Personatges

Margarida Borràs, víctima de la intolerància

Va ser executada a València per ser considerada un home que vivia com una dona. Era la filla d'un notari de Mallorca que havia nascut amb cos d'home i que havien batejat com a Miquel

Agnès Rotger
26 d'abril de 2016
 -  Wikimedia commons
- Wikimedia commons

Aquell dilluns de finals de juliol del 1460, a València hi feia una calor enganxosa. No hi circulava l'aire, però sí l'excitació d'aquells dies en què hi passa alguna cosa especial. El trompeta recorria la ciutat i s'aturava a qualsevol racó on s'aplegués prou gent: l'església de Sant Joan de l'Hospital, una cantonada del carrer de la Pau, o sota el portal de la Valldigna... L'home informava que aquell dia hi hauria l'execució d'un home que vivia com una dona. Una notícia tan sucosa s'escampava com la pólvora, i molta estona abans de l'hora marcada, la plaça ja estava plena de gom a gom d'homes, dones i nens.

Transsexual al segle XV
Si la forca s'hagués plantat prop de la catedral, voldria dir que el reu era un cavaller. Si hagués estat al passeig de la Petxina, que era un heretge. Però aquell dia, l'escenari era la plaça del Mercat, l'espai destinat a condemnats comuns: assassins, lladres... Les execucions de sodomites no eren rares —sovint els cremaven—, però aquell era potser el primer transsexual que s'ajusticiava a València. La condemnada era Margarida Borràs, la filla d'un notari de Mallorca que havia nascut amb cos d'home i a qui havien batejat com a Miquel. El capellà d'Alfons el Magnànim, Melcior Miralles, va detallar al seu dietari quin havia estat el seu delicte: "anava vestit com a dona, e estigué en moltes cases en València en hàbit e vestidures de dona, la cual cosa fonc sabuda e fonc presa e turmentada". Les autoritats també van detenir i torturar algunes persones que s'hi havien relacionat, però la Margarida va pagar el preu més alt.

Torturada i vexada
Tal com va detallar Miralles, "la dita Margarida fonc penjada e vestiren-li camisa de home, e ben curta, e sens panyos, en manera que amostrava bé totes ses vergonyes". La van torturar, la van penjar amb escarni i la van enterrar a una fossa comuna, però no van aconseguir que la gent l'oblidés. Avui, més de 500 anys després, és un símbol de la lluita contra la discriminació per raó d'identitat sexual, i l'Ajuntament de València ha aprovat dedicar-li un carrer.

Subscriu-t'hi

SAP 191

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

SAP 191

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto