El poder industrial del riu al Museu del Ter

El Museu del Ter

El Museu del Ter FOTO Lluís Grané

El Museu del Ter és un museu de territori i societat enclavat a Manlleu, però que té per àmbit d’actuació tot el tram mitjà del Ter, el que queda dins de la comarca d’Osona. Té un caràcter integral, ja que no és només una institució cultural, sinó que també aborda l’àmbit natural en virtut de l’activitat que desplega el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis, amb seu al mateix museu. Ocupa una antiga fàbrica de filatura de l’any 1841, Can Sanglas, situada al punt on el canal industrial de Manlleu (1848) acaba el seu recorregut.

Indústria, natura i societat
A la planta baixa, les màquines cotoneres donen testimoni del procés de mecanització viscut per la manufactura tradicional en el segle XIX. Al llarg del recorregut per aquest espai també es veuen les dues fonts d’energia de què disposava Can Sanglas: la turbina Francis —actualment generant electricitat— i al soterrani la turbina Fontaine (1860). L’exposició “La societat industrial”, a la planta 1, presenta les profundes transformacions socials que la industrialització va produir al territori: des de les estratègies organitzatives d’obrers i empresaris i els conflictes que els van enfrontar (vagues, locauts...), fins a les noves formes de vida quotidiana vinculades al treball a la fàbrica, especialment de les dones. “Els rius mediterranis”, a la planta 2, proposa un recorregut pels paisatges, la hidrologia, l’ecologia, el patrimoni natural, els aspectes socioambientals i les propostes de gestió sostenible dels cursos fluvials mediterranis.

Teatre al museu
El Museu posa a disposició de grups organitzats una obra de Corcia Teatre que combina rigor històric amb entreteniment. L’espectacle recorre l’exposició “La fàbrica de riu” a través de dos personatges nascuts en plena industrialització i atrapats, després de la seva mort, a la fàbrica.

Les colònies del Ter
Els primers i tercers diumenges de mes, el Museu del Ter organitza visites guiades a dues colònies, la Rusiñol i la de Borgonyà. De la primera, propietat originalment de la família del famós pintor, encara se’n pot veure els jardins, la torre de l’amo, la filatura, el pis del director i la turbina en funcionament. La de Borgonyà era la colònia tèxtil de Fabra i Coats. De marcat segell escocès, destaca pel seu urbanisme, un dels motius pels quals ha estat declarada bé cultural d’interès nacional.

Portada 194

1968: quan la guerra del Vietnam va sacsejar el món

Ens endinsem en les mobilitzacions estudiantils de caràcter global contra el conflicte que van donar peu a l'eclosió de moviments com l'ecologisme o el feminisme

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto