Personatges

Sabies que la soprano catalana Lina Llubera va patir tortures en un gulag siberià?

L'artista va brillar al París dels anys vint, es va casar amb músic rus Serguei Prokófiev i va ser falsament acusada d'espionatge

Agnès Rotger
21 d'octubre de 2017
1 De Madrid a Rússia i, de Rússia, als Estats Units
Lina Llubera
Lina Llubera

Va néixer accidentalment a Madrid, on els seus pares havien fet parada per raons professionals. Joan Codina i Olga Nemivskaia eren cantants, i això els empenyia a viatjar allà on els contractessin. Després de Madrid va venir Rússia, i després encara els Estats Units. La filla coneixia terres noves, sumava idiomes i ella mateixa cantava, amb el nom artístic de Lina Llubera (el cognom de la seva àvia paterna, badalonina).

El 10 de desembre del 1918, al Carnegie Hall de Nova York la vida li va fer un tomb. Aquell noi que tocava el piano, aquell compositor que tanta gent no entenia, la va fascinar. El va voler conèixer tant sí com no, i al músic, Serguei Prokófiev, de seguida li va agradar aquella jove, bonica i decidida, que li parlava en un rus molt fluid. Després d'un parell d'anys de dubtes mentre tots dos rondaven per Europa, l'autor de 'Pere i el llop' i la seva Linette es van casar. Van plantar casa a París, on van tenir dos fills i van viure a primera línia l'ambient artístic, al costat de persones que avui surten a les enciclopèdies.

2 Condemnada a passar vint anys a un gulag siberià

Aquells anys feliços es van acabar el 1936, quan l'enyorança va fer tornar Serguei Prokófiev a l'URSS, seguit per la família. El 1941, ell va deixar la Lina per una altra dona. Poc després va caure en desgràcia pel règim, que trobava que la seva música era nociva. Però va ser ella qui va patir el pitjor càstig: acusada injustament d'espionatge, després d'un judici de 15 minuts la van condemnar vint anys en un gulag siberià. En va complir vuit, i quan va sortir, Serguei Prokófiev havia mort —el mateix dia que Stalin.

El 1974 va aconseguir el passaport, i se'n va anar a viure a Londres, on va crear una fundació dedicada al seu marit. I aviat va viatjar a Barcelona: necessitava retrobar-se amb les arrels catalanes que sempre havia reivindicat. Va morir el 1989 a Anglaterra.

Subscriu-t'hi

SAP 191

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

SAP 191

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto