OFERTA ESPECIAL -45%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Afers religiosos

Qui era Feliciana Armengol?

Et descobrim una de les primeres activistes protestants al nostre país

Àlex Novials
Feliciana Armengol
Feliciana Armengol

Quan la Feliciana va néixer al barri de Gràcia, feia tan sols dues setmanes que els revolucionaris havien destronat la reina Isabel II. Bufaven nous vents de tolerància religiosa que la seva família, una de les primeres que es van convertir al protestantisme a Barcelona, va saber aprofitar. Tant ella com els seus pares i el seu germà van treballar sense descans per la consolidació de la seva fe a casa nostra. A sis anys va començar a assistir a l'escola que el missioner anglès George Lawrence Davis va obrir a Caldes de Montbui, coneguda popularment com l'escola dels pobres. Com ella mateixa va escriure en un article del 1916, "tot el que es relaciona amb la infantesa és sempre importantíssim, ja que posa els fonaments de la nostra conducta per a tota la vida". La Feliciana va decidir de ben jove que la seva vocació era l'ensenyament.

Força davant de l'adversitat
El 1889 es va casar amb el missioner suec Carles August Haglund, el mateix pastor que l'havia batejada en la fe evangèlica a dinou anys. Plegats es van traslladar a la ciutat de València, on van tenir cinc filles, de les quals tres van morir prematurament. Però lluny de desanimar-se, el matrimoni continuà amb la seva tasca missionera, i la Feliciana va obrir un taller de costura per obtenir fons i poder comprar un local per establir-hi un temple. Poc després, tanmateix, Haglund va morir i ella tornà a Barcelona, on va cursar el grau elemental de la carrera de magisteri. El 1900 va tornar a València per posar en marxa el projecte d'una escola evangèlica, sota els auspicis de la missió sueca. La van inaugurar el 3 d'octubre davant les protestes de grups catòlics, però van tirar endavant gràcies a la perseverança dels mestres i els pares de la seva trentena d'alumnes. Després, la Feliciana seria encarregada de l'administració de les edicions espanyola, africana i asiàtica de la Revista Homilética, que oferia materials per a la preparació de la litúrgia a sacerdots i fidels. Quan va morir, a 81 anys, la comunitat evangèlica de València va reivindicar la figura d'aquesta dona independent, brillant i emprenedora que va treballar sempre al servei dels altres.

L'exemple de la Feliciana
El Consell Evangèlic de Catalunya és l'entitat que aplega els principals organismes i esglésies protestants a casa nostra. Més informació a www.consellevangelic.cat

Aquest contingut està realitzat amb la col·laboració de la Direcció General d'Afers Religiosos.

Subscriu-t'hi

Portada del número 258 de SÀPIENS (setembre 2023)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​​​​​​​

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Portada del número 258 de SÀPIENS (setembre 2023)

Anatomia d'un cop d'estat

Per què va triomfar l'alçament de Miguel Primo de Rivera?

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto