Personatges

Enric Granados, en cançons

Recordem el cèlebre pianista i compositor lleidatà amb una selecció de peces relacionades amb la seva vida

Marta Alòs i Caterina Úbeda
22 de novembre de 2016

El 24 de març de 1916, Enric Granados i la seva esposa van morir ofegats a les gèlides aigües del canal de la Mànega després que el 'Sussex', la nau en què viatjaven, fos torpedinat per un submarí de guerra alemany. El compositor lleidatà, que es trobava en el punt més àlgid de la seva carrera, tornava dels Estats Units, on havia arribat el mes de desembre per assistir a l'estrena d'una de les seves obres més emblemàtiques. Amb motiu del centenari de la seva mort enguany se celebra l'Any Granados, al qual ens sumem explicant detalls de la seva vida, en cançons.

1 'Sonata en sol menor' de Schumann
Fotografia d'Enric Granados del 3 de maig de 1914
Fotografia d'Enric Granados del 3 de maig de 1914

Granados va mostrar la seva mestria al piano des de ben petit. Qui va ser professor seu de piano fins als 13 anys sovint quedava meravellat de veure com era capaç d'assajar deu hores diàries fins aconseguir la interpretació perfecta. Un dels seus mestres, Joan Baptista Pujol, el va animar a presentar-se al concurs que portava el seu nom i que anava adreçat a pianistes novells. Amb 16 anys, Granados va interpretar magistralment la 'Sonata en sol menor' de Schumann sota l'atenta mirada d'un tribunal format per persones de prestigi com Isaac Albéniz.

2 Les pastilles del Dr. Andreu

'Què hi fa aquí l'anunci de les píndoles antitussígenes més televisives?' La resposta és senzilla. El 1890, l'any que Granados va tornar a Barcelona després de viure a París durant tres anys, la ciutat vivia una època daurada en la qual abundaven els mecenes que apostaven per la cultura i promovien artistes com ell mateix, que en aquells temps s'havia de guanyar la vida fent classes i tocant en un cafè. És el cas de Salvador Andreu, l'inventor de les 'pastilles Andreu', qui va fer possible que el compositor pogués dedicar-se a la formació ajudant-lo en la creació de l'Acadèmia Granados. Per cert, el 20 d'abril de 1890, Granados va oferir el seu primer concert a Barcelona. 


3 'Escenas románticas', una història d'amor
L'any 1901, Granados va començar a impartir classes de piano a l'acadèmia que ell mateix havia fundat i que portava el seu nom. El compositor va tenir relacions amb algunes de les seves alumnes, com Clotilde Godó, filla de l'industrial Joan Godó i Llucià. El compositor la va conèixer amb 17 anys a l'acadèmia i va mantenir-hi una relació amorosa que va durar fins a la mort del pianista. Se sap que una altra alumna seva, Maria Oliveró, també va ser la seva amant. 'Escenas románticas' (1904) està dedicada a ella.


4 'La Valenciana', una dansa espanyola

El 1892, Granados va estrenar 'Doce danzas españolas', que van ser rebudes amb gran èxit per part del públic. També van cridar l'atenció de compositors internacionals, com el noruec Edvard Grieg, el francès Camille Saint-Saëns o el musicòleg rus Cèsar Cui, a qui Granados va dedicar la dansa número 7, titulada 'La Valenciana'. 


 
5 'Doce danzas españolas', l'obra polèmica

Tot i el ressò internacional d'aquesta obra, al qual cal afegir els elogis expressats pel mestre de Granados, Felip Pedrell, l'obra, que respira un cert andalusisme, va ser durament criticada per alguns sectors catalanistes. Com a resposta, Granados va escriure: "M'acusen d'escriure danses andaluses [...] jo em considero tan català com qualsevol altre, però en música vull expressar el que admiro i el que em sembla bé, sigui andalús o xinès". 



6 Ricard Viñes i la seva estada a París
Mesos després de la mort de Granados, el 15 de juny de 1916, el pianista lleidatà Ricard Viñes escrivia amb enyor a la 'Revista Musical Catalana': "¿Recordes els cars anys d'exili i la nostra intimitat en el placívol hotel del carrer Trévisse, amb nostres cambres contigües i l'infernal xivarri dels nostres pianos, sonant junts tot el sant dia?". Viñes es referia a l'hotel Cologne d'Espagne de París, on Granados i ell, juntament amb un joveníssim Maurice Ravel, van viure una etapa que Granados sempre va definir com la millor de la seva vida: "Quantes coses podria contar de la meva estada a París! Allí fórem companys inseparables [Joaquim] Malats, Viñes i jo. Gairebé totes les tardes resàvem l'oració de la tarda envoltats en llençols i passejant-los pels terrats de zenc de l'hotel". 

 

7 'Elegia eterna', suma perfecta de música i text

Estrenada a Barcelona en la seva versió orquestral el 31 de gener de 1915 al Palau de la Música Catalana, i en estrena mundial a Londres el 21 de juny de 1914. Cal destacar que va fer gira per tot Europa amb l'Orfeó en versió per a solista i cor. La 'Revista Musical Catalana' en va destacar la "dolça melangia"; també n'hauria pogut esmentar la perfecta conjunció entre l'accent textual i el musical, acompanyats per acords que sostenen la melodia.



8 Suite 'Goyescas', pintura feta música

Al músic li agradava visitar el Museo del Prado per connectar amb l'univers de Francisco de Goya, que més tard esdevindria font d'inspiració per al conjunt de cuplets que va compondre: 'Las currutacas modestas', 'Callejeo', 'El mirar de la maja', 'El tralalá y el punteado' o 'La maja de Goya', amb lletra de Fernando Periquet. Fruit d'aquesta passió per l'obra del pintor, Granados va transformar la seva pintura en música i va compondre la suite 'Goyescas', que més tard va esdevenir el fonament per crear l'òpera homònima.



9 'Goyescas', l'òpera
L'esclat de la Primera Guerra Mundial va impedir que l'òpera 'Goyescas', que Granados havia escrit el 1915, s'estrenés a París, com estava previst. L'obra es va estrenar el 26 de gener de 1916 al Metropolitan Opera House de Nova York, i Pau Casals, amb qui Granados mantenia una profunda relació d'amistat, en va dirigir els assajos de l'estrena. L'estrena va ser tot un èxit i el president Wilson va convidar Granados a tocar a la Casa Blanca. Una setmana més tard, el pianista i la seva esposa, Aurora Gal, es van ofegar al mar, després que el 'Sussex' fos torpedinat per un submarí alemany.


10 'El cant de les estrelles', 96 anys després

De l'obra de Granados cal destacar, especialment, la pianística, reconeguda internacionalment i que de forma creixent figura al repertori obligat dels grans pianistes actuals. D'aquest conjunt, la suite 'Goyescas' és, sens dubte, una de les més rellevants, i com a obra tardana, amb un llenguatge clarament postromàntic, 'El cant de les estrelles' per a piano, orgue, cor mixt i cor de veus blanques, ambdues estrenades al Palau de la Música el 1911. Després de 96 anys aquesta partitura va ser recuperada als Estats Units i reestrenada a Nova York el 2007 amb el cor Voices of Ascension, i el mateix any a l'Auditori Enric Granados amb el Cor Vivaldi.



Subscriu-t'hi

SAP 191

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

SAP 191

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto