Món

S'acaba el món el 2012?

Desxifrem les claus per entendre el calendari dels maies

Àlex Novials (text), Miguel Rivera (assessorament)
17 de desembre de 2012
1 S'acaba el món el 2012?
Una de les piràmides de Chichén Itzá
Una de les piràmides de Chichén Itzá

Les inscripcions en pedra de la civilització maia ens diuen que l'actual edat del món va començar el seu curs el 13 d'agost de l'any 3114 abans de Crist. Segons la seva mitologia, les anteriors edats del món van acabar amb un cataclisme després d'un cicle de 13 baktuns, és a dir de 5.125 anys i 133 dies. Si fem el compte exacte, el 21 de desembre del 2012 és la data assenyalada per al proper episodi de destrucció. Què hi ha de cert darrere d'aquesta predicció?

Una cosa és clara: tot i que la civilització maia vivia tecnològicament en l'edat de pedra (sense roda, sense eines de metall i, evidentment, sense telescopis), els seus savis van ser capaços d'elaborar un conjunt de calendaris sorprenentment precisos, basats en l'observació del cel. Si a això hi afegim les nombroses profecies que poblaven la seva vida quotidiana, i el misteri de per què van triar una data anterior en 3.000 anys a l'aparició de la seva cultura per marcar el naixement de la nostra edat del món, tenim tots els ingredients necessaris per al sorgiment de les teories més variades al voltant d'allò que el 2012 ens pot portar.

Pistes, certeses i teories
Els maies eren una cultura obsessionada pel temps, un temps que consideraven cíclic. Per a ells, l'ordre natural de les coses implicava la destrucció periòdica de tot el que existeix per donar pas a una nova creació. Per això estudiaven amb atenció els cicles temporals: per poder predir el que havia de succeir. Saber amb exactitud en quin moment es trobaven els permetia conèixer les accions que calia fer per sostenir l'univers i assegurar la seva existència.

En aquest sentit, convé recordar que els maies van ser hereus i continuadors de la civilització olmeca, que entre els segles XII i IV aC va inventar els conceptes centrals de les diferents cultures mesoamericanes. Per a totes aquestes cultures, el calendari mai no va ser un objectiu en si mateix ni va servir solament per mesurar el temps. I per als maies en particular, el temps no era un fenomen físic abstracte, sinó una manifestació més dels éssers sobrenaturals que vivien més enllà del món humà. Éssers que vivien, estimaven, s'alimentaven, dominaven i mataven. Éssers que naixien, desplegaven el seu poder i morien, en un moviment circular constant, per tornar a néixer en un moment perfectament predictible i inaugurar un nou cicle.

Desgraciadament, el zel dels primers missioners catòlics va ser tan intens que gran part del llegat d'aquella magnífica cultura es va perdre per sempre. El frare Diego de Landa va consignar a la seva crònica: "Usaba esta gente de ciertos caracteres o letras con las cuales escribían en sus libros sus cosas antiguas y sus ciencias. […] Hallámosles gran número de libros, y porque no tenían cosa en que no hubiese superstición y falsedades del demonio, se los quemamos todos, lo cual les dio mucha pena". Només quatre còdex han arribat fins a nosaltres: tot i la seva fragmentarietat, ens donen una idea clara de la riquesa de la religió maia, i també del seu sorprenent coneixement dels cicles astronòmics. Amb aquests còdexs i les restes arqueològiques que han perdurat, juntament amb les tradicions que perviuen al substrat indígena de l'àrea centroamericana, podem reconstruir un panorama dels punts cabdals d'aquest enigma meravellós que és el calendari maia.

2 La cosmovisió maia
Màscara maia
Màscara maia

El pensament maia sobre l'origen i l'estructura de l'univers estava molt estretament lligat al pas del temps, que per a ells es manifestava en la regularitat dels cicles naturals, fent evident la permanència d'un ordre que segueix lleis estables. Segons les seves creences, l'univers i tot el que conté procedeix d'energies sagrades invisibles i impalpables. Aquestes energies no tan sols van crear el cosmos, sinó que actuen constantment sobre ell, d'acord amb un ordre temporal molt estricte. Tots els déus es manifesten a través dels cicles calendàrics en múltiples combinacions, i així determinen les energies que entren en joc en cada data.

Les dinasties reials dels maies estaven emmarcades també per aquest ordre sagrat que definia el calendari, i els actes rituals eren el centre de l'existència dels seus regnes. Els espais sagrats que van construir tenien la finalitat principal d'aconseguir la comunicació dels homes amb les energies sagrades a través dels rituals, propiciant el descendiment o l'ascendiment dels déus al nivell terrestre, i el descendiment o l'ascens d'alguns homes sacralitzats (reis i sacerdots) a l'inframón i el cel. S'ha demostrat que les ciutats maies van ser construïdes seguint orientacions astrals precises, per impregnar els seus espais de les energies sagrades emanades pels cossos celests en les seves trajectòries.

Controlar l'univers
Finalment, cal destacar que els éssers sobrenaturals controlen el cosmos amb la finalitat principal de la seva pròpia supervivència. Una supervivència que és a càrrec dels homes, que els reconeixen i els procuren la vida amb el sacrifici d'ells mateixos. Per això l'home és el sostenidor i l'eix de l'univers. Recordem que l'experiència religiosa del món maia estava molt lligada a certes pràctiques de caràcter xamànic. L'ingrés al món espiritual es produïa mitjançant visions i trànsits induïts per pocions i ènemes al·lucinògens, i eren cabdals els autosacrificis, amb extraccions de sang de la llengua i els genitals a través de puncions amb espines vegetals i navalles d'obsidiana. La sang es recollia en trossos de paper que, un cop secs, es cremaven per alimentar els déus tutelars i entrar en comunió amb ells.

3 Els calendaris maies
Estela amb el calendari maia.
Estela amb el calendari maia.

Normalment es parla del calendari maia considerant-lo un artefacte concret, però la veritat és que els maies disposaven de nombrosos calendaris per mesurar diferents menes d'observacions astronòmiques. Principalment eren tres: un calendari solar, un calendari ritual i un calendari "històric". A aquests, n'hi sumaven d'altres no menys importants, com el calendari lunar, el zodiacal o el del cicle del planeta Venus.

Calendari solar o Haab: mesura l'any ordinari de 365 dies. El formaven divuit períodes de vint dies (cada un sota protecció d'un patró sobrenatural) i un període final de cinc dies ("els dorments de l'any" o "els dies sense nom") considerat temps d'infortuni.

Calendari ritual o Tzolkin: durava 260 dies i era el més important per al poble maia. Cada dia combina un signe i un nombre. Hi ha vint signes que s'uneixen consecutivament amb les xifres de l'u al tretze. Quan arriba el catorzè signe, s'uneix de nou al nombre u, i quan s'esgoten els vint signes, es torna a començar pel primer, al qual llavors li correspon el nombre vuit. Fent totes les combinacions possibles seguint aquest ordre, s'obté el cicle complet de 260 dies.

Roda calendàrica: sorgeix de la fusió del Haab i el Tzolkin, i configura cicles de 52 anys associant els dies dels dos calendaris com si fossin les dents de dues rodes engranades: només un cop cada 18.980 dies coincideix un dels 365 dies del Haab amb un dels 260 dies del Tzolkin. Aquesta roda, estesa per totes les cultures de l'àrea mesoamericana, constituïa una nova base sobre la qual fer pronòstics astrològics.

Per al compte a llarg termini
Calendari "històric" o Compte Llarg: a banda dels cicles de dies que es repetien constantment, els maies tenien un altre calendari en el qual els dies successius se sumaven en línia recta des de la creació del món en la seva forma actual. Aquest "any zero" era per a ells el 3114 aC, i amb el Compte Llarg aconseguien fixar amb precisió la cronologia de cada data. En aquest sistema, la datació es feia mitjançant períodes temporals cada vegada més llargs: el kin era un dia; l'uinal, vint dies, i el tun, 360 dies (és a dir, 18 uinals). Després els períodes més grans s'ajusten de nou al factor vint, tan fonamental per als maies: un katun són 20 tuns; un baktun, 20 katuns; un piktun, 20 baktuns, i un kalabtun, 20 piktuns. És a dir, aproximadament 157.810 anys. El sistema complet podia tenir un abast inimaginable en el temps.

4 L'endevinació
Jeroglífics maies
Jeroglífics maies

El calendari ritual, on les diferents unitats de temps es repeteixen periòdicament, permetia als maies calcular amb anticipació esdeveniments importants per les seves implicacions religioses, i concretar quin omnipresent ésser sobrenatural dominaria una data determinada amb els seus atributs positius o negatius. Els pronòstics, consignats en llistes anomenades missatge i art dels dies, permetien als sacerdots, que es denominaven senyors dels dies, preparar les cerimònies amb les quals influir en l'acció de les forces divines sobre els individus i la vida comunitària.

A més de taules amb càlculs matemàtics en les quals es recullen combinacions numèriques de períodes calendàrics i càlculs dels cicles dels cossos celests, s'han conservat alguns textos profètics i endevinatoris d'època colonial. Són de dues menes: n'hi ha de relatius al fat de cada dia dins del cicle ritual del Tzolkin, i n'hi ha de referits a la persona segons el seu dia de naixement. Són textos normalment molt breus, amb la descripció d'una activitat, l'ésser sobrenatural que hi està involucrat i l'auguri que se n'extreu, sigui positiu o negatiu. Els llibres de Chilam Balam ens han llegat un ric conjunt d'escrits místics i profètics, redactats en un llenguatge arcaic i simbòlic, amb un caràcter secret que busca ocultar als profans la seva significació autèntica.

Celebracions de fi de cicle
El calendari també marcava l'inici i el desenvolupament de les festivitats religioses, estretament vinculades amb la llei biològica dels cicles naturals, especialment la sembra i la collita. En cada un dels divuit mesos del Haab se celebrava una cerimònia diferent. Les més rellevants eren les que se celebraven en els cinc dies nefastos de final de l'any solar, que preparaven l'arribada del nou cicle. Era un període delicat, ja que el món s'havia desgastat i necessitava rejovenir. Els uayeb eren "els dies del plor, els dies de les coses dolentes", quan la protecció d'Itzamná (la principal divinitat celestial) quedava en suspens. En els rituals es reiterava simbòlicament l'actuació dels éssers divins que van originar la creació, participant així en el rejoveniment periòdic del cosmos. Segons la descripció de De Landa en època colonial, hi havia danses de guerrers i d'homes amb xanques, i processons de les imatges dels déus, a les quals s'oferia encens, aliments i animals sacrificats, a més d'ofrenes de la pròpia sang. També es repartien comunitàriament menges i begudes abundants per assegurar la distribució de la riquesa. Un altre festival de gran importància, el del foc nou, es produïa al final de cada cicle de 52 anys, quan se celebrava que el cel continuava girant i el Sol, il·luminant el món dels homes.

En l'època clàssica, el final dels cicles temporals del Compte Llarg també era motiu de celebració, especialment els finals de katun (cada vint anys). Es construïen altars i s'erigien esteles esculpides, rememorant simbòlicament la col·locació de les primeres pedres mítiques a l'inici de la creació. Amb el canvi arquitectònic, que sovint implicava el desmantellament dels temples i palaus del monarca precedent, el sobirà destruïa el món ritualment i el creava de bell nou. El rei es convertia en garant de l'ordre còsmic tant com del terrenal, i com a suprem sacerdot transmetia l'energia divina a la comunitat.

5 Pistes i teories sobre el 2012
Profecia maia
Profecia maia

Resulta evident que per als maies la creació del nostre món no va representar l'origen del temps, sinó que es tracta d'un esdeveniment enquadrat en períodes cronològics molt més vasts. Segons els maies, en la data d'inici del 13 d'agost del 3114 aC, els déus van inaugurar la nostra edat del món. Transcorreguts tretze baktuns, és a dir 5.125 anys i 133 dies després, la data coincideix amb el solstici d'hivern en la nit del 21 de desembre del 2012.

Molts experts en la civilització maia consideren que aquesta data final no significava absolutament res dins de la seva visió del món. En un comunicat recent, l'Institut Nacional d'Antropologia i Història mexicà ha apuntat que la febre apocalíptica entorn dels maies i el 2012 és una mala interpretació total de la seva cultura a la llum del "pensament messiànic d'Occident". Tot i això, no podem negar que en la concepció cíclica del temps maia hi ha un component de constant destrucció i recreació del cosmos, ni tampoc podem oblidar la tradició apocalíptica que revelen els seus mateixos mites sobre les successives edats del món. Amb tot, seria un error monumental considerar que la fi dels tretze baktuns representa la fi del temps en el calendari maia, o la fi del món en un sentit estricte.

Inscripcions i profecies
De fet, només s'han conservat dues inscripcions en què els maies fan referència a la data final dels tretze baktuns. Per una banda, tenim la inscripció coneguda com el Ladrillo de Comalcalco, encara objecte de controvèrsia, ja que alguns experts opinen que la data que conté és històrica i en cap cas profètica. I per l'altra, tenim el monument 6 de Tortuguero, a Tabasco, que conté una inscripció que glosa explícitament els fets que s'esperen per al 21 de desembre del 2012. La narració avança gradualment: primer s'anuncia el final del període temporal dels tretze baktuns, després es menciona el dia en què això passarà (la data maia 4 ajaw 3 kankin; és a dir, el 21 de desembre del 2012), i aleshores es descriu l'esdeveniment que succeirà. Malauradament, aquesta darrera part de la inscripció està molt erosionada, i no permet una interpretació segura al cent per cent del seu contingut. Malgrat això, els detalls que es conserven són suficients perquè els epigrafistes puguin aventurar una especulació documentada del que hi ha escrit.

El monument, erigit pels volts de l'any 700 dC, commemora la dedicació d'un edifici, i ho fa connectant el monarca Bahlam Ajaw amb una línia de legitimitat dinàstica que s'expandeix sobre un vastíssim període de temps. Sembla que la menció a la data final dels tretze baktuns significa que la descendència del mateix rei i les seves deïtats tutelars es cuidaran de donar la benvinguda, en el futur llunyà, a un déu anomenat Bolon Yokte' K'uh. Perquè aquesta és en essència la interpretació que es fa de la profecia: "El 4 ajaw 3 kankin / succeirà; la contemplació dels / adorns de Bolon Yokte / en la seva gran investidura".

Qui és Bolon Yokte? Se l'associa amb el sol nocturn, i és clarament un déu de transició, de canvi i de destrucció, relacionat amb els finals de període, tot i que curiosament també apareix prenent part en la fundació de l'era actual, en la data mítica de 4 ajaw 8 kumku. Això potser indica que la deïtat està destinada a actualitzar i repetir la seva actuació original en el nou cicle temporal. A l'escala jeroglífica del jaciment de Copán, a Hondures, se'l considera l'encarregat de beneir les accions guerreres i els sacrificis. Al llibre colonial del Chilam Balam de Chumayel apareix com el mestre de cerimònies en temps de desesperació, quan les collites són magres i la gent ha de buscar aliment "en els arbres i entre les pedres". Sembla que el rei de Tortuguero esperava que els seus hereus rebessin la divinitat tal com mereixia, però desconeixem el significat profund de la profecia i els efectes que els maies esperaven d'aquest esdeveniment futur.

Per acabar, convé assenyalar que només existeix un altre exemple conservat de predicció en el futur remot per part dels maies del període clàssic. Es tracta de la tauleta oest del temple de les Inscripcions, a Palenque, que invoca el favor dels déus i fa referència al tancament del piktun; és a dir, del cicle de 20 baktuns, que es projecta més de 2.700 anys després del 2012. No hi ha dubte, doncs, que els maies confiaven que el món perduraria en aquesta data remota...

Teories per la fi del món
En els darrers anys ha sovintejat l'aparició de nombroses teories apocalíptiques sobre el que ens espera el 2012: s'ha parlat d'una reversió geomagnètica de la Terra, d'un increment espectacular de l'activitat del Sol que provocaria estralls al nostre planeta, de la col·lisió amb un planeta misteriós anomenat Nibiru i fins i tot d'una invasió extraterrestre.

Més enllà d'aquestes idees, segons alguns investigadors, la data del 21 de desembre del 2012 no és arbitrària, sinó que reflecteix un fet astronòmic sorprenent i poc comú: l'alineació del Sol, en el seu camí per l'eclíptica (el seu pas per les dotze cases del zodíac), amb el centre de la nostra galàxia, la Via Làctia, el lloc on segons els astrònoms diuen que hi ha un forat negre amb una massa equivalent a uns tres milions de vegades la del Sol. Això succeiria cada 25.800 anys i, per tant, seria la primera vegada que passa des que tenim registres històrics. Hi ha qui associa aquesta alineació amb l'obertura simbòlica d'una "porta estel·lar", els indrets per on les cultures antigues consideraven que es podia accedir a mons més elevats.

Sigui com vulgui, els astrònoms insisteixen que aquesta alineació no és perfecta, sinó que hi continuarà havent una separació significativa entre el centre de la galàxia i la posició del Sol aquell dia, que coincideix, això sí, amb el solstici d'hivern. Pel que fa als seus efectes, les posicions també són d'allò més variades. Hi ha qui prefereix l'argument apocalíptic de la fi del món, mentre que d'altres somnien amb un salt evolutiu i un nou cicle de més harmonia per a la humanitat. Després hi ha uns tercers que apunten que les dues opcions estan obertes, i que depèn de nosaltres inclinar la balança. I encara hi ha uns quarts, potser la majoria, que es riuen de la credulitat de les masses, i que consideren que la data passarà sense pena ni glòria.

Subscriu-t'hi

Portada 193

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 193

Madame Companys

Descobrim Carme Ballester, qui va ser la primera dama de Catalunya

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto