Subscriu-t'hi
Afers religiosos

Amàlia Domingo Soler, guiada pels esperits

Al segle XIX, en una Catalunya de profundes arrels catòliques, Soler va dedicar-se a divulgar l'espiritisme, una creença que acabaria trobant molts seguidors al país a l’inici del segle XX

Maria Coll
Amàlia Domingo Soler
Amàlia Domingo Soler

La vida d’Amàlia Domingo Soler està marcada per la soledat i una salut precària. Ella mateixa escriu: “La meva arribada a la Terra no va alegrar a ningú”. Quan neix, el seu pare ja és mort. I vuit dies després es queda cega, però gràcies a un modest farmacèutic recupera part de la vista. Malgrat la dificultat, la mare insisteix que aprengui a llegir i, aleshores, troba refugi en la poesia. El 1860, la seva vida encara s’enfonsa un graó més quan mor la seva mare. A la recerca d’una vida millor, es trasllada a Madrid, on només troba petites feines de costurera i acaba vivint de la caritat. Desesperada, intenta trobar una explicació als seus infortunis: busca Déu a les esglésies, però no el troba. La progressiva pèrdua de visió la porta a visitar un metge que li entrega un exemplar d’'El criterio', diari espiritista de l’època.

A partir d’aquest moment, comença a escriure per a revistes espiritistes, on els seus articles no passen desapercebuts, i assisteix a trobades. “Em vaig convèncer que estava més cega de l’ànima que del cos, i per viure és necessari veure-hi”, escriu. El 1876, convidada pel centre espiritista La Bona Nova, es trasllada a viure a Barcelona. A partir d’aquest moment, gràcies als membres de la comunitat i als ànims que rep dels esperits que la visiten, segons explica a les seves memòries, se centra exclusivament a escriure. Però, en una Catalunya d’arrels catòliques, no tothom accepta l’espiritisme, una creença que capgira l’ordre social representat per l’Església oficial i que defensa el lliure pensament. 

Un debat espiritual
A partir del 1877, a causa d’un article publicat al 'Diari de Barcelona' en el qual es qualifica l’espiritisme de “monstruositat”, començarà a publicar a diaris generalistes. Dos anys després surt a la llum el primer número del setmanari 'La Luz del Porvenir', del qual n’és directora. Suspès per la censura, edita 'El eco de la verdad'. També afirma mantenir contacte amb l’esperit del pare Germán, un capellà desterrat en la seva darrera encarnació, qui l’anima a narrar les seves memòries. El 1888, com a vicepresidenta de la Societat Espiritista Espanyola, participa en el I Congrés Espiritista Internacional que se celebra a la capital catalana, on aquesta creença ja ha agafat volada. Soler promou i defensa l’espiritisme fins als darrers dies. Quan mor als 73 anys, no està sola. Molts ploren la pèrdua.

Subscriu-t'hi

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 224 (novembre 2020)

Judici a Martín Villa

Repassem la trajectòria del polèmic governador civil de Barcelona, des dels càrrecs polítics fins als consells d'administració

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto