Nascut a la ciutat alemanya de Mannheim (Baden-Württemberg) el 1889, Luis Stern va arribar amb la seva família a Barcelona a finals dels anys 20. Aquells que el van conèixer en destaquen, a part de la implicació en la defensa de la dignitat humana, el seu alt nivell cultural. Dominava perfectament l’alemany, el francès, l’anglès i l’espanyol. En els anys trenta i quaranta, la seva solidaritat es va projectar en dues línies. Per una banda, va oferir assistència directa als jueus que estaven internats als camps de concentració de Gurs i de Ribesaltes i al de Miranda de Ebro. I, per l’altra, com a membre d’EZRA, va ajudar diversos jueus a fugir del feixisme.

Des dels anys 30, la família Stern era propietària d’un pis a la rambla de Catalunya i d’una casa a l’avinguda de Jacint Verdaguer de Valldoreix, un indret relativament aïllat i gran, ideal perquè els jueus que havien creuat els Pirineus poguessin recuperar forces en espera de continuar el viatge cap a Gibraltar o Lisboa, des d’on embarcaven cap a Amèrica. En aquesta pausa, i gràcies a la intervenció de Stern, els refugiats també eren atesos pel Dr. Ferran Martorell, de la Clínica Plató de Barcelona, ja que molts patien congelacions a les extremitats. Part de la documentació lligada a l'evacuació de jueus es conserva als arxius Leo Baeck Institute de Nova York.

Viure en comunitat
Entrat en la maduresa, Stern va decidir cedir aquesta finca de Valldoreix a la Comunitat Israelita de Barcelona a canvi d’una pensió vitalícia. Rebatejada com a Finca Joahanna Stern, nom de la seva mare, la casa familiar va ser enderrocada per aixecar dos edificis pensats per aplegar les activitats comunitàries: dormitoris, una gran cuina, una piscina i diversos camps d’esports. Van ser moltes les famílies que durant anys van celebrar en aquesta casa les festes tradicionals jueves i van gaudir en comunitat de diumenges de relaxament. A l’estiu, també s’hi organitzaven campaments. Hi venien joves jueus de l'Estat, del Marroc i del sud de França. Va ser un indret on compartir experiències i records, però també garantir el llegat de la comunitat.

El 28 de novembre del 1980, Luis Stern va morir a l’edat de 91 anys. Enterrat al cementiri de Barcelona, la inscripció de la seva tomba resumeix la seva vida i figura: “Ajudà a molts i estimà a tots”. El seu llegat avui encara perdura. Després d’uns anys de certa decadència, el 2016, sota el nom de Valldoreix Club (http://valldoreix.club), la finca Stern va tornar a ser restaurada i reinaugurada.

Luis Stern va ser una figura clau en els primers anys de la Comunitat Israelita de Barcelona, fundada el 1918 en la clandestinitat. No va ser fins al 1954 que van poder construir la sinagoga del carrer Avenir, des d’on avui la CIB proporciona serveis als membres de la comunitat jueva i a altres visitants.

Erza era el braç local de l’organització internacional HICEM, fundada el 1927 a partir de la fusió de tres associacions jueves per a la migració: HlAS (Hebrew Immigrant Aid Society), ICA (Jewish Colonization Association) i Emigdirect. L’objectiu d’aquesta entitat era ajudar a emigrar els jueus europeus que fugien del feixisme. Erza va ser dissolta l’octubre del 1936, però la seva tasca la va continuar l’Associació Cultural Jueva (ACJ), fundada a principis del 1936.