Personatges

Margalida Beneta Mas, exègeta de Ramon Llull

L'obra 'Blanquerna' de Ramon Llull va marcar-li la vida, però va dedicar-se a la contemplació i a l'escriptura de poesia mística

Agnès Rotger
20 de maig de 2015
Ramon Llull
Ramon Llull

El pare Gabriel Mesquida sabia molt bé el que es feia quan va proposar a sor Anna Maria de llegir 'Blanquerna', de Ramon Llull. A la monja li agradaven les lectures que li donava el seu confessor, però aquell llibre, simplement, li va marcar la vida.

Una monja mística
Margalida Beneta Mas i Pujol va néixer a Valldemossa el 1649, de família de petits propietaris rurals. Des de petita es va sentir cridada a la vida contemplativa —fins i tot es diu que tenia una tendència excessiva a mortificar-se—, però li va costar molt que l'acceptessin en una comunitat de monges. Quan tenia 28 anys finalment ho va aconseguir: la van acollir al convent de les dominiques de Santa Caterina de Siena, a Palma, on va rebre el nom religiós d'Anna Maria del Santíssim Sagrament.

Era una dona mística, de manera que no és estrany que connectés tan íntimament amb 'Blanquerna'. Tenia visions freqüents, i estava ben convençuda que Crist li havia manat escriure. Segons ella, li havia comunicat: "Filla, jo vull fer càtedra del teu cor per ensenyar a tot lo món". I ella, tot i que l'encàrrec la feia patir perquè no se'n sentia capaç, va posar fil a l'agulla. Va escriure poesia mística, textos en què explicava els seus diàlegs amb Déu. La seva obra més rellevant va ser 'Llibre de càntics expositats del beat Ramon Llull', on va fer comentaris místics sobre els primers 94 versets del 'Llibre d'Amic e Amat' —analitzat amb gran detall—. Això va despertar un gran recel entre els jesuïtes mallorquins, poc amics de la contemplació, i directament contraris al lul·lisme i també al fet que les dones escrivissin. Van intentar desacreditar el llibre buscant-hi errors —i no han estat els únics des de llavors—, però quan va passar això, Anna Maria del Santíssim Sagrament ja havia mort.

El llegat literari
De fet, el 'Llibre de càntics' es va publicar per primer cop el 1760, just 60 anys després que morís. I es va fer per iniciativa dels Protectors de la Causa Pia Lul·liana i traduït al castellà perquè pogués ser "útil y de provecho a toda España e Indias españolas". Actualment es pot llegir en català sota el títol 'Càntics i cobles' (editorial Moll, 1989).

Subscriu-t'hi

Portada 193

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 193

Madame Companys

Descobrim Carme Ballester, qui va ser la primera dama de Catalunya

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto