
Qui va ser la primera catalana en ordenar-se monja budista?
Descobrim Tsondru Sangmo i el seu camí per arribar a lama

De ben jove, aquella noia inquieta de Breda que havia investigat diverses formes d'espiritualitat oriental es va veure atreta pels ensenyaments del Buda. A vint-i-quatre anys va viatjar a Anglaterra per trobar lames tibetans a l'exili, en la diàspora que la invasió xinesa del seu país havia provocat. En un segon viatge, aquest cop a Escòcia, va conèixer el mestre Àkong Tulku Rinpoché, i el va convidar a Catalunya per difondre el seu coneixement mil·lenari. Avui ja fa quaranta anys que ella es dedica a difondre el dharma i les Quatre Nobles Veritats segons l'aproximació que en fa l'escola Karma Kaguiu, una de les quatre tradicions principals del budisme tibetà.
La naturalesa de la ment
Ella recorda que en cap cas no es volia fer budista, sinó que només buscava noves vies per a l'autoconeixement. Però finalment, a través de la meditació i l'experiència directa, en aquell llinatge antic va trobar les respostes que sempre havia cercat. Es va convertir, i el 1985 va esdevenir la primera catalana a ordenar-se monja budista. En total ha realitzat més d'onze anys de retir monàstic estricte, i ha rebut ensenyaments de grans lames com els dos darrers Karmapes (caps de l'escola Karma Kagyu) i de Sa Santedat el Dalai Lama.
El 2001 ella mateixa va ser investida amb el títol de lama, és a dir, de mestre espiritual, i des de llavors es dedica a temps complet a ensenyar i a servir els altres. Una de les coses que més destaca del budisme tibetà és la seguretat d'aprenentatge que ofereix, ja que es tracta d'una tradició sòlidament assentada en la transmissió de coneixement personal, de mestre a deixeble, segons tècniques i principis que en molts casos es remunten al segle X.
Per aquest convenciment la lama Tsondru, reconeguda pel seu entusiasme i per la claredat del seu ensenyament, ha estat una de les principals impulsores dels centres Samye Dzong fundats per Àkong Rinpoché a casa nostra. Com el monestir Kaguiu Samye Dechi Ling, situat en una antiga casa senyorial d'estil noucentista al peu de les Guilleries, que des del 2012 ofereix un espai idoni per al retir espiritual i la pràctica de la meditació.
Aquest contingut està realitzat amb la col·laboració de la Direcció General d'Afers Religiosos.
Comentaris