Personatges

La llarga espera de Valençona de Xirivella

Després d'esperar dotze anys la tornada de Ramon Muntaner finalment es va poder casar amb ell

Agnès Rotger
22 d'abril de 2016
 -  Wikimedia commons
- Wikimedia commons
La vida de la Valençona va ser una vida d'espera: esperar per casar-se, esperar els fills que venien, esperar que tornés el marit de terres llunyanes. Una vida que no va tenir relleu públic, com era habitual en una dona, però que tampoc no ha quedat en l'oblit gràcies al prestigi del seu espòs: Ramon Muntaner, autor d'una de les quatre cròniques.

La pubilla d'horta

La Valençona va néixer prop del 1285 a Xirivella (l'Horta), en una família de pagesos benestants, i quan tot just havia iniciat l'adolescència la van prometre amb Ramon Muntaner, que ja era un home fet. Res feia sospitar que el seu nom passaria a la història: igual que ella, provenia d'una família ben situada però no pas noble. En Ramon era de Peralada però n'havia marxat amb la família en ser destruït el poble —incendiat pels almogàvers, segons va escriure ell—, i s'havien instal·lat a València. De Peralada, se'n va endur els records d'infància i de joventut, un dels més estimats dels quals era l'estada que havia fet el rei Jaume I a casa seva.

Després del compromís, la jove va veure com el seu futur marit, que s'havia enrolat com a soldat de fortuna, es convertia en home de confiança de la cort. Creixia el seu prestigi, però els encàrrecs reials el duien a viatjar arreu de la Mediterrània. I la Valençona creixia i esperava: un any, cinc anys, vuit, deu... Fins a dotze anys va trigar en Ramon —que ja tenia 46 anys– a tornar a València amb el permís del rei Frederic de Sicília per dur-la a l'altar. I només tres setmanes després d'aquell casament tan llargament esperat, la parella va haver d'embarcar-se cap a l'illa tunisiana de Gerba, que comandava en Ramon.

Un mes en una galera

Allà la Valençona va parir els primers dos fills, en Macari i en Martí. Però la vida familiar tranquil·la no va durar gaire, perquè Gerba estava amenaçada, i la noia, juntament amb els nens, en va haver de fugir. Aquell viatge devia ser una autèntica tortura: un mes sencer a bord d'una galera, amb dos nadons i embarassada de nou.

En Ramon va trigar dos anys a reunir-se de nou a Xirivella amb la seva família, incloent-hi la menuda Caterina. I va ser allà, a l'alqueria de la seva dona, que ell va tenir una visió que el va empènyer a escriure la famosa crònica. La Valençona va morir al voltant del 1340, pocs anys després de quedar vídua.

Subscriu-t'hi

SAP 191

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

SAP 191

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto