L’amfiteatre Flavi, finançat en bona part amb el saqueig de Jerusalem del 70 dC i construït majoritàriament amb mà d’obra esclava, va ser el símbol colossal del triomf de la dinastia inaugurada per Vespasià. Durant cinc segles, la sang es va vessar sobre l’arena d’un recinte ideat per canalitzar els instints morbosos i violents dels romans amb les feres, els gladiadors i les batalles navals com a protagonistes.

Van ser cent dies de jocs, amb tota mena d'espectacles: combats, caceres, curses...A tots els racons hi havia fonts d'aigua perfumada i hi havia sales de descans on servien pica-piques. Tot era gratuït: l'entrada, el coixí per seure, el vi i el menjar. I es permetia l'accés de qualsevol ciutadà fins a la llotja imperial, per sol·licitar de primera mà una pensió, un indult o qualsevol altre cosa. Dels confins de l'Imperi es van fer arribar al Colosseu més de deu mil animals exòtics, des de girafes fins a panteres i cocodrils: bèsties mai vistes pels romans, que van desfilar i lluitar a l'arena. En un sol dia van morir almenys la meitat, amb gran crueltat. Impressionant va ser tamvé la naumàquia, espectacle de combat naval amb el Colosseu negat d'aigua, com un estany artificial, amb naus en miniatura, i també molt sanguinària. Les lluites de gladiadors i els simulacres de caceres van entusiasmar el públic; hi havia trampes amagades sota terra, i el factor sorpresa dels gladiadors que hi queien sobtadament feia cargolar de riure els espectadors. 

El programa dels jocs al Colosseu

Primer dia: ‘Venationes’

1. Entrada de l'emperador i dels alts dignataris, enmig de les ovacions -o de les escridassades- del públic.
2. Desfilada de les feres. De vegades, els animals anaven abillats amb disfresses i ornaments ridículs.
3. Cacera de feres. Simulacres de caceres. Sovint els caçadors ('venatores') anaven desarmats. Els escenaris hi tenien un paper fonamental, ja que podien servir d'amagatall tant per a les bèsties com per als condemnats.
4. Lluita de feres. S'oposaven feres diferents: braus amb óssos, elefants amb rinoceronts, lleons amb qualsevol altre animal.

Segon dia: 'Munera'

1. Desfilada de gladiadors. Vestits d'or i porpra, desfilaven aparellats. Els acompanyava la música d'una fanfàrria de vent i percussió i un orgue hidràulic. Quan l'emperador presidia l'espectacle, els contendents l'havien de saludar dient: "Ave, Imperator, morituri te salutant" ('Ave, Cèsar, els qui moriran et saluden').
2. Sorteig de les parelles de gladiadors, 'probatio armorum' o examen d'armes i exercicis d'escalfament, en què cada combatent feia gala de la seva habilitat personal amb les armes.
3. Lluita de gladiadors. Es duia a terme per parelles de diferents armes. Quan un dels contendents queia, el vencedor observava la llotja de l'organitzador, qui decidia si el vençut podia seguir viu o havia de morir. En les llargues agonies, un oficial disfressat de Caront s'acostava al moribund amb una maça de fusta per rematar-lo d'un cop al cap. El vençut podia suplicar clemència a l'emperador, qui decidia segons les ovacions del públic i assenyalava el veredicte amb un gir de polze.

Tercer dia: 'Naumàquia'

Naumàquia. Se celebrava de manera molt excepcional, perquè negar d'aigua l'amfiteatre -mitjançant un sistema de dipòsits i canals- representava una despesa extraordinària. S'hi reproduïen batalles navals cèlebres, com el combat de Salamina entre grecs i perses.