Personatges

Cristòfor Colom era català?

D’on era, qui va finançar el seu viatge... 5 incògnites sobre la vida de l’almirall que va descobrir Amèrica als ulls d’Europa

Sílvia Marimon (TEXT), Valentí Gual (assessorament)
3 d'abril de 2018

Noble o plebeu? Il·lustrat o pràcticament un analfabet? Un dictador sense escrúpols o una víctima? Un noble arruïnat que va buscar en la mar una sortida professional o un patriota català, fill de la noblesa barcelonina amb un passat de tradició marinera i mercantil? El primogènit d’una família de teixidors de Gènova o un cavaller templer al servei del papa? Qui va ajudar Colom, quan ningú no donava credibilitat als seus càlculs, i per què? Era més proper a Isabel o a Ferran el Catòlic?

La vida i els viatges de Colom són plens d’enigmes i de llegendes. Des del lloc de naixença fins al judici de Bobadilla, passant pel destí final dels seus ossos o la suposada protecció de la reina Isabel. Tan sols hi ha unanimitat en una data, la de la seva mort, el 20 de maig del 1506. I en el fet que, fos o no fos el primer d’arribar-hi i en fos o no conscient, va descobrir, als ulls d’Europa, un nou continent.

1 Teixidor genovès o patriota català?
Retrat de Cristòfor Colom, obra de Sebastiano del Piombo (1519)
Retrat de Cristòfor Colom, obra de Sebastiano del Piombo (1519)

Genovès o català? Noble o plebeu? Un llec amb sort o un home il·lustrat? Fins al segle XIX no hi ha dissentiment: Colom és ‘Christophoro Colombo’, nascut a Gènova entorn del 1450, i fill de Domenico Colombo, un teixidor. Fa més d’un segle, però, van començar a sorgir veus discrepants. Francesc Carreras i Candi, director de la ‘Geografia General de Catalunya’, publicà el juliol del 1919: “De Cristófol Colom sembla que may se digui la derrera paraula sobre sa naixensa y los primers anys de sa vida. Tot y esperant que algú vinga a dirnos qualsevol dia, que fou català”.

La teoria peruana segons la qual Colom era català

Un decenni després, un peruà, Luis Ulloa, director de la Biblioteca Nacional de Lima, afirmà que Colom era un noble rebel català que s’havia exiliat després de lluitar contra Joan II, el pare de Ferran el Catòlic, i que acabà fent de corsari. El 13 de novembre del 1957, el diari madrileny ‘Ya’ divulgava la notícia que Colom era de Lleida. Més endavant, un igualadí, Antoni Colom i Bisbal, assegurà que Colom era de Tarroja de Segarra. Hi ha qui n’ha defensat l’origen mallorquí (Joan Cerdà), i d’altres han asseverat que era eivissenc (Nito Verdera), tortosí (Enric Bayerri) i, fins i tot, rossellonès (Gerard Garrigue).

El rastre d’Ulloa el va seguir el filòleg Jordi Bilbeny, que després de molts anys escodrinyant els arxius esgrimeix que el Colom genovès existeix, però no és l’almirall que va descobrir el Nou Continent. Argumenta que “el fill d’un pobre llaner, sense estudis, que no ha navegat mai i que no es mou de Gènova fins l’any 1476” no pot acabar essent designat virrei ni, encara menys, arribar a Amèrica. Bilbeny està convençut que, en realitat, Cristòfor Colom es deia Joan i era barceloní, fill d’una família de mercaders i navegants. “Un incombustible patriota català”, diputat, governador, militar, corsari, membre del Consell d’Estat, amb un germà que fou president de la Generalitat i un altre que pertanyia a l’Església. Un noble que es va rebel·lar contra Joan II i feu costat a Renat d’Anjou durant la guerra civil catalana. A més, afegeix l’autor de ‘Colom, príncep de Catalunya’, “l’expedició es paga amb moneda catalana”.

Lluís de Yzaguirre, professor de Filologia Catalana a la Universitat Pompeu Fabra, ha estudiat les cartes autògrafes de l’almirall que cobreixen el període entre el 4 de gener del 1493 i el 5 de febrer del 1505. Yzaguirre conclou, pels errors que Colom comet en escriure en castellà, que la seva llengua materna era el català. A més, segons el mateix Yzaguirre, “en els seus escrits apareix molt lèxic català i s’inspira en els topònims catalans per posar noms als seus descobriments”.

'Inspiració de Cristòfor Colom', de Josó María Obregón (1856)

L’historiador Pere Català Roca dona un altre argument a favor d’un Colom català. “El 1888 s’inaugura el monument a Colom de l’arquitecte Gaietà Buïgas i Monravà, que duu el lema, ben significatiu, ‘Honrando a Colón, Cataluña honra a sus hijos predilectos’.” Consuelo Varela, investigadora del Consejo Superior de Investigaciones Científicas a l’Escuela de Estudios Hispanoamericanos de Sevilla, és una experta en Colom i autora de diverses publicacions sobre l’almirall. Ella té molt clar que el navegant era genovès, fill d’una família de paraires. “Sens dubte, Colom era italià, així ho van assegurar de manera absoluta tots els seus contemporanis, per què haurien de mentir?” Segons Varela, si a Colom no l’interessava gaire difondre els seus orígens era perquè “un home de condició humil que volia ser aristòcrata no podia declarar que era fill d’un teixidor”.

Què canviaria si Colom fos català?

El Centre d’Estudis Colombins és una associació que des de fa anys intenta demostrar que Colom era català. Però, quina importància té la pàtria de l’almirall? En opinió de Francesc Albardaner, portaveu de l’associació, “ajudaria a explicar tot el que va passar dins l’Estat espanyol i implicaria una revisió de la història. Demostraria que Ferran II va ser en realitat un gran traïdor”.

Per l’investigador Jordi Bilbeny, quedaria palesa “la incapacitat crítica dels historiadors”. Segons aquest filòleg, “l’engany sobre Colom forma part d’una estratègia per anul·lar-nos com a nació”. I tant Albardaner com Bilbeny asseguren que si la tesi que Colom era català esdevingués irrefutable, “guanyaríem projecció internacional”. La historiadora italiana Alberta Toniolo creu que la fermesa dels defensors de la tesi catalana esdevé un “crit de denúncia contra l’oblit de la histografia dominant envers unes societats que van ser políticament aixafades, econòmicament espoliades i culturalment defraudades pel que podríem definir nacionalisme modern castellà, forjat gràcies a la Reconquesta i a la construcció de l’imperi americà i europeu”.

En canvi, pel professor d’Història d’Amèrica de la Universitat de Barcelona Ricardo Piqueras l’origen de l’almirall no té absolutament cap influència: “Era un home mediterrani, que estava ficat en el món del comerç. Era un navegant, un home de la seva època. Hauria pogut ser portuguès, català o italià i tenir el mateix destí. L’important és el context i la mentalitat. Què hi guanyaríem, que fos català? Personalment, jo no li faria cap monument”.

Fill de nobles

La italiana Alberta Toniolo, professora d’Història Econòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona, malgrat estar d’acord en el fet que Colom “era ciutadà genovès, tal com ell mateix es va definir en un acte notarial del 1498 i una carta enviada el 1502 al Senat i al Banc de Sant Jordi de Gènova”, es qüestiona com el fill d’una família de paraires genovesos, sense estudis, pot acabar “convertint-se en un expert en geometria i cartografia, que escrivia fluidament en llatí i que estava en contacte directe amb els principals cosmògrafs de l’època”. Toniolo estaria d’acord amb Bilbeny sobre la incompatibilitat entre els suposats orígens humils de Colom i el fet que els Reis Catòlics li atorguessin una sèrie de títols nobiliaris, administratius i militars.

Per tant, si Colom era italià però no el fill d’un teixidor, qui era? Segons Toniolo, la família de Colom hauria estat titular, durant quatre segles, de la jurisdicció d’un petit comtat del domini del marquès de Montferrat, al Piemont. Arruïnats per culpa de les guerres, els Colom s’haurien traslladat a Gènova al començament del segle XV. Colom hauria estudiat a Pavia i buscat “una ocupació i una carrera adequades al seu estatus en el mercat laboral al gran port mediterrani”.

Toniolo assegura que l’estimació elaborada per Jordi Bilbeny (Colom hauria tingut uns 70 anys quan va realitzar el primer viatge a Amèrica) “desafia les lleis de la naturalesa”. En opinió de la professora, “al començament del segle XVI, que un home morís als 84 anys era realment excepcional. I encara més singular hauria estat el fet que qualsevol erari públic hagués acceptat de patrocinar i/o finançar una exploració oceànica comandada per una ancianitat que rondava els tres quarts de segle”.

2 Qui va finançar el seu primer viatge?
Cristòfor Colom davant els Reis Catòlics a les corts de Barcelona, de V. Turgis (s. XIX)
Cristòfor Colom davant els Reis Catòlics a les corts de Barcelona, de V. Turgis (s. XIX)

Els Reis Catòlics en van ser tan sols els patrocinadors polítics? Qui va pagar realment el primer viatge de Colom? Per què es van sufragar les despeses d’un navegant que esgrimia uns càlculs, una nova ruta a les Índies per Occident, que ningú no es creia? El cert és que el primer viatge de Colom fou bastant barat. Segons el professor d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona Àngel Casals, “el primer viatge de Colom són dues caravel·les, una nau i un centenar de tripulants”. En opinió de Casals, simplement, aquest primer viatge no implicà una gran despesa; així, doncs, per què no arriscar-se?

Pel professor d’Història d’Amèrica de la Universitat de Barcelona Ricardo Piqueras, “és un moment clau, a les acaballes dels 80 hi ha una expansió comercial. Tot el món científic ja reconeix que la Terra és rodona; per tant, és possible arribar al mateix lloc però pel sentit contrari”. L’almirall s’obsessiona amb la nova ruta i “fa uns càlculs personals que la converteixen en viable. El problema és convèncer tothom del fet que són els altres els que s’equivoquen”.

L'aposta de la corona

Mentre que Casals assegura que és l’entorn del rei catalanoaragonès qui aconsella emprendre l’aventura, per Piqueras va ser la mateixa Isabel qui es va convèncer que en aquell moment concret es podia dir sí a Colom. “Era un moment d’eufòria política i nacional, i els portuguesos estaven a punt d’arribar a les illes orientals. La corona, però, no s’ho va prendre gaire seriosament. No s’hi van invertir una gran quantitat de diners. I això que hi havia la possibilitat de passar per davant de Portugal”.

Alberta Toniolo, professora d’Història Econòmica a la UAB, concreta que fou “el conseller d’Hisenda (el banquer valencià d’origen jueu Lluís de Santàngel, pertanyent a l’antiga família dels Jinillo) qui es va fer càrrec de l’anticipació de dues terceres parts dels actius necessaris per cobrir les despeses de la primera expedició (més d’1.000.000 de morabatins), mentre que Colom hi va aportar la quota romanent”. Santàngel també va tenir un paper el 1492, quan va intervenir en les capitulacions de Santa Fe, per les quals Colom va aconseguir moltes de les prerrogatives que demanava sobre Amèrica.

Per la historiadora del CSIC Consuelo Varela, en canvi, el viatge el van finançar Colom i la corona. “Eren socis. La part de Colom la va posar Gianotto Berardi (banquer florentí), soci de l’almirall i, com en qualsevol negoci de risc, l’objectiu era guanyar diners.”

3 Mariners de Huelva o de l’Empordà?
'Primer desembarcament de Colom a Amèrica', de Dióscoro Puebla (1862)
'Primer desembarcament de Colom a Amèrica', de Dióscoro Puebla (1862)

La majoria d’historiadors afirmen que la primera expedició va partir des de Palos de la Frontera (Huelva, Andalusia) i que els armadors de la zona, els germans Pinzón, van reclutar la majoria de mariners. La historiadora nord-americana Alicia B. Gould va recopilar la llista de la primera expedició (‘Nueva lista documentada de los tripulantes de Colón en 1492’; Real Academia de la Historia, 1984): dels 90 tripulants que hi apareixen, 70 són andalusos.

Va sortir de Pals?

Tot i això, l’investigador Jordi Bilbeny creu que Colom va sortir de Pals (el Baix Empordà) i que la majoria de mariners eren d’aquesta zona. “Va sortir de Pals perquè les proves així ho demostren. Hi ha desenes de gravats amb banderes catalanes als vaixells. Fins i tot amb naus aturades davant de la vila fortificada de Pals”.

L’historiador Agustí Alcoberro en discrepa: “És impossible que sortís de Pals. La seva platja és la més oberta de tota la costa i, fins a la primeria del segle XX, només hi havia aiguamolls”. A més, a Pals “no hi ha cap tradició marinera. Durant els segles XVI i XVII els corsaris s’amagaven a les illes Medes. Hi ha documentació sobre els ports de Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Roses, però de Pals no n’hi ha absolutament res”.

Catalans al segon viatge

El segon viatge de Colom va comptar amb força participació catalana. Entre els mariners hi havia mallorquins, valencians, barcelonins… També s’hi embarcaren un militar veterà, Pere Margarit, que comptava amb tota la confiança dels monarques. Margarit era el comandant militar de l’expedició i va acabar essent el governador del fort de Santo Tomás. També era català el sacerdot que celebrà la primera missa en terres americanes, Bernat de Boïl. Un altre català era Ramon Paner. Era, segons Bartolomé de las Casas, “un catalán que había tomado el hábito de ermitaño y era hombre simple y de buena intención que sabía algo de la lengua de los indios”. De fet, fou el primer europeu que va parlar una llengua d’Amèrica.

Estàtua de Pere Margarit al monument de Colom a Barcelona

4 Es va beneficiar Catalunya de la plata americana?
'El retorn de Cristòfor Colom; la seva audiència davant del rei Ferran i la reina Isabel' d'Eugène Delacroix
'El retorn de Cristòfor Colom; la seva audiència davant del rei Ferran i la reina Isabel' d'Eugène Delacroix

Castella va voler monopolitzar la conquesta? Si és així, per què Ferran el Catòlic no va fer res perquè els súbdits catalans poguessin sortir cap a Amèrica? Isabel la Catòlica es casà l’octubre del 1469 amb l’hereu d’Aragó, Ferran. Va ser una unió matrimonial, però no territorial. La corona catalanoaragonesa feia temps que tenia interessos comercials a la Mediterrània i una llarga tradició a la mar. A les acaballes del segle XIII havia iniciat l’expansió i creat els consolats de mar als principals ports marítims de la Mediterrània. A més, segons l’investigador Francesc Albardaner, “Cristòfor Colom va creure honestament que el seu descobriment seria bo tant per a la corona de Castella com per a la de Catalunya i Aragó”.

Contràriament, en opinió de l’historiador Àngel Casals, “no hem de pensar que ells sabien el que havien trobat; creien que havien arribat a una Madeira una mica més gran, no pas un continent”. Els monarques van decidir que les naus tan sols podien partir de Sevilla, “perquè volien evitar el contraban i era un port fluvial difícil d’atacar”. Hi havia interès, però, perquè els catalans poguessin comerciar amb Amèrica? Segons Casals, hi va haver alguns intents: “Ferran ho va reclamar entre el 1504 i el 1507, perquè creia que els seus súbdits també tenien dret als guanys”.

Pendents de la plata

Segons Casals, però, al final fou millor quedar-se’n fora. “Va arribar molta moneda, s’apujaren els preus, els monarques van fer costoses guerres externes. L’economia castellana va acabar depenent de la plata i les importacions, i la ruïna arribà al segle XVII”. La situació va ser diferent a Catalunya, ja que “l’economia catalana no es va enfonsar, no es va contaminar pel sistema pervers de la plata americana”.

Bitllet de Cristòfor Colom (1893)

L’investigador Jordi Bilbeny, però, discrepa rotundament sobre l’exclusió catalana de la conquesta del territori americà. “Els llibres notarials són plens de catalans que van anar a Amèrica”. En la seva opinió, “Ferran en va ser l’únic protagonista, Isabel no hi va pintar res. Colom era català i Ferran era el seu interlocutor lògic”. A més, segons Bilbeny, Catalunya es va enriquir després de la conquesta: “Hi va haver un ‘boom’ demogràfic, una diversificació dels gremis… D’on van sortir els diners per pagar les esglésies? Si fessin un seguiment del mecenatge, s’adonarien que els diners van sortir d’Amèrica”.

5 Home honest o maltractador dels indis?
'Colom oferint els seus serveis al Rei de Portugal', de Chodowiecki (s. XVII)
'Colom oferint els seus serveis al Rei de Portugal', de Chodowiecki (s. XVII)

Qui era en realitat Colom? Una víctima o un dèspota? Un home il·lustrat o un navegant autodidacte que ho va aprendre tot a la mar? Un il·luminat o un home que va saber treure profit de la seva oportunitat? Colom va ser un home polèmic en vida i ho és quan ja han passat 500 anys des de la seva mort. Un dels enigmes sobre l’almirall és on i com va adquirir els coneixements sobre navegació i d’on va treure la informació sobre la ruta que el va portar a descobrir Amèrica. Una hipòtesi és que a Lisboa es va creuar amb un nàufrag que li va explicar els detalls de la travessia fins a les Índies abans de morir.

El pas per Lisboa
Segons l’historiador Ricardo Piqueras, Colom s’establí amb el seu germà a Lisboa l’any 1476: “És allà on li van donar arguments per presentar la seva idea d’una nova ruta a les Índies”. Tot i així, admet, “hi ha moltes incògnites de com va adquirir aquests coneixements”. En opinió de Piqueras, Colom no “tenia gaire prestigi, era un aprofitat, buscava la seva oportunitat econòmica i la va trobar”.

El professor d’Història Moderna a la Universitat de Barcelona Àngel Casals afirma que Colom va aprendre als ports de “Gènova, Palerm, Barcelona…, aquell era un món petit on s’explicaven moltes històries. Pot ser que els seus coneixements cristal·litzessin a Lisboa. No era un personatge gaire brillant. Mai no va saber que havia descobert un continent”. La historiadora Consuelo Varela descriu l’almirall com “un mariner excel·lent que ho va aprendre tot amb l’experiència”. Segons ella, era un “bon pare i un mal amic, a més d’una persona que va maltractar els indígenes”. Varela afegeix que Colom fou “un pèssim governant, es va llançar a la mar per demostrar que les seves teories eren certes, va tenir molta sort i va ser qui va anunciar el descobriment, encara que altres haurien pogut arribar a Amèrica abans que ell”.

Contràriament, l’investigador Jordi Bilbeny sosté que Colom “no podia ser un esclavista barat, sobretot si tenim present que fou un escriptor prolífic”. En opinió de Bilbeny, “el tracte que Colom va dispensar als indis va ser exquisit”. L’autor de ‘Colom, príncep de Catalunya’, afirma que “a les Índies els Colom foren combatuts i destituïts per haver defensat els nadius a ultrança, emprant la legalitat vigent, d’acord amb la sensibilitat humanista, de la mateixa manera que al nostre país arriscaren els seus béns patrimonials i les seves persones per defensar la causa catalana”.

El judici de Bobadilla
Consuelo Varela i l’arxivera de l’Arxiu General de Simancas, Isabel Aguirre, van treure a la llum un document que recull els testimonis de 23 persones. Són proves del judici que, el 1500, va provocar el retorn a Espanya, com a presoners, de Colom i els seus dos germans. El document recull la versió de Francisco de Bobadilla, el comanador que, per encàrrec dels Reis Catòlics, va anar a les colònies a investigar els suposats abusos de l’almirall. Segons Bobadilla, Colom i els seus germans eren uns tirans, que aplicaven la seva pròpia justícia, no distribuïen el menjar entre els colons i no permetien que els indígenes es bategessin per tal de poder utilitzar-los com a esclaus.

Francisco de Bobadilla arresta Cristòfor Colom

Aquest reportatge es va publicar en el número 49 de la revista SÀPIENS (novembre de 2006).

Subscriu-t'hi

Portada 193

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 193

Madame Companys

Descobrim Carme Ballester, qui va ser la primera dama de Catalunya

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto