Tres eixos marquen la vida d'Aurel Bunda, sacerdot de l'Església ortodoxa romanesa i responsable de la parròquia de Sant Jordi de Barcelona: la fe, la història i la dedicació als altres. Els dos primers es van desenvolupar de forma entrellaçada durant les dècades de joventut i de formació que va viure a Romania, el seu país natal.

La tardor del 1984 va ingressar al Seminari Bisbe Quesariel de l'històric Bisbat de Buzau i el 1989 ho va fer a la Facultat de Teologia de Bucarest, on el 1993 es va llicenciar en Història de l'Església Ortodoxa Romanesa. Però la seva passió per la història no acaba aquí, ja que també es va llicenciar en Història Moderna Universal i va obtenir el doctorat amb una tesi sobre la civilització bizantina. 

Una església per als malalts

Un cop rebuda la 'quirotonia', sagrament ortodox que atorga a una persona la facultat de predicar la paraula de Déu i d'oferir serveis religiosos, Bunda va incloure un nou eix a la seva vida: el servei als malalts. Entre el 1995 i el 2001 va ocupar la plaça de professor suplent de la Càtedra Històrica del Seminari de Bucarest, però al mateix temps, amb l'ajuda de la junta de l'Hospital d'Urgències Floreasca, del barri nord de la capital, va construir per als malalts l'església de Sant Jordi (1999). Una atenció als desfavorits i mancats de salut que mai ha abandonat. El pare Bunda també va passar dos anys a Gènova gràcies a una beca d'estudis. Va ser en aquesta ciutat on va néixer la idea de crear una parròquia a la capital catalana, la segona de l'Estat.

Una activitat pastoral excepcional
El 14 d'abril del 2001 es va celebrar a Barcelona la primera Celebració de Pasqua o Divina Litúrgia de resurrecció, a la qual hi van participar uns 400 creients ortodoxos. Des d'aleshores, aquest sacerdot ha donat suport a les comunitats d'altres ciutats de Catalunya fins que algunes d'elles després s'han convertit en parròquies, com Lleida, Tarragona, Girona, Manresa, Arbúcies, Vilanova o Reus. Per tot això, des del 2006 ocupa el càrrec de degà missioner del Deganat Ortodox Romanès de Catalunya i el 2007 li va ser atorgat el títol honorífic d''ecònom estavrofor', un rang que només es dóna a aquells sacerdots que han fet una activitat pastoral excepcional.