Món

Tensions entre Rússia i els pobles de l'Àsia Central

Les disputes entre imperis i la colonització russa van convertir la regió en un complex mosaic ètnic

Víctor Gavín
16 d'octubre de 2014
Mapa de Kirguizistan, Àsia Central
Mapa de Kirguizistan, Àsia Central

De tant en tant ens trobem en els mitjans de comunicació amb notícies al voltant de l'Àsia Central, normalment relacionades amb recursos energètics, ja siguin jaciments o transport dels jaciments. A vegades sobre conflictes ètnics, com darrerament en el Kirguizistan. Rara vegada, però, s'analitza l'origen de les dinàmiques internes de l'àrea, raó ultima de molts dels conflictes interètnics que s'hi desenvolupen. A punt de complir-se 25 anys de la caiguda del mur de Berlín i del desmembrament de l'URSS, analitzem les relacions entre Rússia i les repúbliques exsoviètiques de l'Àsia Central.

Amb relació als jaciments de petroli, cal dir que l'àrea de l'Àsia Central ha estat una decepció. Durant temps es va pensar que el seu subsòl amagava una riquesa comparable a la de l'Orient Mitjà. El cert és que un cop fetes les prospeccions necessàries s'ha arribat a la conclusió que, a tot estirar, serà una segona mar del Nord. Un jaciment gens menyspreable però en cap cas del nivell del de la península d'Aràbia o el golf Pèrsic. Una altra qüestió és la que posa en relació el petroli i el gas amb la tradicional funció de la zona com a àrea de pas d'oleoductes i gasoductes provinents de la mateixa Àsia Central o de la zona de la mar Càspia, amb infraestructures que daten de l'època soviètica i encaminades cap a la Rússia actual.

L'aixeta del gas i el petroli
Els actuals dirigents de Moscou saben que tan important és disposar del jaciment com de l'aixeta que en regula el trànsit, i no tenen cap interès a perdre la seva influència històrica en aquesta àrea tan lucrativa. Per la seva banda, els dirigents de les repúbliques de l'Àsia Central s'han lliurat a un joc doble i a vegades triple amb Rússia, Occident i la Xina per veure qui està disposat a pagar més per fer passar les seves infraestructures pel seu territori. Ací és on trobem la causa de molts dels conflictes relacionats amb hidrocarburs a l'Àsia Central que apareixen a la premsa.

Aquesta, entesa com les cincs repúbliques exsoviètiques (el Kirguizistan, el Kazakhstan, l'Uzbekistan, el Tadjikistan i el Turkmenistan) ha estat durant segles una zona de pas per antonomàsia, travessada per la Ruta de la Seda entre l'Àsia i Europa, una mena de terra de ningú entre imperis (l'imperi Turc i diversos imperis asiàtics), i fins i tot una zona que es deixà d'incloure a l'Àsia entre el 1917 i el 1991, quan quedà submergida dins la Unió Soviètica (URSS). També podríem dir que era la mena de territori que quedava lluny de tot arreu, especialment dels centres de poder. Aquest darrer aspecte és important tenir-lo present perquè explica en bona mesura la situació actual. Com que l'Àsia Central quedava aïllada dels centres de poder, s'hi governà durant segles d'acord amb els seus usos i costums ancestrals —motiu pel qual les estructures tribals encara perviuen avui— a canvi d'una lleialtat molt laxa i difusa al poder hegemònic de cada moment.

Aquest funcionament començà a canviar en el segle XIX, quan la zona quedà entre dos imperis en expansió: l'imperi Rus i l'imperi Britànic. Sota la influència de l'imperi Rus, el govern del tsar decidí convertir l'Àsia central en terra de colonització, i l'any 1911 ja el 40% de la població eren colons. Això provocà tota mena de tensions, ja que, per exemple, la població autòctona vivia de la ramaderia transhumant, la qual demanava espais amplis sense obstacles, mentre els colons hi anaven a viure dels conreus que requerien de l'encerclament de les terres. A més, seguint una dinàmica colonial clàssica, ràpidament els nouvinguts esdevingueren l'elit social en detriment de la població autòctona.

El canvi radical arribà amb el triomf de la Revolució Russa l'any 1917. Si l'Imperi només havia canviat mínimament les estructures polítiques del territori, la Unió Soviètica tenia un programa força diferent: organitzar l'URSS en entitats polítiques clarament definides i delimitades, federades al voltant de la República Socialista Soviètica Federativa de Rússia. Eren les Repúbliques Socialistes Soviètiques, les Repúbliques Socialistes Autònomes i les Regions Autònomes. Tota aquesta organització implicava també una uniformització amb una capital, una llengua oficial, etc., en cadascuna de les repúbliques i regions. Aquesta sistematització era completament aliena a la realitat històrica i present de l'Àsia Central.

Una fàbrica artificial de països
Les cinc repúbliques exsoviètiques més amunt esmentades són el resultat d'aquest projecte i en cap cas les seves fronteres responen a cap realitat històrica anterior al 1917. Foren polítics soviètics qui les establiren, donant-los el nom de l'ètnia majoritària existent en cadascuna de les noves repúbliques. Estem, per tant, davant un exemple de fabricació artificial d'entitats polítiques, amb una sobirania real molt limitada, però que es volien definides per un territori, una llengua i una estructura de govern subordinada a Moscou. Era una estructura artificial que se superposava a una realitat en què el concepte de frontera era d'allò més porós i on convivien diferents grups ètnics, parlant cadascun la seva llengua i amb interrelacions constants entre ells, l'origen dels quals es perdia en la nit dels temps. Llavors, de cop i volta, hi havia unes fronteres definides, una capital, una burocràcia, una llengua oficial i el concepte d'ètnia majoritària. Pensem en els darrers conflictes al Kirguizistan entre l'ètnia majoritària, els kirguís, i una ètnia minoritària, els uzbeks.

La fabricació en el cas de les llengües va ser increïble. El territori del Pamir, per exemple, fou inclòs com a regió autònoma dins del Tadjikistan i s'obligà els seus habitants a adoptar el tadjik com a llengua oficial, quan ells parlaven una llengua d'origen persa. El problema era que no hi havia un únic tadjik, sinó una multiplicitat de dialectes que feia impossible escollir-ne un com a oficial. Es decidí inventar-lo. Es creà una gramàtica nova i, atès que els tadjiks utilitzaven majoritàriament el persa clàssic com a llengua escrita, s'adoptà la fonologia del persa. S'havia inventat una nova llengua, que és la que s'ensenyaria a les escoles juntament amb el rus. Això, a més, complia un important objectiu polític: les noves generacions no aprendrien a l'escola els dialectes antics, per aquest motiu no podrien llegir els seus texts clàssics i històrics. Així que es pretenia iniciar també una nova història. La resposta fou l'inici de l'ensenyament clandestí dels vells dialectes.

Estem davant d'un cas, un més, en què l'origen de molts dels conflictes presents es troba en unes decisions preses en el passat al marge de qualsevol respecte a les realitats i tradicions existents.

CRONOLOGIA

1889: Lleis de l'imperi Rus per a la colonització de l'Àsia Central
1917: Triomf de la Revolució Russa
1924: S'estableix la República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan
1925: S'estableix la República Socialista Soviètica del Turkmenistan
1929: S'estableix la República Socialista Soviètica del Tadjikistan
1936: S'estableix la República Socialista Soviètica del Kirguizistan i la República Socialista Soviètica del Kazakhstan
1937: El Pamir és inclòs com a regió autònoma dins el Tadjikistan
 

Subscriu-t'hi

SAP 191

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

SAP 191

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto