Subscriu-t'hi
Afers religiosos

Lahcen Saaou Haysoun, preservar la tradició a Catalunya

L'existència de mesquites reals és, en part, gràcies a l'acció de l'imam marroquí, que va arribar el 1983 a Barcelona decidit a trobar una vida millor

Àlex Novials
Lahcen Saaou Haysoun
Lahcen Saaou Haysoun

Des de ben petit es va sentir atret pel missatge de l’Alcorà. Després de cursar estudis religiosos allà i a Tànger, el 1983 va arribar a Barcelona decidit a trobar una vida millor, com tants dels seus compatriotes. En aquell temps, la comunitat musulmana de la capital catalana tenia tres llocs de reunió: un oratori pakistanès al carrer Elisabets, un centre islàmic a la Meridiana i un punt de trobada dels marroquins al carrer Balmes.

Les primeres mesquites
Però Lahcen Saaou Haysoun trobava a faltar una autèntica mesquita, sempre oberta per acollir els fidels en les cinc pregàries diàries. Va començar de seguida a buscar grups de creients que practiquessin la religió i la cultura islàmiques, i també a trobar locals que complissin els requisits necessaris. Ben aviat es va establir la mesquita del carrer Hospital de Barcelona. Allà hi va començar a exercir d’imam, la figura que presideix i dirigeix l’oració col·lectiva, i que alhora esdevé guia espiritual de la comunitat. En pocs anys va seguir la fundació de noves mesquites a l’Hospitalet, Viladecans i el barri barceloní de la Bordeta.

De mica en mica, amb l’arribada de famílies senceres que es reunien amb els homes que havien vingut tots sols a trobar feina, es va fer més evident la necessitat d’educar nens i joves en la fe dels seus avantpassats, per assegurar que no es trenqués el fil de la transmissió cultural. Una de les preocupacions principals de Haysoun ha estat predicar a favor de la bona convivència i la necessitat de donar exemple de rectitud amb una vida virtuosa, basada en els pilars religiosos de l’Alcorà. Considera que els nouvinguts són convidats, i que per això cal que facin gala d’una conducta impecable, com a mostra d’agraïment a la seva terra d’acollida.

Avui a Catalunya hi ha 264 oratoris musulmans amb presència a 37 comarques, on s’apleguen per resar i celebrar les festes religioses centenars de milers de musulmans procedents majoritàriament del Magrib, de l’Àfrica subsahariana i del Pakistan. Amb un somriure, Haysoun assegura que la feina encara no està completa, però va en la bona direcció.

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Elionor d'Aquitània, la reina més poderosa

Fem un recorregut per la biografia d'una dona que va tenir una vida de novel·la

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto