La Diputació del General, o Generalitat, va néixer a la darreria del segle XIII com una institució de dret públic destinada de manera puntual a recaptar els tributs que les Corts atorgaven al rei i a vetllar per l’execució dels acords. Anys després, durant el regnat de Pere III el Cerimoniós, la Diputació del General va passar a tenir un caràcter estable i permanent, per la qual cosa el Cerimoniós ha passat a la història com el veritable artífex.

Pere III el Cerimoniós va anomenar-la Diputació del General perquè, segons ell, representava el “general de Catalunya, ara congregat a la Cort que celebrem a la vila de Cervera”, és a dir a la totalitat dels seus habitants. Efectivament: va ser a l’actual capital de la Segarra que van celebrar-se les Corts en què va néixer la futura Generalitat. A més, durant aquestes sessions es van escriure els estatuts de la nova institució i es van decidir les funcions de cada diputat, a la vegada que se n’escollia el primer president: Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona.

En un sistema parlamentari com el de la corona d’Aragó, els reis necessitaven demanar diners per emprendre qualsevol campanya, i tots els estaments reunits havien de decidir què i com li prestaven. Cada convocatòria era un tràmit lent i inoperant, i no cal dir que, en plena guerra contra Castella, Pere III tenia pressa. A les Corts de Montsó del 1363 es va crear una mena de comissió de dotze diputats, amb representants dels tres braços: noblesa, clergat i ciutats.

Després del compromís de Casp, amb l’arribada de la dinastia Trastàmara, la Generalitat va convertir-se en un veritable contrapoder. Durant aquesta època, a més de competències econòmiques, va adquirir atribucions de defensa i govern i, posteriorment, polítiques. De fet, era la institució encarregada de vetllar que la monarquia respectés les constitucions i els drets de Catalunya. Durant la guerra civil catalana (1462–72), la Generalitat va encapçalar l’oposició al rei Joan II.

El regnat de Ferran II el Catòlic, fi ll de Joan II, va significar una retallada de les competències polítiques que havia tingut la Generalitat. Posteriorment, amb la seva desaparició i l’arribada de la dinastia dels Habsburg, les relacions entre la corona i les institucions catalanes es van anar tornant cada vegada més tibants. Finalment, tot va esclatar l’any 1640, amb l’inici de la guerra dels Segadors, dirigida per la Generalitat i el seu president, Pau Claris.

Durant la guerra de Successió, la Generalitat, com la resta d’institucions catalanes, va donar suport a la candidatura de Carles III, enfront de la de Felip V. Dos anys després de la desfeta del 1714, la Generalitat, com les altres institucions del país, van ser abolides pel nou règim borbònic mitjançant el Decret de Nova Planta (1716). Això va suposar la fi d’una organització política i jurídica pròpia a Catalunya.

L’intent de Francesc Macià de crear la República Catalana, després de la victòria de les esquerres a les eleccions municipals del 1931, va acabar, finalment, en la proclamació de la Generalitat de Catalunya. Els membres d’aquesta institució, presidida pel mateix Francesc Macià i, posteriorment, per Lluís Companys, van haver de marxar del país després de la victòria franquista a la guerra civil. Lluís Companys, afusellat l’octubre del 1940, Josep Irla i Josep Tarradellas van ser els presidents de la Generalitat durant el llarg exili.

La fi de la dictadura franquista va comportar el retorn de la Generalitat com a òrgan de govern català. La institució va quedar restablerta el setembre del 1977. En va ser el primer president Josep Tarradellas, retornat de l’exili, que va constituir un govern amb representació de totes les forces parlamentàries catalanes. Després de les eleccions del 1980, Jordi Pujol es va convertir en el 126è president de la Generalitat.

El recinte emmurallat de Cervera és un dels monuments que competeixen a la segona temporada de Batalla monumental, el concurs de TV3 que escollirà el nou monument favorit dels catalans. Competeix amb la muralla de Montblanc en el segon capítol del programa, que s'emet dijous 20 de gener a les 22.45 h. El guanyador el decidirà l'audiència, que podrà votar a les xarxes socials del programa: Facebook, Twitter i Instagram. Els cinc monuments finalistes passaran a la gran final, que es disputarà en un programa especial en directe. Podeu veure la resta de concursants en aquest mapa interactiu.