aquesta planta va començar a domesticar-se en regions de Mesoamèrica. Un dels registres més antics data d'entre fa 8.000 i 6.000 anys; per tant, el blat de moro encara ni havia estat domesticat ni tampoc, per descomptat, havia creuat l'oceà Atlàntic fins a Àfrica l'any 10.000 aC.

Per altra banda, el film mostra mamuts treballant en la construcció de les piràmides d'Egipte. L'error es troba en la inexistència de mamuts al desert d'Àfrica en l'època que il·lustra el film.
 

4 4. 'Apocalypto'
Detall del cartell del film 'Apocalypto' -  Wikimedia Commons
Detall del cartell del film 'Apocalypto' - Wikimedia Commons

A la pel·lícula ‘Apocalypto', dirigida per Mel Gibson i estrenada l'any 2006, s'hi reflecteixen els maies com una cultura que realitza sacrificis humans. Això podria ser vertader, però l'inconvenient és que al temple de Kukulkan, dedicat al déu del Sol, mai se li oferien cors humans. A més, també cal esmentar que eren els asteques qui empresonaven humans per sacrificar-los, més que no pas els maies.

5 5. 'Titanic'
Escena de 'Titanic' -  Wikimedia Commons
Escena de 'Titanic' - Wikimedia Commons

El film de James Cameron va obtenir 11 premis Oscar l'any 1997, només 'Ben Hur' n'havia aconseguit tants abans. 'Titanic' va ser un fenomen a les sales d'arreu del món, que va recaptar més de 2 milions de dòlars, i que va consagrar Leonardo DiCaprio i Kate Winslet com a mítes romàntics de tota una generació.

Sense entrar a valorar si Leonardo Di Caprio cabia a la fusta amb Kate Winslet després del naufragi, sí que ens hem fixat en un detall que fa trontollar la solidesa històrica del film.

En un moment determinat, podem veure una de les obres de nenúfars de Claude Monet en un camarot del vaixell. El quadre va ser pintat l'any 1923, però el vaixell s'havia enfonsat l'any 1912, onze anys abans que el genial pintor elaborés la seva obra.

6 6. 'Braveheart'
Mel Gibson (a la dreta) al rodatge de 'Braveheart' -  Wikimedia Commons
Mel Gibson (a la dreta) al rodatge de 'Braveheart' - Wikimedia Commons

‘Braveheart', dirigit i protagonitzat per Mel Gibson l'any 1995, va ser un film nominat a onze Oscars, amb escenes espectaculars i una banda sonora èpica. Per desgràcia, el film no destaca per la seva precisió històrica.

L'heroi protagonista, William Wallace, que lluita contra el rei anglès Eduard I, formava part d'una família noble anglesa i era cavaller, tot i que a la pel·lícula Wallace neix pobre i és distingit cavaller un cop guanyada la batalla. A més, també cal dir que el veritable Braveheart no era el sobrenom de Wallace, sinó que era el del rei Robert de Bruce, que apareix al film com un covard.

Però potser l'error més flagrant és que la reina Isabel de França (Sophie Marceau), amb qui Wallace manté una relació, tenia en realitat 3 anys i per tant, la seva relació és impossible que hagués existit.

7 7. 'Amadeus'
Detall del cartell d''Amadeus' -  Wikimedia Commons
Detall del cartell d''Amadeus' - Wikimedia Commons

Aquesta pel·lícula de 1984 dirigida per Milos Forman es va erigir guanyadora de vuit Oscars. Però la biografia de Wolfgang Amadeus Mozart, el gran compositor clàssic del segle XVIII, també manca de rigor històric. Segons mostra el film, tot apunta que va morir enverinat a mans de Salieri. No obstant això, la realitat és que Salieri, tot i no tenir simpaties per Mozart, tampoc no va arribar a ser el seu pitjor enemic; de fet, Salieri va felicitar Mozart quan va estrenar 'La flauta màgica'.

Actualment es creu que la mort de Mozart per enverinament és més aviat una llegenda fruit de la rivalitat entre compositors italians i alemanys que no pas la realitat.

8 8. 'Memòries d'una geisha'
Cartell de 'Memòries d'una geisha' -  Wikimedia Commons
Cartell de 'Memòries d'una geisha' - Wikimedia Commons

L'any 2005 es va estrenar l'adaptació cinematogràfica de la novel·la 'Memòries d'una geisha' d'Arthur Golden. Dirigida per Rob Marshall i produïda per Steven Spielberg, la pel·lícula estava protagonitzada per la xinesa Zhang Ziyi. Tot i l'origen xinès de l'actriu, interpretava una japonesa de l'inici del segle XX.

L'aproximació a la cultura japonesa no va acabar de ser precisa. Un dels exemples d'això és quan es presenta el 'mizuage' d'una geisha com la subhasta de la seva virginitat i s'aprofita per justificar una escena eròtica. Però això no és real. Per una banda, el 'mizuage' no queda clar que es fes a les geishes, sinó a les 'orian' (una dona de les classes benestants). Per altra banda, la tradició explica que aquest ritual no era una subhasta de la virginitat, sinó un simple canvi de roba.

9 9. 'La batalla de les Ardenes'
Cartell de 'La batalla de les Ardenes' -  Wikimedia Commons
Cartell de 'La batalla de les Ardenes' - Wikimedia Commons

Una pel·lícula de l'any 1965 que il·lustra un dels moments més decisius de la Segona Guerra Mundial però que està plena d'errors que li treuen veracitat. L'ambientació no té res a veure amb la real, i ni tan sols els tancs s'assemblen als Tiger I que es van utilitzar en realitat.

A més, al film queda poc reflectida la complexitat real de la campanya d'aquesta batalla i es veu reduïda a petites anècdotes.

10 10. 'El regne del cel'
Detall del cartell del film 'El regne del cel' -  Wikimedia Commons
Detall del cartell del film 'El regne del cel' - Wikimedia Commons

Caldria fer un rànquing sencer per enumerar tots els errors d'aquesta pel·lícula. Tot i que el context són les croades del segle XII, el film no és gens fidel al passat.

La mitja lluna com a emblema a les banderoles musulmanes és anacrònica, ja que no va aparèixer en estendards militars islàmics fins al segle XV. En segon lloc, els protagonistes porten armes i armadures més pròpies dels segles XIII i XIV, i els vaixells que mostra el film corresponen a models del final del segle XIII. D'altra banda, Saladí es mostra com un líder bondadós, obviant les matances que va dur a terme i l'ultimàtum a què va sotmetre els cristians de Jerusalem.
 

Subscriu-t'hi

SAP 191

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

SAP 191

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto