OFERTA ESPECIAL -40%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Batalla monumental

Nou moments clau de la Generalitat

Entre moltes altres obres, Pere III el Cerimoniós ha passat a la historia com el creador de l’òrgan que governa avui Catalunya. Aquests han estat nou moments clau d’una institució que ha arribat fins als nostres dies

Arnau Cònsul (text), Jaume Fernández (assessorament)

 

 

1 1289. La gènesi
El Palau de la Generalitat de Catalunya
El Palau de la Generalitat de Catalunya Wikimedia Commons

La Diputació del General, o Generalitat, va néixer a la darreria del segle XIII com una institució de dret públic destinada de manera puntual a recaptar els tributs que les Corts atorgaven al rei i a vetllar per l’execució dels acords. Anys després, durant el regnat de Pere III el Cerimoniós, la Diputació del General va passar a tenir un caràcter estable i permanent, per la qual cosa el Cerimoniós ha passat a la història com el veritable artífex.

2 1359. Caràcter permanent
Conjunt arquitectònic de la Companyia de Jesús de Cervera
Conjunt arquitectònic de la Companyia de Jesús de Cervera Isidre Blanc - Wikimedia Commons

Pere III el Cerimoniós va anomenar-la Diputació del General perquè, segons ell, representava el “general de Catalunya, ara congregat a la Cort que celebrem a la vila de Cervera”, és a dir a la totalitat dels seus habitants. Efectivament: va ser a l’actual capital de la Segarra que van celebrar-se les Corts en què va néixer la futura Generalitat. A més, durant aquestes sessions es van escriure els estatuts de la nova institució i es van decidir les funcions de cada diputat, a la vegada que se n’escollia el primer president: Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona.

3 1363. Temps de guerra
Pere el Cerimoniós (retrat de Jaume Mateu)
Pere el Cerimoniós (retrat de Jaume Mateu) Wikimedia Commons

En un sistema parlamentari com el de la corona d’Aragó, els reis necessitaven demanar diners per emprendre qualsevol campanya, i tots els estaments reunits havien de decidir què i com li prestaven. Cada convocatòria era un tràmit lent i inoperant, i no cal dir que, en plena guerra contra Castella, Pere III tenia pressa. A les Corts de Montsó del 1363 es va crear una mena de comissió de dotze diputats, amb representants dels tres braços: noblesa, clergat i ciutats.

4 1365. La consolidació

El caràcter permanent, però, no substituïa les reunions de Corts, que es feien cada certs anys per tractar d’altres temes. Així, en les celebrades els anys 1363 i 1365, la Diputació del General va obtenir el dret de recaptar uns impostos nous, anomenats generalitats —d’aquí el nom—, per tal d’ajudar el rei. I com que aquests impostos van fer-se imprescindibles per sufragar en un primer moment el cost de la guerra i més endavant per sufragar els interessos que havien generat, la Diputació del General es va consolidar com a organisme.

5 1412. Noves atribucions
Retrats imaginaris de Joan II d'Aragó
Retrats imaginaris de Joan II d'Aragó Rolán de Mois / Manuel Aguirre y Monsalbe / Wikimedia Commons

Després del compromís de Casp, amb l’arribada de la dinastia Trastàmara, la Generalitat va convertir-se en un veritable contrapoder. Durant aquesta època, a més de competències econòmiques, va adquirir atribucions de defensa i govern i, posteriorment, polítiques. De fet, era la institució encarregada de vetllar que la monarquia respectés les constitucions i els drets de Catalunya. Durant la guerra civil catalana (1462–72), la Generalitat va encapçalar l’oposició al rei Joan II.

6 1516. Temps de tibantors
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic Wikimedia Commons

El regnat de Ferran II el Catòlic, fi ll de Joan II, va significar una retallada de les competències polítiques que havia tingut la Generalitat. Posteriorment, amb la seva desaparició i l’arribada de la dinastia dels Habsburg, les relacions entre la corona i les institucions catalanes es van anar tornant cada vegada més tibants. Finalment, tot va esclatar l’any 1640, amb l’inici de la guerra dels Segadors, dirigida per la Generalitat i el seu president, Pau Claris.

7 1716. La supressió
Retrat de Felip V
Retrat de Felip V Wikimedia Commons

Durant la guerra de Successió, la Generalitat, com la resta d’institucions catalanes, va donar suport a la candidatura de Carles III, enfront de la de Felip V. Dos anys després de la desfeta del 1714, la Generalitat, com les altres institucions del país, van ser abolides pel nou règim borbònic mitjançant el Decret de Nova Planta (1716). Això va suposar la fi d’una organització política i jurídica pròpia a Catalunya.

8 1931. La recuperació
La multitud a la plaça de Sant Jaume després de la proclamació de la República
La multitud a la plaça de Sant Jaume després de la proclamació de la República Wikimedia Commons

L’intent de Francesc Macià de crear la República Catalana, després de la victòria de les esquerres a les eleccions municipals del 1931, va acabar, finalment, en la proclamació de la Generalitat de Catalunya. Els membres d’aquesta institució, presidida pel mateix Francesc Macià i, posteriorment, per Lluís Companys, van haver de marxar del país després de la victòria franquista a la guerra civil. Lluís Companys, afusellat l’octubre del 1940, Josep Irla i Josep Tarradellas van ser els presidents de la Generalitat durant el llarg exili.

9 1977. Fins a l'actualitat
Adolfo Suárez i Josep Tarradellas en arribar al Palau de la Generalitat, el 21 d'octubre de 1977
Adolfo Suárez i Josep Tarradellas en arribar al Palau de la Generalitat, el 21 d'octubre de 1977 Wikimedia Commons

La fi de la dictadura franquista va comportar el retorn de la Generalitat com a òrgan de govern català. La institució va quedar restablerta el setembre del 1977. En va ser el primer president Josep Tarradellas, retornat de l’exili, que va constituir un govern amb representació de totes les forces parlamentàries catalanes. Després de les eleccions del 1980, Jordi Pujol es va convertir en el 126è president de la Generalitat.

10 'Batalla monumental'
'Batalla de muralles' el segon duel de 'Batalla monumental'
'Batalla de muralles' el segon duel de 'Batalla monumental' CCMA

El recinte emmurallat de Cervera és un dels monuments que competeixen a la segona temporada de Batalla monumental, el concurs de TV3 que escollirà el nou monument favorit dels catalans. Competeix amb la muralla de Montblanc en el segon capítol del programa, que s'emet dijous 20 de gener a les 22.45 h. El guanyador el decidirà l'audiència, que podrà votar a les xarxes socials del programa: FacebookTwitter i Instagram. Els cinc monuments finalistes passaran a la gran final, que es disputarà en un programa especial en directe. Podeu veure la resta de concursants en aquest mapa interactiu

Subscriu-t'hi

Portada del número 261 de SÀPIENS (desembre 2023)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

Portada del número 261 de SÀPIENS (desembre 2023)

L'assassinat de Carrero Blanco

L'atemptat que va condicionar la Transició

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto