El desembre del 2011, nombrosos diaris van publicar la notícia de la mort de Mike, el ximpanzé que havia coprotagonitzat alguns dels films més populars de Tarzan encarnant la mona Xita. "Li agradava pintar amb els dits, mirar el futbol i fer riure la gent", recollien els obituaris, que coincidien en el fet que Mike havia mort als 80 anys en un santuari d'animals a Palm Harbor (Florida). Però aquesta edat era sospitosament elevada, ja que els primats de la seva família solen viure uns quaranta anys en estat salvatge i fins a seixanta en captivitat.

Embolicat, oi? Sí! Com embolicada és la història de l'arribada al món del cinema de la mona Cheeta. Va així: l'entrenador d'animals Tony Gentry va trobar la Cheeta a Libèria i se la va endur als Estats Units en un vol accidentat (i transoceànic). Gentry portava el petit ximpanzé amagat sota la gavardina i quan l'avió ja s'havia enlairat la Cheeta va escapar-se. L'hostessa va aconseguir que l'animaló -que portava bolquer- tornés a la falda del seu propietari amb l'ajuda d'una ampolla de llet calenta. Gentry sostenia que tot allò havia passat el 1932, just l'any que Johnny Weissmuller havia debutat com a Tarzan. Difícil: els vols transoceànics comercials no es van instaurar fins set anys més tard.

L'any 2007, el periodista del 'Washington Post' Richard Dean Rosen va rebre la proposta d'escriure un llibre sobre Cheeta. Amb dues condicions: partir de la base que el mico havia participat als films de Tarzan i que es tractava del ximpanzé més longeu de la història. Però Rosen no les tenia totes. El reporter va repassar els films on presumptament havia participat el mico. Els rostres d'aquests primats acusen l'envelliment, així que es feia difícil comprovar si les faccions de Xita en pantalla es corresponien amb les dels pòsters de Cheeta. Però, en canvi, la línia de l'orella roman estable al llarg de tota la vida de cada mico. I de cap manera coincidien les orelles dels acompanyants de Tarzan amb les del mico de carn i ossos que li havien presentat com a Cheeta.

La confusió sobre les mones Xita va créixer quan es va publicar el llibre 'Me Cheeta', una autobiografia del ximpanzé que el seu autor, James Lever, havia redactat com si la cèlebre mona li hagués dictat les seves memòries. "Vaig actuar fins ben entrada la trentena. Molts ximpanzés es retiren quan fan deu anys perquè no volen fer el que els manen. Però jo no volia acabar en un laboratori, amb elèctrodes al front", explicava Xita en un dels passatges, amb la veu de Lever.

A més de Mike o Cheeta, hi va haver més ximpanzés que van interpretar el paper de la mona Xita. Un d'ells va ser un altre de nom Cheeta, una mona nascuda el 1948 i amb una prolífica filmografia de més de 42 pel·lícules. Va morir el 6 de setembre del 1957, a Califòrnia, quan els ajudants del xèrif del municipi de Cypress li van disparar després que s'escapés de la gàbia, ataqués el seu propietari i carregués contra un grup de nens.

Un altre mico que va córrer una dissort semblant va ser Dinky, que va fer de Xita a un parell de títols als anys seixanta protagonitzats per Mike Henry. Però el van matar després que mossegués el seu company humà de repartiment.