Món

"L'amor ha estat un dels motors de la història de la humanitat"

Parlem amb Xavier Roigé, comissari de l'exposició "T'estimo? Una història de l'amor i el matrimoni" que ha estrenat el Museu d'Història de Catalunya

Redacció
24 de desembre de 2015
Xavier Roigé
Xavier Roigé

Xavier Roigé és professor d'antropologia social a la Universitat de Barcelona i comissari de l'exposició "T'estimo? Una història de l'amor i el matrimoni" del Museu d'Història de Catalunya. Ha estat també l'assessor del nostre tema de portada d'aquest gener sobre l'amor al llarg de la història.

Què ens diu l'antropologia sobre el què és l'amor?
Malauradament, l'antropologia ha parlat poc de l'amor... s'ha interessat molt més pel matrimoni i el seu significat social, polític i econòmic. Tanmateix, sí que ens ensenya algunes coses. L'amor en si és un terme polisèmic, que comprèn moltes dimensions, tant profanes com religioses ... És un terme genèric que engloba una gran quantitat de significats culturals: des de l'amor com entre pares i fills, l'amor com a generositat, l'amor com a atracció psicològica, com a concepte filosòfic, com a atracció física, l'amor com a font de prohibició i pecat o com a font de plaer . L'amor s'estableix també en el seu inevitable diàleg amb la sexualitat. L'antropologia posa èmfasi sobretot en el fet que l'amor és una construcció cultural, i cada societat l'ha entès de formes ben diferents. No hi ha un veritable amor, un amor pur: hi ha molts tipus de relacions amoroses, que són el reflex de diferents maneres d'entendre l'amor.

Llavors... i què ens diu l'antropologia sobre el matrimoni?
El matrimoni ha estat present en totes les societats. Lévi-Strauss ens explica que l'aliança matrimonial ha estat qui ha determinat l'origen de la cultura, el principi de les societats humanes. Ara bé, el matrimoni ha adoptat formes molt diverses: unions monogàmiques, poligíniques (un home casat amb diverses dones), poliàndriques (una dona casada amb diferents homes, més minoritari però també present), heterosexuals, en algunes cultures també homosexuals… El matrimoni ha estat essencialment una forma d'aliança política per fer possible l'obligació de l'exogàmia (o la prohibició de casar-nos entre parents, l'incest). Per això, a la major part de societats el matrimoni és una decisió de tota la família, fins i tot de tota la comunitat. Coneixem maneres molt diferents d'entendre el matrimoni.

Quin paper creu que han jugat l'amor i el matrimoni al llarg de la història?
L'amor ha estat i és un dels motors de la història de la humanitat. Sempre hi ha hagut amor i matrimoni. Però les formes d'estimar han anat canviant al llarg del temps i el matrimoni i l'amor no sempre han anat junts. Cada cultura, cada època, cada societat ha tingut la seva manera d'estimar-se. L'amor pot semblar un element poc transcendent de la història, en contraposició als grans fets polítics i econòmics, però en realitat les relacions afectives marquen bona part de la nostra vida quotidiana, els nostres ideals, els millors moments i sovint els més amargs... Examinant l'evolució de l'amor i el matrimoni coneixem bona part de l'evolució de les mentalitats, de la història mateixa.

Hi ha hagut "moments clau" en la història de l'amor i el matrimoni?
Hi ha hagut moltíssimes idees de l'amor... A Occident, podem considerar sis grans models o moments: l'amor clàssic, l'amor cortès, l'amor pagès, l'amor romàntic, i finalment el model sorgit a partir de les transformacions dels anys setanta i que aboca a l'amor contemporani, a un amor més líquid...

Des de quan podem parlar d'amor romàntic?
En realitat neix a partir de les classes altes des del XIX. Es planteja un ideal segons el qual l'amor i el matrimoni poden anar junts i es posa més èmfasi en les emocions que en el plaer físic. El romanticisme exalta els ideals de la família conjugal com a garantia de l'ordre i l'estabilitat social, amb una separació absoluta dels rols de l'home i la dona, aquesta última dedicada a la bellesa, als fills i a la llar. Estem parlant d'un ideal: entre les classes altes continuava el matrimoni com un afer d'interès, entre els obrers sorgien models alternatius i l'ideal romàntic tenia el seu contrapunt en una doble moral estricta per la dona i permissiva per a l'home.... Tanmateix, la generalització de l'ideal romàntic no s'imposa a totes les classes socials fins a la postguerra. Governs, moralistes, església i fins i tot els metges varen portar a terme una autèntica croaada ideològica per imposar el model romàntic.

Com ha influït el cinema en el concepte d'amor que tenim avui?
El cinema expressa, més que qualsevol altre mitjà, les passions amoroses. Encara que tota la història del cinema ha estat plena de films d'amor (el primer petó apareixia ja el 1896 a The Kiss, de William Hesse), fou als cinquanta i seixanta quan es desenvolupà l'època daurada del cinema romàntic. Curiosament el cinema ens ofereix models contradictoris: models en que basar idealment les relacions amoroses quotidianes, però també models allunyats de la realitat...

Està en crisi el matrimoni? Quin creu que és el seu futur?
Certament, el nombre de matrimonis ha baixat molt i s'ha incrementat el nombre de divorcis. Als Estats Units un de cada tres matrimonis acabaran divorciant-se, i al nostre país potser quatre de cada deu… I també, clar, molts no es casen: calculem que a Catalunya un 70 % comencen a viure junts sense casar-se, encara que molts després es casaran. Tenir diverses parelles al llarg de la vida s'ha convertit en un fet freqüent. I també creix el nombre de persones que resten solteres, per no trobar parella o per decisió personal, una solteria que no ha de ser entesa com a viure aïllats. Sorgeixen formes diverses com les que anomenem living a part together. És, en certa manera, un concepte de l'amor líquid. Però en realitat en el passat, quan la mortalitat era molt elevada, també la inestabilitat matrimonial era gran: molts vidus i vídues es tornaven a casar. Paradoxalment, potser és avui quan més importància li donem a l'amor. No m'atreviria a dir que el matrimoni estigui en crisi, però sí que s'està transformant profundament...

A l'exposició "T'estimo?", com es mostra la història de l'amor i el matrimoni?
Resultava complicat resumir la història de l'amor i el matrimoni en una exposició. Es tracta d'una mirada a cavall entre l'antropologia i la història, però també amb aportacions de la literatura, el cinema, el folklore, la música o la psicologia... El que hem volgut és que a través d'un bon nombre d'objectes el visitant pugui reflexionar i interrogar-se sobre els canvis en les idees de l'amor, per després reflexionar-sobre com estan canviant aquests aspectes a la nostra societat actual.... És una mirada del passat per comprendre el nostre present. Mirant com estimaven i es casaven els nostres avis i besavis, i tots els nostres avantpassats, podem entendre millor la diversitat dels amors d'avui.

Quins són els objectes més interessants que podrà veure el visitant?
Hi ha una gran diversitat d'objectes, des d'objectes arqueològics, obres d'art, cançons, objectes etnogràfics, fins a la literatura, el cinema i fins i tot la ràdio. Les estàtues dels déus romans van acompanyades d'objectes de la vida quotidiana a l'època clàssica, que reprodueixen escenes eròtiques que ens mostren la naturalitat amb s'abordava la sexualitat en aquell moment. Una de les peces més valuoses és un exemplar del Rommant de la Rose, un poema medieval francès de clar contingut eròtic. També hi ha un bon nombre de vestits de núvia i d'indumentària de noces, caixes de núvies en les que es portava l'aixovar, romanços i una col·lecció de capítols matrimonials. De l'època romàntica destaca una tria de postals romàntiques, retrats de família i llibres de moral femenina. Es fa èmfasi en la doble moral presentant objectes relacionats amb la prostitució (fotografies, targetes de visita, anuncis) i amb els meublés (la porta de la Casita Blanca). El visitant podrà veure la placa commemorativa del primer matrimoni civil celebrat a Espanya que va tenir lloc a Reus el 1868. També podrà veure una tria de films d'amor i escoltar el consultori sentimental de la senyora Francis. En el darrer àmbit, a través d'una escenografia d'un gran banquet nupcial, es projecta un audiovisual on s'hi representa la diversitat de formes d'amor i d'aparellament actuals. I al seu entorn el visitant podrà trobar respostes a preguntes com quan costa avui un casament, el nombre de matrimonis homosexuals, la diversitat cultural, els països on es permet la poligàmia, la incidència del divorci, o les noves formes de parella.... I fins i tot l'amor per xarxes socials. Un viatge per la història de l'amor i el matrimoni que continua.
 

MÉS INFORMACIÓ AL SÀPIENS DE GENER
En el número d'aquest gener, t'oferim en portada un reportatge sobre l'amor al llarg de la història. El sentiment potser és el mateix, però les formes d'expressar-lo han variat molt des de l'antiguitat i fins al segle XX. A més, aquest gener també trobaràs a la revista un article sobre la revolució dels bòxers a la Xina del segle XIX o la desconeguda història de la conquesta mallorquina de les Canàries, abans de l'arribada dels espanyols. El SÀPIENS de gener és a la venda al teu quiosc!

Subscriu-t'hi

SAP 191

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

SAP 191

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto