Hi ha un cèlebre lema del tombant del segle XX que diu: "Catalunya serà cristiana o no serà". S'atribueix sovint a Torras i Bages i, malgrat que no es troba literalment en cap dels seus escrits, és un bon resum del seu pensament. Nascut a les Cabanyes (Alt Penedès), amb vint-i-tres anys va ingressar al seminari de Barcelona, i posteriorment al de Vic, ciutat de la qual arribaria a ser bisbe el 1899, a proposta del ministre català Duran i Bas. Abans fou capellà de diverses cases religioses, presidí la secció de propaganda religiosa de la Unió Catalanista —un grup de pressió que pretenia aplegar tots els catalanistes independentment de la seva ideologia— i fundà la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. El 1892 va intervenir com a delegat de les entitats de Barcelona en la redacció de les Bases de Manresa, una de les grans fites del primer catalanisme polític.

Un personatge molt influent
Autor prolífic, va escriure diversos llibres piadosos en català i va col·laborar en diverses revistes. El 1892 aparegué el seu llibre més important, "La tradició catalana". Estudi del valor ètic i racional del regionalisme català. Aquesta rèplica conservadora a "Lo catalanisme" de Valentí Almirall es convertí durant decennis en una mena de breviari per als catòlics catalans, que hi trobaven fonaments per a la seva visió del país. Preocupat per la problemàtica social, fou capdavanter de la clerecia més conciliadora amb els canvis de l'època, seguint l'apertura iniciada per Lleó XIII, l'anomenat papa dels obrers. Tanmateix, aquesta conciliació tenia uns límits força precisos: Torras i Bages defensava que l'esperit de Catalunya reposava en la família, en la propietat i en la religió catòlica, i presentava una edat mitjana idealitzada com a font del model de valors que calia aplicar al present. Segons ell, el clergat havia de ser el protagonista principal en la tasca de cristianització d'una societat que el procés d'industrialització havia degradat. L'eina regeneradora havia de ser l'articulació d'un catalanisme cristià que s'allunyés tant del tradicionalisme reaccionari i immobilista, com del racionalisme liberal i laic d'arrel republicana.

En record del bisbe
Amb motiu del centenari de la mort de Torras i Bages, el bisbat de Vic ha programat diversos actes i exposicions en el marc del projecte Episcopus, que té el suport de la Generalitat. Trobareu tota la informació a http://episcopus.info

Aquest contingut està realitzat amb la col·laboració de la Direcció General d'Afers Religiosos.