Aquell parell de germans idealistes van arribar amb tren a Barcelona el 22 de juny de l'any 1903. En Frank tenia 25 anys i en Walter, 23. Els acompanyava la dona del primer, Leola, i venien de la llunyana Califòrnia amb la missió d'estendre el missatge de l'Església Adventista del Setè Dia a casa nostra. La tasca no va resultar gens fàcil, ja que encara no hi havia ni un sol creient que els fes costat, però ells van perseverar sempre amb coratge. Tenien una sòlida preparació acadèmica, i gràcies a la seva experiència prèvia en l'evangelització de la comunitat hispana al seu país, parlaven el castellà. En aquella puixant Barcelona de principis de segle, ja amb mig milió d'habitants, els va semblar especialment preocupant que més de la meitat de la població fos analfabeta. Allò dificultava molt la difusió de les publicacions adventistes, un dels seus principals mètodes d'evangelització.
Aula i capella
Per les seves cròniques publicades a les revistes adventistes i la seva nombrosa correspondència, sabem que els va impressionar molt l'obra de Gaudí. "L'arquitectura de la Sagrada Família", escrivia Frank, "supera en molt la de qualsevol església que hàgim vist abans, fins i tot la basílica de Sant Pere de Roma". Però a banda de fer una mica de turisme no van perdre gens el temps, i l'octubre del 1903 es van traslladar a Sabadell i hi van obrir una petita escola. La van anomenar El Progreso. L'aula era a la mateixa casa on vivien, i servia també com a sala de conferències i capella. Allà es va fer la primera cerimònia baptismal de tres nens, el juny del 1904. L'any següent, la congregació adventista tenia ja vuit membres. En Frank i en Walter van retornar als Estats Units per un curt període, després del qual van seguir amb la tasca evangelitzadora. A poc a poc visitaren tota la província de Barcelona, Reus i Tarragona, fent conferències públiques allà on anaven. Però també València, Alacant, Terol, Saragossa...
Tot aquest esforç es va veure recompensat el 1912, amb la constitució de la primera església adventista a Barcelona, que es va fundar amb quaranta-set membres. Malauradament, en Walter va morir el 1914, sembla que a causa d'un enverinament. Però el seu germà va continuar la seva tasca sense defallir, i la llavor ja era ferma. Avui al Principat hi ha vint-i-quatre esglésies adventistes en tretze comarques, que reuneixen més de 1.500 fidels.
Comentaris