Personatges

Gal·la Placídia, al nucli dur de l'imperi

La filla de Teodosi I aspirava a un projecte unit i fort que la va portar a casar-se amb el rei visigot Ataülf

Agnès Rotger
29 d'abril de 2013
Gal·la Placídia
Gal·la Placídia

Quan la bella Gal·la Placídia va arribar a Barcelona l'any 414, es va trobar una ciutat petita, protegida per unes muralles que quedaven molt lluny de la plaça que quinze segles més tard portaria el seu nom. Va ser filla, germana, esposa, mare d'emperadors i augusta ella mateixa: malgrat que l'Imperi feia aigües, Gal·la encara va formar part del nucli de poder immens dels últims governants de l'antiga Roma.

Gal·la Placídia va néixer vers l'any 390 a Constantinoble, que en aquells moments era la capital. Filla de l'emperador Teodosi I, responsable de la divisió de l'imperi en dos, va rebre la millor educació que podia tenir una nena de l'època, i a més d'aprendre grec i llatí o estudis religiosos, va saber prendre bona nota de l'art de la política que observava al seu entorn. Eren anys convulsos, d'intrigues i tensions. La pressió dels pobles bàrbars i el paper creixent de l'Església catòlica obligava a redibuixar l'ordre que havia predominat durant segles.

Una dona conseqüent amb les conviccions cristianes
Gal·la Placídia era filla d'aquest temps. I si bé somniava en un imperi unit i fort, era una dona conseqüent amb les seves conviccions cristianes, i igualment va entendre que era necessari incorporar els forasters al projecte romà si volien que sobrevisqués. I així, es va casar amb el rei visigot Ataülf. La parella s'estimava amb passió, però també és evident que ella hi veia una gran oportunitat política: unir el poble visigot al món romà. Les relacions tenses amb el seu germanastre, l'emperador Honori, van fer que Gal·la seguís Ataülf i els seus homes camí de l'Àfrica. Van fer parada a Barcelona, i allà va tenir un fill que va morir sent encara un nadó i el van enterrar a Sant Cugat. Al cap de poc, també va morir Ataülf, assassinat pels seus rivals.

A contracor, Gal·la va acceptar de casar-se amb un home que detestava: el patrici romà —i després emperador d'Occident— Constanci. També ell va morir prematurament, i Gal·la va fer de regent fins que el seu fill comú, Valentinià, va ser major d'edat i va poder actuar com a emperador d'Occident. Amb la tranquil·litat de la feina feta, Gal·la va decidir retirar-se de la primera línia política i dedicar-se a finançar obres per a l'Església. Va morir a Ravenna l'any 450 als volts de la seixantena. Al gran imperi que havia conegut no li quedaven tants anys.

Subscriu-t'hi

SAP 191

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

SAP 191

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto