OFERTA ESPECIAL -45%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Afers religiosos

Amàlia Domingo Soler, guiada pels esperits

Al segle XIX, en una Catalunya de profundes arrels catòliques, Soler va dedicar-se a divulgar l'espiritisme, una creença que acabaria trobant molts seguidors al país a l’inici del segle XX

Maria Coll
Amàlia Domingo Soler
Amàlia Domingo Soler

La vida d’Amàlia Domingo Soler està marcada per la soledat i una salut precària. Ella mateixa escriu: “La meva arribada a la Terra no va alegrar a ningú”. Quan neix, el seu pare ja és mort. I vuit dies després es queda cega, però gràcies a un modest farmacèutic recupera part de la vista. Malgrat la dificultat, la mare insisteix que aprengui a llegir i, aleshores, troba refugi en la poesia. El 1860, la seva vida encara s’enfonsa un graó més quan mor la seva mare. A la recerca d’una vida millor, es trasllada a Madrid, on només troba petites feines de costurera i acaba vivint de la caritat. Desesperada, intenta trobar una explicació als seus infortunis: busca Déu a les esglésies, però no el troba. La progressiva pèrdua de visió la porta a visitar un metge que li entrega un exemplar d’'El criterio', diari espiritista de l’època.

A partir d’aquest moment, comença a escriure per a revistes espiritistes, on els seus articles no passen desapercebuts, i assisteix a trobades. “Em vaig convèncer que estava més cega de l’ànima que del cos, i per viure és necessari veure-hi”, escriu. El 1876, convidada pel centre espiritista La Bona Nova, es trasllada a viure a Barcelona. A partir d’aquest moment, gràcies als membres de la comunitat i als ànims que rep dels esperits que la visiten, segons explica a les seves memòries, se centra exclusivament a escriure. Però, en una Catalunya d’arrels catòliques, no tothom accepta l’espiritisme, una creença que capgira l’ordre social representat per l’Església oficial i que defensa el lliure pensament. 

Un debat espiritual
A partir del 1877, a causa d’un article publicat al 'Diari de Barcelona' en el qual es qualifica l’espiritisme de “monstruositat”, començarà a publicar a diaris generalistes. Dos anys després surt a la llum el primer número del setmanari 'La Luz del Porvenir', del qual n’és directora. Suspès per la censura, edita 'El eco de la verdad'. També afirma mantenir contacte amb l’esperit del pare Germán, un capellà desterrat en la seva darrera encarnació, qui l’anima a narrar les seves memòries. El 1888, com a vicepresidenta de la Societat Espiritista Espanyola, participa en el I Congrés Espiritista Internacional que se celebra a la capital catalana, on aquesta creença ja ha agafat volada. Soler promou i defensa l’espiritisme fins als darrers dies. Quan mor als 73 anys, no està sola. Molts ploren la pèrdua.

Subscriu-t'hi

Portada del número 246 de SÀPIENS (setembre 2022)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Portada del número 246 de SÀPIENS (setembre 2022)

El diari perdut de la guerra de Successió

Recuperem la crònica de Francesc de Casamitjana, testimoni excepcional de la presa de Gibraltar

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto