Subscriu-t'hi
Història antiga

El programa dels jocs al Colosseu

Impulsat per l'emperador Vespasià, l'amfiteatre Flavi de Roma va canalitzar durant cinc segles els instints morbosos i violents dels romans amb espectacles com la lluita de feres o els combats de gladiadors

Montse Armengol (text), Arturo Pérez (assessorament)
17 de novembre de 2019
'L'última oració dels màrtirs cristians', de Jean-Léon Gérome
'L'última oració dels màrtirs cristians', de Jean-Léon Gérome Wikimedia Commons

L’amfiteatre Flavi, finançat en bona part amb el saqueig de Jerusalem del 70 dC i construït majoritàriament amb mà d’obra esclava, va ser el símbol colossal del triomf de la dinastia inaugurada per Vespasià. Durant cinc segles, la sang es va vessar sobre l’arena d’un recinte ideat per canalitzar els instints morbosos i violents dels romans amb les feres, els gladiadors i les batalles navals com a protagonistes.

Van ser cent dies de jocs, amb tota mena d'espectacles: combats, caceres, curses...A tots els racons hi havia fonts d'aigua perfumada i hi havia sales de descans on servien pica-piques. Tot era gratuït: l'entrada, el coixí per seure, el vi i el menjar. I es permetia l'accés de qualsevol ciutadà fins a la llotja imperial, per sol·licitar de primera mà una pensió, un indult o qualsevol altre cosa. Dels confins de l'Imperi es van fer arribar al Colosseu més de deu mil animals exòtics, des de girafes fins a panteres i cocodrils: bèsties mai vistes pels romans, que van desfilar i lluitar a l'arena. En un sol dia van morir almenys la meitat, amb gran crueltat. Impressionant va ser tamvé la naumàquia, espectacle de combat naval amb el Colosseu negat d'aigua, com un estany artificial, amb naus en miniatura, i també molt sanguinària. Les lluites de gladiadors i els simulacres de caceres van entusiasmar el públic; hi havia trampes amagades sota terra, i el factor sorpresa dels gladiadors que hi queien sobtadament feia cargolar de riure els espectadors. 

El programa dels jocs al Colosseu

Primer dia: ‘Venationes

  1. Entrada de l'emperador i dels alts dignataris, enmig de les ovacions -o de les escridassades- del públic.
  2. Desfilada de les feres. De vegades, els animals anaven abillats amb disfresses i ornaments ridículs.
  3. Cacera de feres. Simulacres de caceres. Sovint els caçadors ('venatores') anaven desarmats. Els escenaris hi tenien un paper fonamental, ja que podien servir d'amagatall tant per a les bèsties com per als condemnats.
  4. Lluita de feres. S'oposaven feres diferents: braus amb óssos, elefants amb rinoceronts, lleons amb qualsevol altre animal.

Segon dia: 'Munera'

  1. Desfilada de gladiadors. Vestits d'or i porpra, desfilaven aparellats. Els acompanyava la música d'una fanfàrria de vent i percussió i un orgue hidràulic. Quan l'emperador presidia l'espectacle, els contendents l'havien de saludar dient: "Ave, Imperator, morituri te salutant" ('Ave, Cèsar, els qui moriran et saluden').
  2. Sorteig de les parelles de gladiadors, 'probatio armorum' o examen d'armes i exercicis d'escalfament, en què cada combatent feia gala de la seva habilitat personal amb les armes.
  3. Lluita de gladiadors. Es duia a terme per parelles de diferents armes. Quan un dels contendents queia, el vencedor observava la llotja de l'organitzador, qui decidia si el vençut podia seguir viu o havia de morir. En les llargues agonies, un oficial disfressat de Caront s'acostava al moribund amb una maça de fusta per rematar-lo d'un cop al cap. El vençut podia suplicar clemència a l'emperador, qui decidia segons les ovacions del públic i assenyalava el veredicte amb un gir de polze.

Tercer dia: 'Naumàquia'

Naumàquia. Se celebrava de manera molt excepcional, perquè negar d'aigua l'amfiteatre -mitjançant un sistema de dipòsits i canals- representava una despesa extraordinària. S'hi reproduïen batalles navals cèlebres, com el combat de Salamina entre grecs i perses.

Subscriu-t'hi

Portada del SÀPIENS 213 (desembre 2019)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada del SÀPIENS 213 (desembre 2019)

1 any de SÀPIENS  i de REGAL l'Atles català de Cresques 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto