
Qui eren els germans Metzger?
Recordem aquests dos jueus emprenedors que van arribar a principis del segle XX a Barcelona procedents de Basilea

El periodista Joan Alavedra escrivia al diari 'El mirador': "Fou l'any 1914, tot just esclatada la guerra. Heus ací que una tarda, de cop i volta, sense que sabés d'on havien sortit, unes colles d'homes bruns, tronats, de caminar cadenciós, començaren a ronsejar per aquells carrers amb el nas en l'aire. Miraven pels balcons, preguntaven per les botigues si hi havia pisos o habitacions per llogar. [...] El jueu errant havia arribat a Barcelona". I és que durant la Primera Guerra Mundial centenars de jueus turcs van arribar a la ciutat buscant refugi. Pocs anys després, el 1918, es va constituir la Comunitat Israelita de Barcelona, la primera de l'Estat des que es van fer fora els jueus el 1492, de la qual Edmund Metzger en serà nomenat president.
Dos germans emprenedors
José i Edmund Metzger van arribar a l'inici del segle XX a Barcelona procedents de Basilea. Tenien poc més de 20 anys, però moltes ganes de menjar-se el món. Aprofitant el seu domini de diversos idiomes, van començar a treballar com a representants comercials de marques estrangeres, sobretot alemanyes, fins que es van decidir a fundar ells mateixos una empresa de maquinària industrial.
Amb la venda d'aparells per a lleteries, instruments de raigs X o components per a l'extinció d'incendis, molt aviat van acumular prestigi i una gran fortuna. Van obrir delegacions a Madrid i Bilbao i, fins i tot, es van convertir en proveïdors de la casa reial i l'exèrcit. Sempre van tenir molt clars els seus orígens, per això quan van començar a arribar jueus a Barcelona durant la Primera Guerra Mundial no es van quedar de braços plegats. Van posar una part de la seva fortuna a disposició dels refugiats i poc després es van implicar en la constitució de la Comunitat Israelita (cada soci fundador havia de desembutxacar 5.000 pessetes). Van ubicar la seu en una torre al número 250 del carrer de Provença, cantonada amb Balmes. El refugi es va mantenir fins a la fi de la Guerra Civil, quan va ser saquejat pels vencedors. Des de la seva fundació fins aleshores, la Comunitat va acollir centenars de nous refugiats, entre ells, també, els que fugien del nazisme.
Comentaris