Aquest mestre heterodox ho tenia molt clar: "La vida és una gràcia i, amb l'experiència que anem acumulant, hem d'aprendre a viure millor cada dia que passa. Si vivim bé, estarem bé." Una recepta tan senzilla d'enunciar com difícil de portar a la pràctica, i tanmateix el mateix Peter Yang en va ser un exemple vivent. Nascut el 1921 a la província xinesa de Shandong, el seu pare era agricultor i acupuntor, i formava part de la minoria catòlica —que, tot i ser la més nombrosa del país, no arribava ni al 2% de la població. Peter fou ordenat sacerdot l'any 1947, a 26 anys. Quan dos anys després els comunistes de Mao Zedong van pujar al poder, ell va decidir marxar cap a Espanya amb vint-i-nou joves més, aprofitant unes beques del Govern franquista. De primer va passar per Madrid i Valladolid, i al final va arribar a Barcelona, on el 1957 es va llicenciar en Medicina i Cirurgia.

Rotlles de primavera i taitxÍ
El seu pis a la plaça de la Vila de Madrid va esdevenir l'Hogar de los Chinos, una llar on van trobar aixopluc una pila de refugiats catòlics del seu país. Per sufragar les despeses, el pare Yang no va dubtar a obrir el Restaurant Gran Dragón, que el 1958 va esdevenir el primer restaurant xinès de l'Estat. Això va provocar certes tensions amb la jerarquia catòlica, però d'ençà de l'any 1965, i pràcticament fins a la seva jubilació, va celebrar missa de dotze a la catedral de Barcelona.

Però si en alguna cosa va ser realment pioner Peter Yang va ser en el seu intent de fusionar cristianisme i taoisme, l'ancestral espiritualitat xinesa, mitjançant una fórmula pròpia de taitxitxuan. Aquesta art marcial mil·lenària consisteix a fer sèries de moviments lents i, segons el pare Yang, és la manera ideal de practicar l'art de respirar.

Ell equiparava el poder de l'oració i del taitxí per pacificar la ment i assaborir la interioritat: "El tao i Déu responen a una realitat única, inabraçable, inimaginable i incomprensible per a l'ésser humà. La pràctica continuada de l'oració i del taitxí ens posen en disposició d'esdevenir instruments de l'obra divina o del tao, ja que no hi ha més voluntat que la de seguir allò que el moment present sol·licita, sense forçar-lo i sense anar-li a la contra". Amb la seva jovialitat contagiosa i el seu optimisme, van ser molts els deixebles seduïts per aquesta proposta d'equilibri i harmonia.